Maneres d¡¯escriure la hist¨°ria

Com ¨¦s sabut, la hist¨°ria ¨¦s la narraci¨® de fets que han passat fa molt de temps, o menys: de vegades mil¡¤lennis, de vegades segles, de vegades mesos. Dies, no: aix¨° ho reporta el periodisme, que ¨¦s m¨¦s circumstancial i provisori.

Per¨° aquesta narraci¨® dels fets presenta una enorme variabilitat. Karl Popper, per exemple, considerava que els dos m¨¦s grans historiadors de l¡¯Occident havien estat Tuc¨ªdides ¡ªque va narrar exemplarment la guerra del Pelopon¨¨s, tot i decantar-se lleugerament pel r¨¨gim autoritari d¡¯Esparta¡ª i Karl Marx ¡ªque hauria diagnosticat m¨¦s b¨¦ que ning¨² l¡¯evoluci¨® de les societats capitalistes i hauria endevinat quines en podien arribar a ser les derivades: als Estats Units l¡¯estudien al costat de Keynes i Galbraith.

Avui parlarem de tres llibres recents, molt varis, que narren hist¨°ries tamb¨¦ distintes: el de Henry Kamen, Espa?a y Catalu?a (La Esfera de los Libros, 2015); el de Mary Beard, que ha tingut una acollida entusiasta, SPQR: Una historia de la Antigua Roma (Cr¨ªtica, 2016); i el de P. J. Rhodes, La Antigua Grecia (Cr¨ªtica, 2016), que sembla haver estat editat a remolc de l¡¯¨¨xit del llibre sobre Roma de Mary Beard.

Quant a aquest darrer, el m¨¦s nou, tot i que porta el subt¨ªtol altiu ¡°Una hist¨°ria essencial¡±, conv¨¦ advertir els lectors que ¨¦s un dels llibres sobre la Gr¨¨cia antiga m¨¦s vergonyosos, nefands i repulsius que mai s¡¯han escrit sobre aquell conglomerat de ciutats i d¡¯estats que va de l¡¯¨¨poca dita ¡°dels palaus¡± fins a l¡¯any 146 aC, ja en ple per¨ªode hel¡¤len¨ªstic. ?s cert que els anglesos no van tenir una escola d¡¯historiografia com la dels Annales francesa, que ha donat, al llarg del segle XX, una gran quantitat d¡¯historiadors en qu¨¨ les batalles i els emperadors no eren tan importants com la religi¨®, la vida de cada dia, l¡¯economia i fins i tot la geografia (vegeu l¡¯obra de Fernand Braudel sobre la Mediterr¨¤nia). Rhodes, que diu ser catedr¨¤tic em¨¨rit de la universitat de Durham, no fa pr¨¤cticament altra cosa, al seu llibre, que enfilalls de reis, tirans, oligarques, dem¨°crates i emperadors, i reguitzells de conteses, batusses i hostilitats; i quan, per un casual, entra en la hist¨°ria de la cultura ¡ªque deslliga arbitr¨¤riament de la pol¨ªtica i l¡¯economia que la van acompanyar¡ª diu coses tan peregrines com que Arquimedes va dir ¡°Eureka!¡± quan va inventar la politja complexa: una llegenda. Un llibre per no comprar, ni llegir, ni regalar a cap amic ¡ªuna altra cosa s¨®n els enemics, que s¡¯hi ensopiran de bo de bo, i els insomnes.

Molt diferent ¨¦s el cas del llibre sobre Roma de Mary Beard, tamb¨¦ anglesa, que, hereva del gran assaig hist¨°ric de la seva tradici¨® insular ¡ªpenso en Gibbon, per¨° tamb¨¦ en Macaulay i en H. G. Wells¡ª, presenta amb una enorme amenitat all¨° essencial (ella, s¨ª) de la hist¨°ria de Roma ab urbe condita, des dels or¨ªgens, fins al final de l¡¯¨¨poca dita ¡°augusta¡±; ¨¦s a dir, des de la fundaci¨® de Roma fins al declivi que portaria a l¡¯extenuaci¨® de l¡¯Imperi, passant, naturalment, per la Rep¨²blica, cent¨²ries aquestes que a l¡¯autora semblen agradar-li especialment. ?s el llibre ideal per fer-se una idea succinta del que va ser Roma, les seves institucions, les maquinacions dels seus governants, l¡¯assimilaci¨® del llegat grec, com es menjava i com es practicava el sexe ¡ªencara que, per a aix¨° darrer, ¨¦s millor l¡¯an¨°nima Hist¨°ria Augusta, tardana, quan ja tot anava en orris¡ª, com un esdevenia ric o pobre, qu¨¨ passava amb els territoris conquerits, etc¨¨tera. I, com entreteixint-ho tot, la figura de Cicer¨®, sense oblidar els aspectes m¨¦s foscos de la seva personalitat, sempre lloada en exc¨¦s.

Per fi tenim el llibre de Henry Kamen, un erudit de molt llarg recorregut, especialista en l¡¯Espanya dels ?ustries i molt bon coneixedor de la hist¨°ria de la Corona d¡¯Arag¨® (ara en diuen ¡°la Corona catalanoaragonesa¡±, terme que no t¨¦ cap sentit). El llibre de Kamen t¨¦ una curiosa particularitat, i aix¨° ¨¦s que l¡¯ha confegit per puntualitzar totes les aberracions que s¡¯han escrit darrerament, tots els congressos fatus que s¡¯han celebrat ¡ªcom el d¡¯¡°Espanya contra Catalunya¡±¡ª, i totes les ximpleries que s¡¯han posat de moda ¡ªcom suposar que el segle XVIII catal¨¤, despr¨¦s de 1714, va ser un desastre general per al nostre pa¨ªs, quan nom¨¦s ho va ser en determinats aspectes, importants certament, com la q¨¹esti¨® de la llengua. Kamen posa les coses al seu lloc amb un rigor hist¨°ric envejable, oxigenat, obert i b¨¤sicament antirom¨¤ntic. No fa de Ferran Soldevila; m¨¦s aviat fa de Pierre Vilar. Tant, que jo el posaria de llibre de text obligatori a totes les classes d¡¯hist¨°ria del pa¨ªs. Ja ho veieu: tres maneres molt diferents ¡ªuna d¡¯elles moguda per un afany de rectificar fal¨°rnies¡ª de narrar la Hist¨°ria.