¡°La Generalitat ha canviat de paraules, per¨° no de fets¡±

Joan Carles Gallego (Barcelona, 1954), s¡¯enfronta al que podria ser el seu darrer curs al capdavant de CCOO. de Catalunya. El professor encara no ha decidit si es presentar¨¤ a l¡¯abril a la reelecci¨® del secretariat general del primer sindicat catal¨¤ (150.000 afiliats i 42% de representaci¨®), per¨° de moment fa un balan? positiu de la gesti¨® dels anys m¨¦s forts de la crisi i planteja reptes de futur. ¡°Aquests ¨²ltims anys hem intentat aguantar l¡¯envestida d¡¯una reforma laboral que el que volia era eliminar l¡¯organitzaci¨® dels treballadors. Ja ¨¦s hora de sortir a disputar la riquesa que s¡¯est¨¤ comen?ant a crear i traduir-la en drets per als treballadors¡±, apunta.

M¨¢s informaci¨®n

Pacheco es perfila com el successor de Gallego a CCOO

Primer de Maig amb amena?a de vaga general a Barcelona

Pregunta. Nota cap canvi entre les etapes Mas i Puigdemont?

Resposta. La inexist¨¨ncia d¡¯un pressupost per al 2016 vol dir que s¡¯ha continuat amb les mateixes pol¨ªtiques i, per tant, la incid¨¨ncia sobre aspectes com la pobresa, la desigualtat o les pol¨ªtiques industrials no ha canviat. Han canviat les formes i la paraules, per¨° els continguts materials continuen sent els mateixos.

Hi ha sectors empresarials que confonen la flexibilitat laboral amb la lliure disponibilitat

P. Costa d¡¯imaginar-se amb l¡¯Executiu anterior una operaci¨® com la de les subcontractes de Telef¨°nica¡­

R. S¨ª, per¨° la Inspecci¨® de Treball ha actuat despr¨¦s de les nostres den¨²ncies. L¡¯evid¨¨ncia i el clima social al voltant de com s¡¯estava utilitzant irregularment la subcontractaci¨® van fer que no li qued¨¦s m¨¦s remei. ?s cert que aqu¨ª s¨ª que hi ha un canvi d¡¯actitud en el Govern, i esperem que es mantingui, per exemple, amb les c¨¤rnies.

P. Per qu¨¨ han trigat tant a denunciar els abusos en les c¨¤rnies?

R. Casos com el dels escorxadors d¡¯Osona impliquen construir un gran consens. Els treballadors molt precaris tenen por de denunciar, molts miren cap a una altra banda, per la pressi¨® del territori. Hem sortit a la llum quan hem pogut lligar-ho tot. Crec que la Inspecci¨® de Treball hauria d¡¯actuar d¡¯ofici en aquests casos.

P. La ind¨²stria ha protagonitzat els grans ERO d¡¯aquest semestre. Qu¨¨ passa?

R. Al Govern catal¨¤ li ha faltat, tret d¡¯algun cas, m¨¦s proactivitat. Per exemple, utilitzar l¡¯Institut Catal¨¤ de Finances per promoure alguna alternativa industrial a un tancament. Necessitem una pol¨ªtica activa, amb intervenci¨® directa. No es pot quedar tot en regals i rebaixes fiscals, sin¨® que cal fer infraestructures de telecomunicacions i pol¨ªtiques de qualificaci¨® i investigaci¨® que ens tornin atractius. Tampoc no hi ha una reflexi¨® sobre per qu¨¨ se¡¯n van. La resposta no s¨®n nom¨¦s els costos laborals unitaris.

P. Vol derogar la reforma laboral, per¨° hi ha en algun calaix el text que la substitueixi?

R. El nou marc pivotar¨¤ sobre els acords a qu¨¨ sindicats i patronal hav¨ªem arribat abans de la reforma. Una regulaci¨® de la negociaci¨® col¡¤lectiva, els drets d¡¯informaci¨® i participaci¨®, la causalitat de la contractaci¨® i l¡¯acomiadament com a aspectes fonamentals¡­

P. Com s¡¯hi poden incloure les noves realitats laborals?

R. Hi ha sectors empresarials que confonen la flexibilitat laboral amb la lliure disponibilitat. A Alemanya o Dinamarca veiem que els elements de flexibilitat estan acompanyats d¡¯alts nivells de protecci¨® social. ?s a dir, entre feines el ciutad¨¤ t¨¦ garanties de subsist¨¨ncia. Aqu¨ª alguns nom¨¦s volen flexibilitat sense traves. El teletreball, per exemple, cal regular-lo: la durada de jornada, la conciliaci¨®, els riscos professionals. Cal fer que les empreses de serveis integrals reconeguin els drets; mitjan?ant els convenis ja estem intentant limitar l¡¯¨²s d¡¯aquestes empreses.

P. Aquestes realitats desborden el sindicalisme com el coneixem. Com s¡¯adaptar¨¤?

R. El centre de treball ¨¦s cada vegada menys el lloc d¡¯organitzaci¨® sindical, ¨¦s cert. Els locals sindicals que fins ara han estat un espai d¡¯assessoria i d¡¯organitzaci¨® de l¡¯estructura del mateix sindicat han de buscar la f¨®rmula de convertir-se en el punt de trobada d¡¯aquells nous perfils laborals. I cal atreure¡¯ls defensant tamb¨¦ els seus drets i creant marcs que s¡¯ajustin a la seva realitat.

P. Hi va haver una gran pol¨¨mica per la publicaci¨® dels salaris de la c¨²pula de TMB. Per¨° les hores d¡¯alliberats sindicals arriben als 3,4 milions d¡¯euros.¡­

R. Aquests drets estan regulats. A Espanya, a difer¨¨ncia de la resta d¡¯Europa, no es veu la capacitat d¡¯organitzaci¨® dels treballadors com una cosa positiva. La transpar¨¨ncia i la disponibilitat d¡¯informaci¨® ¨¦s vital per millorar la participaci¨® dels treballadors en les decisions de les empreses, per m¨¦s que molts vulguin sembrar dubtes sobre la nostra pres¨¨ncia, per exemple, als consells d¡¯administraci¨®. I aix¨ª, en cas de conflicte, podem fer propostes m¨¦s raonades i ajustades al context.

P. El ciutad¨¤ ent¨¦n una vaga tan llarga com la de TMB?

R. Hi va haver un conflicte derivat del bloqueig de la negociaci¨® col¡¤lectiva i ja est¨¤ desencallat. Una representaci¨® sindical tan plural tamb¨¦ fan m¨¦s complexes les converses. El problema ¨¦s que l¡¯empresa va fer una gesti¨® pol¨ªtica i no empresarial del conflicte, tot intentat condicionar l¡¯opini¨® p¨²blica amb els seus arguments. Quan arribem a la vaga en els serveis p¨²blics ¨¦s perqu¨¨ ja hem exhaurit les vies de negociaci¨®, ¨¦s l¡¯ultim recurs. No s¨®n nom¨¦s sous i hores de feina, es busca la millora en el servei.