¡°Hem descobert que l¡¯esgrima ¨¦s una cosa dificil¨ªssima¡±

Scaramouche, el justicier que s'amaga sota una m¨¤scara de Com¨¨dia de l'Art, ataca amb dues espases el marqu¨¨s de l'Echalonne, que es defensa tamb¨¦ amb sengles acers. No ¨¦s f¨¤cil combatre amb dues espases alhora. Provin-ho. Sorprenentment, en vista de la ferocitat de la lluita, els rivals es donen instruccions en veu baixa sobre per on dirigir estocades i aturades. No fos cas que prenguessin mal.

Encara hi ha molt cam¨ª per rec¨®rrer, esgrim¨ªsticament parlant, en aquest Scaramouche, el musical de capa i espasa de Dagoll Dagom que escomet la seva ¨²ltima fase d'assajos, ja instal¡¤lat al Teatre Vict¨°ria de Barcelona on s'estrenar¨¤ el proper dia 23. ¡°Hem descobert que l'esgrima ¨¦s una cosa dificil¨ªssima¡±, reconeixen la productora executiva Anna Rosa Cisquella i el director i autor del llibret Josep-Llu¨ªs Bozzo, que estan oferint un aperitiu, ¡°un tast¡±, de l'espectacle. Que ho expliquin a Phillipe de Valmorin...

La participaci¨® en el muntatge del mestre d'armes Jes¨²s Esperanza, un dels m¨¦s c¨¨lebres de la seva especialitat a Espanya, est¨¤ resultant absolutament essencial per a l'obra. ¡°Encara hi ha molt per fer¡±, resumeix l'adust Esperanza amb la determinaci¨® i la sobrietat de Diego Alatriste (al qual va fer classes en la persona de Viggo Mortensen, quan es va filmar la versi¨® cinematogr¨¤fica de les aventures de l'espadatx¨ª).

Als actors els han canviat ja les espases que usaven per practicar per les de deb¨°, les que portaran a la funci¨®. S¨®n espadins francesos de l'¨¨poca i pesen considerablement m¨¦s que les d'entrenament, com estan descobrint malauradament Toni Vi?als (Scaramouche) i Ivan Labanda (el marqu¨¨s).

Aquest Scaramouche de Dagoll Dagom, amb 18 actors i un pressupost de 800.000 euros, no ¨¦s molt can¨°nic, ni ho pret¨¦n: es decanta cap a la com¨¨dia i s'han canviat els noms de la novel¡¤la de Rafael Sabatini i de les versions f¨ªlmiques de la mateixa, com la famosa de George Sidney de 1952 en la qual Stewart Granger encarnava el rol protagonista. Bozzo ha emfatitzat a la trama la lluita social, en vig¨ªlia de la Revoluci¨® Francesa. Per descomptat, l'obra tamb¨¦ t¨¦ m¨²sica (d'Albert Guinovart) ¡ªque interpretaran en directe 10 m¨²sics, encara que tamb¨¦ hi haur¨¤ parts gravades per tota una orquestra, la de Lleida¡ª, can?ons i ball. L'escenografia (d'Alfons Flores) ¨¦s espectacular i enorme. L'escenari del Vict¨°ria ha crescut cap a la platea i hi ha elements que descendeixen de l'alt sostre. L'embocadura reprodueix un lux¨®s teatre amb llotges, reminisc¨¨ncia, aix¨° s¨ª, de la famosa escena final del duel a espasa de l'Scaramouche de Sidney, una virtuosa coreografia d'acer de cinc minuts, potser la millor de la hist¨°ria del cinema.

En l'escena inicial que ens mostren Dagoll Dagom, un grup de representants del poble es cola simb¨°licament en l'esmorzar dels arist¨°crates i les visions d'ambdues classes se superposen. Despr¨¦s hi ha un divertit ball i torna l'esgrima. Ana San Mart¨ª, la d¨ªscola arist¨°crata Olympia, tira unes estocades demostrant una hiperlaxitud que no sabem quin efecte tindr¨¤ en les seves fintes. Porta una espectacular musclera esportiva (es va lesionar l'espatlla) tipus m¨¤niga de gladiador que li d¨®na un aire molt combatiu, a la manera d'Espartac.

¡°El so de l'acer en colpejar l'acer ¨¦s molt bonic i vibrant¡±, recalca Bozzo, que visiblement li est¨¤ agafant gust a l'esgrima. Clinc, clinc, clinc, clinc! Ja arriba Scaramouche!