Espases a les Arenas

Vaig rebre amb entusiasme la proposta d'incorporar-me al repartiment de la flashmob, l'acci¨® sorpresa, de Scaramouche, que es fa avui a la tarda al centre comercial de les Arenas, a Barcelona, en sessi¨® cont¨ªnua (18 h, 19 h i 20 h) per promocionar el musical de capa i espasa de Dagoll Dagom que s'estrena el dia 23. Em va semblar l¨°gic: a banda de planta, un t¨¦ el seu pedigr¨ª d'esgrimista, m¨¦s encara despr¨¦s de vint anys de batre's el ferro a l'Escola Hongaresa i d'apar¨¨ixer en una novel¡¤la d'Arturo P¨¦rez Reverte com a mestre d'armes (¨¦s cert que aqu¨ª l'escriptor va disparar per elevaci¨®). Cisquella i Bozzo, sorpresos i fins i tot alarmats pel meu entusiasme, em van posar en mans del cap de producci¨®, Rubens Piquer, que em va rebre als camerinos del Vict¨°ria i em va mirar inquisitivament de dalt a baix com un sergent de marines o, ja que hi som, un reclutador de mosqueters. Va moure el cap. "Ja tinc tot l'elenc cobert, per¨° veurem qu¨¨ s'hi pot fer". Vaig entendre el que volia dir: "A veure on poso l'infiltrat aquest perqu¨¨ no molesti gaire".

Com que tinc experi¨¨ncia en aquestes coses ¡ªuna vegada vaig fer d'egipci en una producci¨® d'A?da i la meva discreci¨® em va proporcionar una ocupaci¨® d'escriv¨¤ en comptes de figurar de simple carn de triomf¡ª vaig fingir humilitat franciscana i submissi¨®. No em va servir de gaire perqu¨¨ despr¨¦s d'examinar els seus papers, Rubens va remugar que em podrien fer un lloc com a membre del poble revolucionari. Caram, vaig pensar, com ens hem de veure, sort que l'¨¤via que tant temia a la columna Durruti ja no hi ¨¦s. I jo que ja em veia fent del Marquis de Maynes, l'espasa m¨¦s letal de Fran?a, flis, flis. Vaig preguntar si almenys aniria armat. "B¨¦, els del poble porten pals, forques, pales de forner, aquestes coses". Vaig empassar saliva. Proveu a dedicar mitja vida a practicar l'esgrima fina de sabre per acabar lluitant a garrotades.

L'endem¨¤ vaig anar a la prova de vestuari a la botiga ?poca. Tenien burres ¡ªaquests penja-robes grans¡ª amb vestidures vistos¨ªssimes, fins i tot un uniforme d'oficial de les SS, imagino que per a una altra producci¨®. Per¨° el que em van donar a mi eren peces molt modestes, de gent humil i oprimida. Me les vaig emprovar a contracor. Semblava una barreja de figurant de la Guerra dels Segadors i cos¨ª de Kropotkin. Per un moment vaig sentir tanta r¨¤bia i humiliaci¨® que em vaig veure capa? de prendre tot sol la Bastilla i cruspir-me tot el brioix de Maria Antonieta.

Com que s¨®c essencialment positiu vaig pensar que em podia crear un paper a mida; jo seria com el mateix Andr¨¦ Moreau, el protagonista de l'Scaramouche cl¨¤ssic: un jove ben plantat i educat (Stewart Granger) obligat a amagar-me als baixos fons i en el m¨®n de la far¨¤ndula sota una disfressa, encara que fos de forner. M¨¦s tranquil amb la meva sort de Tercer Estat em vaig encaminar l'endem¨¤ a la sala d'esgrima del SAM a Sarri¨¤, on es feia la seg¨¹ent convocat¨°ria. Potser em tocaria fer anar la guillotina. Ja estaven assajant. Una barreja d'esgrimistes esportius, professors i alumnes, i gent heterog¨¨nia (el simp¨¤tic elenc de la flashmob) es feien estocades entusi¨¤sticament sota l'atenta mirada del mestre d'esgrima que organitza els combats de l'Scaramouche de Dagoll Dagom, el gran Jes¨²s Esperanza. Van trigar a fixar-se en mi. Per¨° llavors Rubens em va donar la bona not¨ªcia: seria un noble! La veritat, ¨¦s sorprenent que t'ennobleixin tan de pressa, vaja, ni que fos Artur de Bretanya.

Com que s¨®c de naturalesa ambiciosa vaig pensar que potser fins i tot em posarien la garrotera. Vaig detectar algunes mirades d'enveja. Acaba d'arribar i ja ¨¦s noble. N'hi ha que neixen amb sort, etc¨¨tera. De seguida em van posar a fer estocades. Vaig trigar a agafar els moviments. No era f¨¤cil i tothom, sorprenentment, es movia amb un domini digne de la sala d'armes de M. Bertrand des Amis, el Ma?tre en fait d'Armes de la novel¡¤la de Sabatini. Em vaig assabentar que la idea de la?flashmob?era una s¨¨rie de persecucions i enfrontaments al centre comercial que culminarien en un duel a esgrima m¨²ltiple entre nobles i representants armats del poble. El meu paper consistia a tenir un frec a frec amb un dels vilatans?i matar-lo. No semblava pas una acci¨® gaire noble precisament, per¨° De Maynes tamb¨¦ enfilava el pobre Valmorin, que amb prou feines sabia l'u-dos, i era marqu¨¨s, el paio. El meu contrincant, la Natalia, va resultar que, a m¨¦s, era una dona. Li vaig fer algunes estocades. Dif¨ªcil de derrotar. Em va explicar que havia participat de nena als campionats d'Espanya de floret. Per sort el gui¨® exigia que caigu¨¦s sota la meva espasa, per¨° abans m'havia de clavar una bona puntada de peu als nobles baixos. Naixia una bona amistat.

Dimecres (i ahir) hi va haver assaig fins a la matinada a les Arenas. No revelar¨¦ l'acci¨®, que ¨¦s espectacular i entretinguda, i en la qual apareix el mateix Scaramouche, per¨° vam c¨®rrer amunt i avall per l'ampli espai tirant-ho tot a terra, algun fins i tot el sopar. La trobada amb el vestuari definitiu va ser gloriosa. Encara m¨¦s per a mi que ascendia de classe social fins a atorgar-me a mi mateix un marquesat. Louis-Hyacinthe, Marquis?d'Antoinette, llibert¨ª i depravat; aquest ¨¦s el meu paper. "Hosti, tio, sembles el Flotats", em va deixar anar un col¡¤lega noble quan em vaig acabar de vestir, amb mitges, pantalons, armilla, casaca, gorgera d'encaix i punyets. ?s veritat que feia goig. Vaig assajar un accent de la Com¨¦die deixant anar unes afectades l¨ªnies del?Bajazet?de Racine. "Aix¨° ser¨¤ grandi¨®s", em vaig dir a mi mateix. Malauradament, no hi havia perruques per a tothom. Aix¨ª que em van repentinar i les meves belles grenyes es van convertir en un tup¨¨ i uns rul¡¤los. Ara ja estava depravat i lleig. Em reconeixereu de seguida: s¨®c el que sembla una versi¨® desllu?da de la Pimpinella Escarlata.

Per contracte de confidencialitat, deia, no us puc descriure tot el que passar¨¤ aquesta tarda, que ¨¦s molt i t¨¦ molta sang. Per¨° us avan?o que els nobles lluitem com senyors. I que jo moro ¡ªa tra?ci¨®-¡ªabans de la lluita final. Vull veure-ho com una oportunitat de llu?ment individual i la culminaci¨® d'una vida aristocr¨¤tica, per¨° em temo que ¨¦s la manera que tenen de treure-se'm de sobre perqu¨¨ l'espectacular duel final surti millor. Ah, Scaramouche. No us la perdeu!