¡°Merl¨ª posaria un tres de nota a la pol¨ªtica cultural¡±

Fa gaireb¨¦ 40 anys que trepitja els escenaris de teatres, fa cinema i tamb¨¦ televisi¨®. ?s un actor reconegut tant a Catalunya com a la resta d¡¯Espanya. No obstant aix¨°, la fama li ha vingut de la m¨¤ de la s¨¨rie Merl¨ª, de la qual TV3 emet la segona temporada a partir del dilluns 19. Francesc Orella (Barcelona, 1957) ¨¦s el provocador professor de Filosofia d¡¯un institut que no dubta a saltar-se les normes o el protocol escolar, el sistema i tot el que calgui si creu que d¡¯aquesta manera els joves que t¨¦ al davant ¡ªaquest curs seran de segon de batxillerat¡ª es motivaran per a la filosofia i la vida en general.

Pregunta. Qu¨¨ li semblaria a Merl¨ª la decisi¨® del Govern d¡¯eliminar la Filosofia a segon de Batxillerat?

Resposta. Doncs es cagaria en tot, ¨¦s clar. Al poder li molesta la cultura en general. I al govern de dretes que ara ¨¦s al poder sembla que la filosofia li sobra, perqu¨¨ ensenya a pensar i aix¨° ja els molesta. Creuen que ¨¦s prescindible i que els xavals han d¡¯anar de cara a assignatures m¨¦s t¨¨cniques, crear individus m¨¦s dirigits.

P. La s¨¨rie q¨¹estiona el sistema d¡¯ensenyament?

M¨¢s informaci¨®n

Merl¨ª, professor de pel¡¤l¨ªcula

¡®Merl¨ª¡¯ hi torna

BROU DE LLENGUA | La m¨¤gia de Merl¨ª a La Sexta

R. La s¨¨rie parla de l¡¯ensenyament i de l¡¯adolesc¨¨ncia. ?s un moment molt complex de l¡¯educaci¨®, cal pensar qu¨¨ se¡¯ls inculca i com se¡¯ls omple el cap. Jo vaig anar a un col¡¤le progre, el Jaume Bofill, i recordo que vaig tenir dos professors a COU que van ser determinants. El de llengua, que era un cin¨¨fil, i el d¡¯hist¨°ria, que en ¨¨poca de Franco utilitzava la Historia de Espa?a, de Pierre Vilar. Per a mi van ser determinants. Merl¨ª fica el dit a les mancances del sistema educatiu i introdueix temes, com els problemes dels joves, dels quals no es parla tant. Del que els passa a casa seva, d¡¯identitat tamb¨¦, de conflictes entre professors i alumnes. Un efecte interessant ¨¦s que la s¨¨rie ha contribu?t a revaloritzar tant l¡¯assignatura de filosofia com la feina dels professors.

P. Merl¨ª havia de ser gamberro, no?

R. S¨ª, s¨ª. Un professor bastant at¨ªpic, desconcertant i motivador. No ¨¦s el Robin Williams de El club dels poetes morts, ¨¦s m¨¦s el Doctor House de l¡¯ensenyament per immadur, covard i mentider. ?s un tio que pot ser divertit, atractiu i interessant per als alumnes, per¨° que est¨¤ ple de defectes. ?s un desastre com a pare i com a amant i, alhora, ¨¦s capa? d¡¯implicar-se en els problemes personals i dif¨ªcils dels alumnes. S¨®n situacions reals que han reunit pares i fills davant de la televisi¨®, cosa gens freq¨¹ent. Ha estat un encert de TV3 que dediqui una s¨¨rie als problemes i les coses dels joves.

P. Resulta dif¨ªcil creure que Merl¨ª no digui res de la independ¨¨ncia o del proc¨¦s, de la pol¨ªtica...

R. B¨¦, hi ha un personatge nou que est¨¤ implicat en el proc¨¦s, i per aix¨° hi ha refer¨¨ncies a l¡¯actualitat pol¨ªtica. Per¨° no hi ha un posicionament ni de Merl¨ª ni de la resta. Tamb¨¦ es parla de pol¨ªtica en un cap¨ªtol en el qual es discuteix sobre la veritat i la mentida i quan s¡¯aborda l¡¯honorabilitat d¡¯alguns pol¨ªtics. Tot molt a l¡¯estil de Merl¨ª.

P. Com va ser l¡¯elecci¨® del personatge?

R. Jo no vaig ser la primera opci¨®. Van ser una s¨¨rie de caramboles les que em van conduir al personatge de Merl¨ª. A mi em va semblar molt bo, el gui¨® d¡¯H¨¦ctor Lozano era i ¨¦s excel¡¤lent, i vaig veure que hi tenia coses en com¨², que comprenia els seus defectes i debilitats i que alguns els compartia. M¡¯ho vaig fer molt meu.

P. La s¨¨rie li anir¨¤ b¨¦ a TV3 per rejovenir la seva audi¨¨ncia?

R. Aquesta s¨¨rie li ha anat b¨¦ per captar un p¨²blic m¨¦s jove, com tamb¨¦ li ha passat amb Nit i dia i Cites. Crec que l¡¯han encertat amb aquestes s¨¨ries, i per aix¨° repeteixen aquesta temporada. Han arriscat una mica m¨¦s en les seves produccions, sobretot en ficci¨®, on es poden fer m¨¦s coses. Cal provar i arriscar.

P. ?s un bon moment per a la producci¨® catalana?

R. Si parlem dels pressupostos per fer les produccions i de com est¨¤ la cultura, doncs no. Per¨° al mateix temps hi ha molts professionals molt bons i uns t¨¨cnics excel¡¤lents. Les cadenes de televisi¨® en general s¨®n molt conservadores, tenen por de provar coses diferents.

P. En un any ha passat per registres molt diferents, del shakespeari¨¤ Falstaff fins a Merl¨ª, i ara est¨¤ a punt d¡¯estrenar Art, de Yazmina Reza.

R. S¨ª, ha estat interessant. Ara Art, que ja es va fer amb Flotats, Pou i Carlos Hip¨®lito a Madrid i Barcelona a principis del 2000, t¨¦ una segona vida amb la versi¨® catalana, de la m¨¤ de Jordi Galceran. Pere Arquillu¨¦, Llu¨ªs Villanueva i jo som tres amics d¡¯una burgesia pseudointel¡¤lectual que arran de la compra d¡¯un quadre parlem de tot: dels sentiments, del valor de l¡¯amistat. Surten tots els draps bruts.

P. Com veu el festival Temporada Alta de Girona?

R. ?s el millor que tenim.

P. Ha deixat enrere el Grec?

R. S¨ª. Per volum de pressupost i per la qualitat de les propostes que v¨¦nen, Temporada Alta ¨¦s al top. Porta novetats, avantguardistes o no, per¨° totes amb un nivell molt alt. El festival Grec de Barcelona t¨¦ coses bones per¨° Temporada Alta l¡¯ha sobrepassat.

P. I El Grec no hauria de millorar la seva oferta?

R. El Grec ha passat per diversos directors... i el tema de fons s¨®n els pressupostos de cultura. Les assignacions al teatre s¨®n discretes, com el conjunt de les pol¨ªtiques culturals. I el Grec, com tantes programacions p¨²bliques, ha estat v¨ªctima de les retallades. Aix¨° influeix molt, perqu¨¨ la direcci¨® art¨ªstica veu condicionada l¡¯elecci¨® de produccions. I a Girona hi ha m¨¦s inversi¨® privada i p¨²blica.

P. El teatre ¨¦s car?

R. Aixecar el tel¨® i una representaci¨® en viu amb actors que s¡¯hi deixen la pell t¨¦ un valor. Si ens comparem amb altres pa?sos de m¨¦s tradici¨® teatral, els nostres preus s¨®n m¨¦s assequibles, perqu¨¨ 20 o 30 euros jo crec que ¨¦s raonable. ?s clar que si despr¨¦s el govern hi ajuda amb el 21% d¡¯IVA... ?s el que d¨¨iem: ¡°Anem a fotre el sector de la cultura tant com puguem...¡±.

P. Quina nota posaria Merl¨ª a la cultura?

R. Un tres si parlem de pol¨ªtica cultural, perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s que insuficient. Ara, si l¡¯examen ¨¦s a la gent que s¡¯hi dedica, la nota seria molt millor. Per sort hi ha professionals amb ganes de canviar les coses que aguanten en un sector amb molta precarietat i por.