Merl¨ª, professor de pel¡¤l¨ªcula

Ahir, el dia de tornada a l¡¯escola, TV3 va estrenar una s¨¨rie sobre un professor i els seus alumnes, Merl¨ª, que engreixa l'enorme i variada filmografia sobre aquesta figura (Adi¨®s, Mr. Chips, El club dels poetes morts, La lengua de las mariposas, Rebel¡¤li¨® a les aules,?Profesor Lahzar¡­). La hist¨°ria t¨¦ tots els ingredients previsibles: un mestre pengim-penjam, amb una vida desgavellada, que estima els seus alumnes i els fa estimar l¡¯assignatura, filosofia, amb estrat¨¨gies docents que sobten el claustre; uns col¡¤legues que no l¡¯entenen o l¡¯envegen; una colla d¡¯estudiants, cadascun amb el seu problema, que poden amanir qualsevol moment de buit argumental...

Al primer cap¨ªtol ens vam trobar un Merl¨ª que fa coses, per¨°, sobretot, xerra sobre les coses que fa per si de cas l¡¯espectador no en pot treure l'entrellat. Hi va haver alguna debilitat en la versemblan?a (que un alumne exposi davant tota la classe que les noies no li fan cas o la velocitat de Merl¨ª a l¡¯hora de lligar). Despr¨¦s del primer cap¨ªtol, amb un protagonisme absolut del professor Merl¨ª, tenim la sensaci¨® que ja ho sabem tot del personatge.

Ja fa anys que Lou Marinoff va recomanar m¨¦s Plat¨® i menys Prozac per fer front a les dificultats de la vida. En el cas de Merl¨ª, es tracta d¡¯un professor m¨¦s aviat aristot¨¨lic i d¡¯un pare que ha de reivindicar-se. El primer cap¨ªtol va ser una mostra de s¨¨rie endre?adeta, massa sermonejadora, sense greus errors narratius, per¨°, tamb¨¦, sense imprevistos ni cops valents. Aix¨° s¨ª, comen?ant per Francesc Orella i Anna Maria Barbany, els actors, bon¨ªssims, s¨®n capa?os de salvar qualsevol escena.

Un homenatge als bons mestres no s¡¯hauria de basar a afalagar-los. N¡¯hi hauria prou amb narrar les dificultats di¨¤ries i l¡¯esfor?, invisible, que hi dediquen

Qu¨¨ ¨¦s un mestre. Li van preguntar al professor, i savi, George Steiner, que va contestar: "Una persona de qui es pot dir 'mai no arribar¨¦ a ser com ell, per¨° m¡¯agradaria que, un dia, arrib¨¦s a prendre¡¯m seriosament¡±. Ho explica a un llibre (Elogio de la transmisi¨®n), on hi ha una llarga xerrada (amb alguna teoria que ell mateix sospita que pot ser est¨²pida) amb una mestra de barriada de Par¨ªs que Steiner va visitar. Steiner reivindica l¡¯¨²s de la mem¨°ria en un sistema escolar que, avui, diu, ¨¦s ¡°amn¨¨sia planificada¡±. I defensa la dificultat (¡°la falsa democr¨¤cia de la mediocritat mata en els nens la possibilitat de superar els seus l¨ªmits¡±). Un veritable, necessari, homenatge als bons mestres no s¡¯hauria de basar a afalagar-los. N¡¯hi hauria prou amb narrar les dificultats di¨¤ries i l¡¯esfor?, invisible, que hi dediquen. I ho fan sense, encara que sembli estrany, ser mags art¨²rics.