La germana r¨¤ncia i Rajoy

En les redaccions dels diaris ha comparegut des de fa un parell de dies la germana r¨¤ncia dels pol¨ªtics populistes: es diu unitat de la p¨¤tria per sobre de tot i sense causa, per se i per tant, essencial i protohist¨°rica, metaf¨ªsica i f¨ªsica. ?s una passi¨® fosca i sense fons perqu¨¨ ¨¦s nom¨¦s ossos buits sense subst¨¤ncia ni hist¨°rica ni moral; no ¨¦s un mandat democr¨¤tic ni ¨¦s una passi¨® ciutadana: ¨¦s un comod¨ª formidablement el¨¤stic i flotant d¡¯¨²s indiscriminat. Alguns van retreure a Pablo Iglesias que addu¨ªs la paraula p¨¤tria com a l¨¨xic electoral, per¨° el mestre incontestable de la demag¨°gia populista i patri¨°tica es diu Rajoy. Diversos folis del seu discurs d¡¯investidura van estar destinats a defensar, ovacionar i contagiar la passi¨® de p¨¤tria unida que anima aquest gallec ex¨¤nime, com si de deb¨° aquestes conviccions formessin part d¡¯un sistema argumental de base i ra¨® pol¨ªtica democr¨¤tica.

No pot ser la por el que hagi portat Rajoy a deixar-se lliscar per la m¨¦s plet¨°rica banalitat de la llengua p¨²blica, exhibint una vegada m¨¦s el grau zero de la irrellev¨¤ncia ideol¨°gica. Dic que no ¨¦s la por perqu¨¨ Rajoy est¨¤ segur del seu destinatari i sobretot est¨¤ segur de la fibra hist¨°rica que toca el seu discurs patri¨°tic. Antonio Machado ho va anomenar fa molts anys el mass¨ªs de la ra?a i ho va reprendre molts anys despr¨¦s Dionisio Ridruejo per apel¡¤lar a la base amorfa que aspira a una immobilitat c¨°smica de tot per¨°, sobretot, dels poders, les jerarquies, les desigualtats i les condicions donades en un moment donat, com diria Johan Cruyff.

No pot tenir por perqu¨¨ aquest tros de societat espanyola ¨¦s transversal, intergen¨¨ric, multicultural i compacte. Existeix com a reg sanguini de conservadorisme profund espantat davant les cabrioles de la gent de Podem i els seus aliats, i per descomptat les cues vermelles i les orelles negres del diable secessionista.

Per fortuna el mass¨ªs de la ra?a segueix sent civilment residual i culturalment irrellevant, encara que sigui quantitativament nombr¨®s i, per cert, no tot ell sigui votant del PP. I no obstant aix¨°, els millors vots de Pedro S¨¢nchez i els millors de Podem i Ciutadans no tenen aquesta extracci¨® morbosa i subterr¨¤nia.

L¡¯oportunitat torna a ser estupenda per reactivar els projectes d¡¯aliances m¨°bils que garanteixin un relleu no nom¨¦s al govern de la naci¨® sin¨® en els valors que respecta aquest Govern com a fonaments de la democr¨¤cia, on les banalitats entorn de la unitat de la p¨¤tria es reserven per a la intimitat de llit perqu¨¨ fora d¡¯aquest s¨®n obscenament redundants, a m¨¦s d¡¯est¨¨rils. O ¨²tils nom¨¦s per exacerbar fantasiosament el zel patri¨°tic, i aquest ¨¦s precisament el zel que menys ¨²til ¨¦s a una democr¨¤cia paralitzada per la por a equivocar-se.

Rajoy no t¨¦ por perqu¨¨ t¨¦ a un mass¨ªs darrere; la resta no tenen res al darrere per¨° s¨ª al davant. Tenen el suport d¡¯una majoria de votants i des de fa uns dies d¡¯un bon grapat de signants il¡¤lustres i no il¡¤lustres en un manifest que activa aquesta ruta. Per¨° t¨¦ sobretot la llibertat d¡¯equivocar-se amb coratge i integritat pol¨ªtica.

Ciutadans ha demostrat una capacitat innata i elogiable per trobar acords a dreta i esquerra i Podem ha exhibit una prud¨¨ncia recentment adquirida en la gesti¨® de les declaracions, els ultim¨¤tums i les l¨ªnies vermelles. Pedro S¨¢nchez possiblement ha fet el que havia de fer i ha deixat que Rajoy sort¨ªs en p¨²blic per exhibir-se en la seva nua vulgaritat insondable de gel¨®s patriota.

No ha sortit res m¨¦s d¡¯aquest discurs ni se li ha sentit fora d¡¯aquest res m¨¦s que rateria verbal, sorollets, tornades mec¨¤niques, com el brunzit sord i ensopit dels m¨°bils. Els tres partits restants tenen sobre la taula el regal m¨¦s fresc possible d¡¯un president mimetitzat amb el mass¨ªs de la ra?a d¡¯avui: ridiculitzar la ra?a i enfonsar el mass¨ªs dotant de sensibilitat ¨¨tica i cultural un govern socialdem¨°crata capa? de pactar amb el centredreta liberal i al mateix temps fer-ho amb l¡¯esquerra. Els massissos no renuncien a res perqu¨¨ s¨®n precisament massissos. Rajoy a m¨¦s ¨¦s l¡¯estigma democr¨¤tic d¡¯una rancietat sopor¨ªfera. Un dia l¡¯abandonar¨¤ fins i tot aquesta germana r¨¤ncia de les p¨¤tries que ¨¦s la beateria de la unitat com a argument pol¨ªtic. Jo ho veig tot a punt.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.