De Sant Boi a la Meridiana

Pere Pug¨¨s tenia 25 anys el 1976 i va participar activament en l¡¯organitzaci¨® de la primera Diada tolerada de la democr¨¤cia, que es va celebrar a la pla?a de Catalunya de Sant Boi de Llobregat. ¡°Llibertat, amnistia i Estatut d¡¯autonomia!¡± van ser els crits de les desenes de milers de manifestants, convertits un any despr¨¦s en centenars de milers pel passeig de Gr¨¤cia de Barcelona.

Quaranta anys despr¨¦s, els catalans segueixen sortint massivament al carrer cada 11 de setembre, per¨° ara sota el clam d¡¯independ¨¨ncia. Alguna cosa ha passat en aquest temps, i sembla que l¡¯anomenat encaix de Catalunya a Espanya encara est¨¤ pendent de resoldre¡¯s.

¡°Ha passat m¨¦s d¡¯una generaci¨® i mitja. Les pors d¡¯aquells que van viure la guerra o la postguerra han anat perdent pes demogr¨¤fic i les noves generacions veuen les coses de forma molt diferent. La crisi els ha canviat les perspectives i es fan preguntes buscant els culpables. El sistema trontolla, i quan es tan d¨¨bil i impresentable com l¡¯espanyol hi ha el caldo de cultiu necessari perqu¨¨ creixi la creen?a que amb la independ¨¨ncia potser tots viur¨ªem millor¡±, explica Pug¨¨s, segurament un paradigma de l¡¯evoluci¨® social.

Aquell ciutad¨¤ que particip¨¤ activament en l¡¯organitzaci¨® de la Diada de Sant Boi va concloure que l¡¯autonomisme no era la soluci¨® i 33 anys despr¨¦s convoc¨¤ una reuni¨® de quatre persones que va ser l¡¯origen de l¡¯Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Ning¨² q¨¹estiona que l¡¯ANC ha estat el catalitzador de l¡¯independentisme, sense la qual no s¡¯expliquen les massives mobilitzacions cada 11 de setembre. ¡°Als darrers anys s¡¯estaven comen?ant a donar les condicions per fer aquella ruptura democr¨¤tica que no vam saber fer els anys setanta. El moviment s¡¯estava produint en la mateixa societat, sense que els partits pol¨ªtics ni ho veiessin ni hi participessin¡±, relata Pug¨¨s per explicar el naixement de la ANC.

Miquel Iceta: "la sent¨¨ncia del Constitucional va ser determinant pel que va venir despr¨¦s"

La primera gran manifestaci¨® va ser el 2012 i no va ser casual. ¡°Feia tres anys que la prepar¨¤vem i estava conven?ut que seria un ¨¨xit, com ho estava de la de Sant Boi, salvant les moltes difer¨¨ncies¡±, explica. Els precedents, diu Pug¨¨s, cal trobar-los el 2009, quan es van posar en marxa les consultes populars per la independ¨¨ncia en m¨¦s de 550 municipis i el 10 de juliol de 2010 es va celebrar la manifestaci¨® de rebuig a la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional sobre l¡¯Estatut. ¡°All¨¤ es va fer evident la sensaci¨® d¡¯estar-ne farts, d¡¯aquella situaci¨® de mal tracte permanent per part de l¡¯Estat espanyol i l¡¯allunyament cada cop m¨¦s gran entre la ciutadania i la classe pol¨ªtica¡±, diu Pug¨¨s.

La sent¨¨ncia de l¡¯Estatut com a punt de no retorn ¨¦s una idea compartida ¨¤mpliament per dirigents pol¨ªtics de diverses sensibilitats. ¡°La sent¨¨ncia va ser determinant pel que va venir despr¨¦s¡±, explica Miquel Iceta, ara primer secretari del PSC, el mateix partit en qu¨¨ va militar uns anys Pug¨¨s abans d¡¯entregar-se a la causa independentista. Iceta tenia 16 anys el 1976 i va trigar un any a afiliar-se al Partit Socialista Popular (PSP) que liderava l¡¯entranyable Enrique Tierno Galv¨¢n.

¡°La reclamaci¨® de la Diada de Sant Boi va rebre una resposta adequada amb l¡¯Estatut de 1979 i despr¨¦s hi va haver un nou intent d¡¯avan?ar per aquesta via amb la reforma del 2006, per¨° el Tribunal Constitucional hi va posar fre¡±, insisteix Iceta. El l¨ªder del PSC evita l¡¯autocr¨ªtica sobre la responsabilitat dels seus en tot aquest proc¨¦s i la coneguda frase de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero en campanya electoral de les eleccions catalanes del 2003: ¡°Apoyar¨¦ la reforma del Estatuto de Catalu?a que apruebe el Parlament¡±.

El president del Govern no va complir la seva promesa i va pactar el nou Estatut amb Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida d¡¯esquenes al tripartit i al president Pasqual Maragall; les Corts espanyoles van passar el ribot i Alfonso Guerra se¡¯n va vantar despr¨¦s d¡¯haver-se ¡°cepillado¡± el text. Malgrat tot, l¡¯Estatut va tenir un suport massiu al refer¨¨ndum del 18 de juny de 2006. La participaci¨® no va arribar al 49%, per¨° el 73,9% dels electors hi van votar a favor. Quatre anys despr¨¦s va arribar la sent¨¨ncia, els laments i l¡¯inici d¡¯un cam¨ª que sembla irreversible. Tant que fins i tot Zapatero demana tornar a aquell text que van votar els catalans. Potser ¨¦s massa tard.

Joan Saura: "L'Estatut va ser una desllealtat de Zapatero amb Catalunya"

Joan Saura tenia 26 anys quan la Diada del 1976 i va arribar a Sant Boi caminant des de l¡¯Hospitalet, amb altres militants del PSUC, la refer¨¨ncia de l¡¯antifranquisme a Catalunya i que encara no estava legalitzat. Durant la reforma de l¡¯Estatut de 2006 era conseller de Relacions Institucionals i el m¨¤xim dirigent d¡¯Iniciativa per Catalunya-Verds, la mutaci¨® de l¡¯hist¨°ric partit dels comunistes catalans. Des que va deixar la presid¨¨ncia d¡¯ICV Saura no ha donat cap entrevista, per¨° accepta parlar per a Quadern.

¡°L¡¯Estatut va ser una deslleialtat de Zapatero amb la Generalitat i amb els socialistes. Era l¡¯aposta que feia Catalunya en un sentit federal, i quan el Constitucional va dir ¡°Espa?a se rompe¡±, l¡¯esquerra social i pol¨ªtica de l¡¯Estat va callar¡±, diu l¡¯exconseller amb amargor. ¡°No els ho perdonar¨¦ mai, perqu¨¨ no s¡¯adonaven que el que estaven fent era tancar la via constitucional de Catalunya al separatisme. Cap dirigent del PSOE va parlar mai b¨¦ de l¡¯Estatut¡±, insisteix Saura.

Al marge de discussions est¨¨rils sobre majories en vots i en escons, la realitat ¨¦s que el 48% dels catalans van votar partits favorables a la secessi¨® a les darreres eleccions al Parlament de fa un any i que hi ha 72 diputats independentistes de 135. I que el darrer bar¨°metre del Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨® de juliol passat indica que els ciutadans que volen que Catalunya esdevingui un estat independent supera per primera vegada els que s¡¯hi oposen (47,7% pel 42,4%).

La sortida a l¡¯anomenat proc¨¦s que genera m¨¦s consens ¨¦s un refer¨¨ndum pactat com el d¡¯Esc¨°cia o el Quebec, per¨° els partits majoritaris espanyols s¡¯hi neguen en rod¨®. Mentrestant, el PP segueix atiant l¡¯enfrontament amb la Generalitat que tant retroalimenta l¡¯independentisme i el porta a parlar de desobedi¨¨ncia, unilateralitat i altres mots allunyats del pacte. D¡¯aqu¨ª la transcend¨¨ncia del que va acordar el Constitucional, despr¨¦s del recurs del PP i del Defensor del Poble, perqu¨¨ l¡¯Estatut era una soluci¨® pactada per eixamplar l¡¯autogovern que havien referendat majorit¨¤riament els catalans.

¡°Amb una altra sent¨¨ncia tot hauria anat diferent, n¡¯estic conven?ut. Els efectes de la crisi alimentarien igualment el malestar social, i no nego que hauria augmentat l¡¯independentisme, per¨° la resposta hauria estat m¨¦s senzilla¡±, es lamenta Iceta. ¡°La sent¨¨ncia va deixar sense arguments els partidaris de l¡¯acord amb Espanya¡±, admet. I en aquesta tessitura es troba encara el socialisme catal¨¤, tot i els esfor?os per plantejar la reforma constitucional com a soluci¨®.

Joan Saura revela que Zapatero i Maragall ¡°no es parlaven¡± i aix¨° va fer impossible ¡°que es tanquessin un cap de setmana i arribessin a un acord sobre l¡¯Estatut¡±. El president del Govern va anar a la seva per assegurar els vots nacionalistes per continuar a la Moncloa, tot abandonant la complicitat amb el tripartit i el PSC. ¡°Quan est¨¤vem negociant em va trucar un dissabte de matinada per dir-me que havia arribat a un acord amb Converg¨¨ncia i Uni¨®. Li vaig dir de tot i l¡¯endem¨¤ vaig anar a la Moncloa¡±, diu l¡¯exconseller.

El president del Govern va pactar la reforma estatut¨¤ria amb CiU, per¨°? s'havia comprom¨¦s a fer-ho amb el tripartit

No va servir de res. Zapatero van mantenir l¡¯acord amb CiU despr¨¦s que els nacionalistes haguessin provocat una enorme tensi¨® interna en el si del tripartit, perqu¨¨ Esquerra es va oposar al text i Maragall va acabar destituint els consellers republicans. ¡°ERC va ser desestabilitzadora, ¨¦s cert, per¨° el problema de fons eren Espanya, Zapatero i el PSOE, que en lloc de defensar Catalunya cap a un Estat federal, callen¡±, insisteix Saura.

¡°El proc¨¦s d¡¯independ¨¨ncia ¨¦s imparable i irreversible, tant per la seva din¨¤mica pr¨°pia com per la situaci¨® de degradaci¨® de l¡¯Estat espanyol. Haur¨ªem de fer molt malament les coses per no tenir la Rep¨²blica catalana constru?da i reconeguda internacionalment abans que acabi l¡¯any vinent. Nom¨¦s nosaltres ho podem esguerrar¡±, vaticina Pere Pug¨¨s. ¡°L¡¯alternativa independentista est¨¤ condemnada al frac¨¤s, com la unilateralitat. Fer el refer¨¨ndum que volen seria una reedici¨® del 9-N, que no va servir de res¡±, replica Iceta.

Pug¨¨s discrepa obertament i proposa retornar a les propostes assumibles per la immensa majoria de la poblaci¨®. Cap d¡¯elles com un refer¨¨ndum, convocat pel Parlament o pel Govern catal¨¤, si el Govern central no s¡¯hi av¨¦, com ha fet fins ara i tot sembla indicar que seguir¨¤ passant. ¡°Aquesta ¨¦s la via que han fet servir pr¨¤cticament tots els pa?sos que han acabat constituint el seu propi estat als darrers 30 o 35 anys i la f¨®rmula m¨¦s reconeguda internacionalment¡±, insisteix Pug¨¨s.

"El proc¨¦s d'independ¨¨ncia ¨¦s imparable", assegura Pere Pug¨¨s, fundador de la ANC

Saura no ¨¦s independentista, per¨° creu que ¡°a Catalunya hi ha un xoc de legitimitats que nom¨¦s se supera votant, no hi ha una altra via. El PP no ho vol, per¨° no t¨¦ majoria absoluta i em preocupen molt m¨¦s les posicions de PSOE, que est¨¤ molt tancat en temes com la unitat d¡¯Espanya, plantejada com un dels deu manaments. Cal lliurar una batalla profunda pel refer¨¨ndum i intentar for?ar el proper Govern a una negociaci¨®, perqu¨¨ la situaci¨® actual ¨¦s insostenible¡±, afegeix l¡¯exconseller. ¡°M¨¦s dif¨ªcil era a la transici¨® i es va trobar una soluci¨®. La democr¨¤cia serveix per eixamplar consensos i als independentistes els interessa minimitzar qualsevol aven? que es produeixi¡±, diu el l¨ªder del PSC.

I si finalment l¡¯anomenat proc¨¦s acaba en frac¨¤s? ¡°Seria pels errors del propi moviment independentista, i caldr¨¤ reformular les eines i l¡¯estrat¨¨gia, perqu¨¨ el que ¨¦s segur ¨¦s que la voluntat de constituir un Estat seguir¨¤ sent viva i arrelada en una part important de la ciutadania¡±, respon Pug¨¨s. El final ¨¦s del tot imprevisible, per¨° sembla evident que el desenlla? no anir¨¤ molt m¨¦s enll¨¤ de la Diada del 2017, segons el termini de 18 mesos prom¨¨s per Carles Puigdemont quan va assumir la presid¨¨ncia. De Sant Boi cap a no se sap ben b¨¦ on en aquests moments, 40 anys despr¨¦s.