No, Sir

Si la mania de James Boswell era la d¡¯anotar amb p¨¨ls i senyals tot el que veia i sentia dir, la mania de Samuel Johnson era la de portar sistem¨¤ticament la contr¨¤ria a tothom. Gr¨¤cies a aquestes dues manies, ara podem disposar d¡¯un testimoni fidel de la discussi¨® d¡¯idees, conviccions i prejudicis que practicaven en privat els homes de la Il¡¤lustraci¨®. El prestigi que va arribar a adquirir el doctor Johnson al Regne Unit era m¨¦s pr¨°xim a la veneraci¨® que a l¡¯admiraci¨®, per¨° en la transcripci¨® de les converses que concedia als seus sol¡¤licitants, Boswell no sembla haver desestimat cap detall ni de les r¨¨pliques dels interlocutors ni de les contrar¨¨pliques del doctor, que lluny d¡¯acollir amb benevol¨¨ncia de savi els dubtes dels que escoltaven les seves dissertacions no s¡¯estava de rectificar-los amb aquell impetu¨®s ¡°No, Sir¡± amb qu¨¨ solia comen?ar les respostes.

Les discussions de Samuel Johnson amb els seus contemporanis, puntualment anotades per la ploma de Boswell, constitueixen un dels aspectes m¨¦s interessants ¡ªno pas l¡¯¨²nic¡ª d¡¯un volum de m¨¦s de cinc-centes p¨¤gines que Pre-textos va publicar fa pocs mesos en castell¨¤ amb el t¨ªtol de Diario de un viaje a las H¨¦bridas con Samuel Johnson (1785), i que ja prefigura algunes de les caracter¨ªstiques de La vida de Samuel Johnson (1799), l¡¯obra que Borges i Pla van distingir entre les m¨¦s importants del segle XVIII. En una de les discussions que es reprodueixen en aquest Diari i que no trio precisament a l¡¯atzar, el doctor Johnson dialoga amb el doctor Watson, catedr¨¤tic del Leonard¡¯s College de Saint Andrews, sobre la decad¨¨ncia del saber. Watson informa que la Universitat de Glasgow ha anat perdent estudiants interns i ho atribueix a l¡¯expansi¨® del comer?. Johnson, per descomptat, no hi est¨¤ d¡¯acord: tots els comerciants tenen empleats i disposen, per tant, de molt temps lliure. D¡¯altra banda ¡ªassegura¡ª els mateixos estudis s¡¯han convertit en un comer? des del moment que qualsevol pot anar al llibreter i comprar-li els llibres que vol. ¡°Ja s¡¯ha acabat el mecenatge¡±, sentencia. Aleshores Boswell, que no ¨¦s mai un testimoni mut, diu que troba molt trist que ja no hi hagi mecenes. ¡°No, Sir¡±, li respon Johnson, i li fa notar que el mecenatge crea unes obligacions de submissi¨® que impedeixen la llibertat de pensament. Watson es pregunta si l¡¯¨¨poca ¡ªles idees dominants¡ª no exigeix igualment submissi¨®. ¡°No, Sir¡±, replica Johnson. Segons ell, qualsevol home pot dir sempre al m¨®n el que li vingui de gust. La r¨¨plica del doctor Johnson, tan poc perspica? en aquesta ocasi¨®, no es pot atribuir sin¨® a la seva necessitat de dur la contr¨¤ria. L¡¯observaci¨® de Watson, en canvi, ¨¦s clarivident. Passats dos segles i mig, quan l¡¯arsenal que ha reunit l¡¯?poca li garanteix un poder omn¨ªmode sobre les consci¨¨ncies, el fenomen ja no sembla inquietar ning¨².