El costat fosc de la mare Teresa de Calcuta

La mare Teresa,?canonitzada aquest diumenge pel papa Francesc, ¨¦s sens dubte la figura cat¨°lica m¨¦s respectada i admirada de la hist¨°ria de l'?ndia. No obstant aix¨°, des dels noranta diverses veus s'han al?at per criticar el seu costat fosc, ¡°que ni a Occident ni a l'?ndia es vol sentir perqu¨¨ ning¨² vol saber que la seva icona de la compassi¨®, premi Nobel de la Pau, era una fan¨¤tica religiosa amiga de dictadors, rics i corruptes. Als pobres els va demanar resignaci¨® i els va ajudar a morir, per¨° sense donar-los cura professional¡±, diu Aroup Chatterjee. Aquest doctor de Calcuta resident a Londres ha estat el seu cr¨ªtic m¨¦s consistent. Va escriure el llibre Mother Teresa, the final veredict (Mare Teresa, el veredicte final) i va estar al darrere del documental Hell's angel (L'¨¤ngel de l'infern),?del reconegut periodista anglo-nord-americ¨¤ Christopher Hitchens, que el 1994 va exposar per primera vegada en l'¨¤mbit mundial l'altra cara de la monja.

Encara que la religiosa sempre va assegurar que no feia pol¨ªtica, va donar el seu reconeixement, entre d'altres, al dictador d'Hait¨ª Jean-Claude Duvalier o al r¨¨gim totalitari d'Enver Hoxha, a Alb¨¤nia. Tamb¨¦ va rebre algunes donacions que van ser molt criticades, com les de Charles Keating, que va ser empresonat pel frau financer m¨¦s gran de la hist¨°ria dels Estats Units fins a finals dels vuitanta. Quan Keating va ingressar a la pres¨®, en comptes de retornar els diners que li havia lliurat (almenys un mili¨® de d¨°lars, 896.300 euros), la mare Teresa va intercedir davant del tribunal demanant miseric¨°rdia.

Chatterjee afirma que ¨¦s impossible saber les donacions que ha rebut la congregaci¨® de les Missioneres de la Caritat, fundada per Teresa de Calcuta, per¨° assegura que s¨®n milions i milions de d¨°lars. ¡°Amb aquesta fortuna podria haver ajudat els malalts a viure millor¡±, diu. El doctor considera que Teresa de Calcuta va dedicar la seva vida a expandir el catolicisme m¨¦s fonamentalista, pregonant el culte al patiment. ¡°Als moribunds no se'ls donava cap analg¨¨sic fort, fins i tot en els casos m¨¦s extrems, i les cures no eren professionals, no rebien la higiene m¨¦s b¨¤sica, estaven en condicions de tortura¡±. Reconeix que la situaci¨® ha millorat en els ¨²ltims anys, per¨° recalca que encara ¨¦s p¨¨ssima.

La mare Teresa tamb¨¦ va encap?alar la croada del Vatic¨¤ contra l'avortament i els anticonceptius. En el seu discurs d'acceptaci¨® del Nobel el 1979, va declarar que ¡°el principal destructor de la pau avui ¨¦s el plor del nen innocent que no ha nascut¡±.

Encara que la mare nom¨¦s ajudava els creients a apropar-se al seu d¨¦u, fos quin fos, en privat va acceptar que havia convertit m¨¦s de 29.000 persones que van morir al seu centre, explica el doctor. En un v¨ªdeo, la religiosa explica que els va batejar ¡°perqu¨¨ Sant Pere els deixi entrar al cel¡±.?I conclou que ¡°¨¦s molt bonic veure la gent morir amb tanta alegria¡±.

Un altre dels seus cr¨ªtics ¨¦s Hemley Gonz¨¢lez, amb doble nacionalitat cubana i nord-americana, que el 2008 va ser voluntari. ¡°Volia viatjar per l'?ndia i vaig decidir fer treballs socials. La marca de la mare Teresa ¨¦s tan forta que, fins i tot sense ser religi¨®s, va ser el primer que se'm va acudir. Em vaig adonar que es tractava d'una violaci¨® sistem¨¤tica dels drets humans i d'un esc¨¤ndol financer¡±, assegura. Explica que va veure com rentaven les agulles amb aigua per tornar-les a fer servir i que als malalts els donaven medicines caducades.

Els voluntaris no tenien preparaci¨®, segons diu Gonz¨¢lez. ¡°Un d'ells li va donar de menjar a un paral¨ªtic que es va ennuegar i va morir. Jo vaig estar en la cremaci¨® de 12 persones, algunes de les quals crec que podrien haver sobreviscut¡±, afirma Gonz¨¢lez, encara consternat. En la seva opini¨®, els missioners no s¨®n amics dels pobres, sin¨® promotors de la pobresa. Quan va tornar a Miami, va recaptar diners?per fundar l'ONG Responsible Charity Corp. Diu que els seus comptes s¨®n transparents, que el 2014 el seu pressupost va ser de 65.000 d¨°lars (uns 58.200 euros). ¡°Les missioneres podrien fer molt m¨¦s amb tot el que reben¡±. Les Missioneres de la Caritat han rebutjat respondre a les preguntes d'EL PA?S.

El reconegut ¡°racionalista¡± Debasis Bhattacharya apunta que la mare Teresa feia patir els pobres per poder rebre l'amor de D¨¦u. ¡°Per¨° ella, de fet, no es va esperar. Quan es va posar malalta va acudir a serveis de salut moderns i costosos¡±. Del primer miracle que li va recon¨¨ixer el Papa, la cura d'un tumor a M¨®nica Besra, assegura que va ser una mentida dissenyada: ¡°El seu tumor no era per c¨¤ncer, sin¨® per tuberculosi. Es va curar perqu¨¨ li va ser diagnosticat i tractat a l'hospital¡±.

Els cr¨ªtics de la mare saben que encara s¨®n pocs els qui volen escoltar-los. Per¨° es feliciten que els mitjans comencin a fer-se ress¨° de cr¨ªtiques a la mare Teresa. ¡°A les ONG se'ls exigeix transpar¨¨ncia i professionalitat. Per qu¨¨ a les Missioneres de la Caritat no? 20 anys despr¨¦s de la mort de la mare Teresa fan m¨¦s mal que b¨¦¡±, diu Gonz¨¢lez.