Mor la infermera del pet¨® que va simbolitzar la fi de la II Guerra Mundial

Aquesta ¨¦s la hist¨°ria d'un pet¨® etern. El que la infermera Greta Zimmer Friedman i el mariner George Mendonsa, segons el seu propi relat, es van fer el 14 d'agost del 1945 a Nova York sense con¨¨ixer-se ni dir-se com es deien. Una trobada nascuda per a l'oblit i que, sense saber-ho ells, va immortalitzar Alfred Eisenstaedt i va fer mundialment famosa la revista Life. La imatge simbolitza com poques la fi de la II Guerra Mundial. Una icona que, passats m¨¦s de 70 anys i malgrat que mai s'ha acabat la pol¨¨mica sobre la veritable identitat de la parella, est¨¤ destinada a sobreviure als seus protagonistes. Eisenstaedt, que va aconseguir la gl¨°ria en retratar personalitats tan dispars com Joseph Goebbels, Albert Einstein, J.F. Kennedy o Marilyn Monroe, va morir el 1995. I el dijous passat li va arribar el torn a Greta Zimmer. Als 92 anys, amb el maluc trencat, una osteoporosi avan?ada i una pneum¨°nia fulminant, va morir a Virg¨ªnia. Nom¨¦s Mendonsa, un pescador jubilat de 93 anys, segueix amb vida.

El relat de la fotografia ¨¦s el d'una casualitat. Zimmer, que en realitat era assistent dental, sempreha explicat que va sortir de la cl¨ªnica aquell 14 d'agost per comprovar si era veritat el que havia sentit a la feina. Molt a prop de la seva oficina, a Times Square, en ple cor de Manhattan, va trobar la resposta. Hi havia un gran enrenou. Els cartells lluminosos, com recordaria anys m¨¦s tard, no paraven de fer pampallugues: V-J Day (Dia de la Victoria sobre el Jap¨®).

¡°De sobte, em va agafar un mariner. No va ser tant un pet¨® com un acte de celebraci¨®: ell ja no havia de tornar al Pac¨ªfic, on havia combatut. Em va agafar en bra?os perqu¨¨ em va veure vestida com una infermera i estava agra?t a totes les infermeres. No va ser res rom¨¤ntic, sin¨® una manera de dir: ¡®Gr¨¤cies a D¨¦u, la guerra s'ha acabat¡±, va explicar la Greta 60 anys m¨¦s tard. ¡°Jo havia anat amb una amiga a un show al Radio City Hall, quan van interrompre per dir que la guerra havia acabat. Vaig sortir a fora, estava exultant, vaig veure una infermera i li vaig fer un pet¨® per pura alegria¡±, va recordar Mendonsa.

Despr¨¦s del pet¨®, tots dos es van separar. No es van dir com es deien. No es van tornar a veure. La Greta, sempre segons el seu relat, ni tan sols va saber que li havien fet una foto. Ho va descobrir gaireb¨¦ 20 anys despr¨¦s, quan mirava el llibre L'ull d'Eisenstaedt. All¨¤, en una imatge titulada V-J Day, es va veure a si mateixa sense identificar. Va escriure a Life per demanar-ne una c¨°pia. No l'hi van donar. ?s m¨¦s, li van indicar que moltes persones s'havien fet passar per la infermera i que ells ja havien trobat l'aut¨¨ntica. La Greta no li va donar m¨¦s import¨¤ncia.

No va ser fins al 1980 quan Life va reiniciar la recerca i van revisar els passos que havien seguit fins que finalment van trobar la Greta. Eisenstaedt, segons la versi¨® d'ella, li va demanar disculpes per tant de temps d'anonimat. Malgrat tot, durant anys van apar¨¨ixer altres persones que es van identificar com la infermera. Encara que el dubte no s'ha esva?t mai del tot, aquest dissabte mitjans nord-americans i ag¨¨ncies internacionals feien l'homenatge final a Greta. En aquesta determinaci¨® va tenir un pes fonamental la publicaci¨® el 2012 d'una detallada investigaci¨® que conclo?a que la Greta i el George eren els protagonistes de la imatge.

Tamb¨¦ va jugar a favor el seu retrobament el 2012, tots dos ja molt grans, a Times Square. Va haver-hi fotos i va brillar a les not¨ªcies. Per¨° ja no va ser el mateix. Ja no eren la infermera i el mariner. No hi havia la blanca curvatura de la Greta ni l'¨ªmpetu del George. Tampoc se sentia l'al¨¨ de la guerra, de la devastadora barb¨¤rie que es va cobrar 60 milions de vides. La vict¨°ria s'havia tornat passat. All¨° que va fer que la imatge del 1945, amb la seva glorificaci¨® de la vida, pass¨¦s a la hist¨°ria era nom¨¦s un record.

Greta Zimmer mai va pensar que era mereixedora de la fama: ¡°Va ser una cosa que va passar, no que vaig fer¡±. La seva vida, de fet, no es quedar clavada en la malenconia. Jueva d'origen austr¨ªac, els seus pares van morir a l'Holocaust i ella va trepitjar terra nord-americana als 15 anys. Quan va acabar de treballar com a assistenta dental, va dedicar-se a les seves passions: va obtenir una llicenciatura en arts, va tenir dos fills i cap al final de la seva vida es va dedicar a restaurar llibres. En les seves fotografies de fam¨ªlia, apareix plet¨°rica.

Despr¨¦s de la seva mort, els seus parents van anunciar que l'enterraran amb el seu marit, un general d'infanteria, al cementiri d'Arlington. Durant els seus anys finals, encara que sempre distant, va mantenir contacte amb el George, tamb¨¦ casat. Tots dos, amb delicadesa, s'enviaven postals del Nadal. En l'eternitat quedaran units per un pet¨® que es van fer com a desconeguts.