Ada Colau i el postpujolisme

Contra el pujolisme, per ambival¨¨ncia del PSC i incapacitat del PPC, es va anar consolidant C¡¯s, actualment en bona posici¨® parlament¨¤ria amb In¨¦s Arrimadas al capdavant. A continuaci¨® ha anat emergint un nou fenomen reactiu, no ja directament contra el pujolisme, sin¨® ¨Centre altres factors¨C com a conseq¨¹¨¨ncia del desgavell postpujolista. Aqu¨ª trobem Ada Colau, amb temps per davant per a la seva estrat¨¨gia, perqu¨¨ disposa de l¡¯alcaldia de Barcelona com una alta cadira de vigilant de platja. Es tracta d¡¯una mena d¡¯operaci¨® arc iris en la qual conflueixin els independentistes frustrats, sectors de la CUP, els impulsos de l¡¯emocionalisme postcrisi i la versi¨® aut¨°ctona de Podem que lidera c¨°modament Ada Colau. En situaci¨® de disponible queda ERC, com penjada dels seus propis arcaismes, amb un cert impuls electoral, tot i que no es pot descartar la hip¨°tesi que, sotm¨¨s com sempre a aquest efecte de puja i baixa, el partit d¡¯Oriol Junqueras quedi bloquejat per si mateix. En fi, Ada Colau sembla disposada a la suma, entre altres coses perqu¨¨ el postpujolisme no aixeca el cap i ara mateix no t¨¦ nom. Els lectors d'altres temps recordaran que L¡¯innombrable, de Samuel Beckett, t¨¦ com a protagonista un subjecte que no t¨¦ nom. Tampoc t¨¦ mobilitat. ?s el mon¨°leg de la in¨¨rcia. Tindria oportunitat adaptar-lo al teatre perqu¨¨ es represent¨¦s a les noves ambaixades de la Generalitat que el ¡°conseller¡± Romeva va obrint a qualsevol rac¨® del m¨®n, ins¨°litament ali¨¨ al frac¨¤s del proc¨¦s secessionista.

El postpujolisme tindr¨¤ aviat un altre nom, per¨° la seva condici¨® pol¨ªtica ara mateix ¨¦s innombrable. S¨®n als escons de l¡¯anomenat galliner del Congr¨¦s, diputats de tanta experi¨¨ncia com, per exemple, Jordi Xucl¨¤, Carles Campuzano o, en un altre sentit, Ferran Bel. El postpujolisme els ha portat a la inanitat parlament¨¤ria. Com a hip¨°tesi, quants escons nous tindria ara el moviment d¡¯Ada Colau si es fessin aquestes noves eleccions generals de les quals tothom abomina sense deixar de fer el possible perqu¨¨ arribin? Colau ¨¦s una personalitat pol¨ªtica amb aud¨¤cia i amb prou capacitat demag¨°gica per ser m¨¦s d¨²ctil quan calgui. Potser intenta atreure parcialment el malestar de les classes mitjanes, tan colpejades per la crisi i la postcrisi. Ser¨¤ un efecte molt peculiar perqu¨¨ en el receptari econ¨°mic d¡¯Ada Colau hi ha ben poc o gens per satisfer aquesta insatisfacci¨®. El problema per a les classes mitjanes ¨¦s qui votar, si ¨¦s que no opten per engrossir el partit de l¡¯abstenci¨®. Aquest ¨¦s un altre ¨¨xit fosc del postpujolisme: donar lli?ons de democr¨¤cia i acabar en una inconsist¨¨ncia pol¨ªtica que Carles Puigdemont, actual president de la Generalitat, encarna a la perfecci¨®.

El buit causat pel postpujolisme ha provocat l¡¯esterilitzaci¨® del catalanisme. Des del desconcert sobiranista, alguns infermers de la UCI pujolista i nacionalpopulista, orfes per abs¨¨ncia d¡¯un patriarca, es van situant dial¨¨cticament com a avaladors conceptuals del que pugui significar Ada Colau. Queda lliure l¡¯espai per a una matriarca pol¨ªtica, a primera fila de la mobilitzaci¨® que a la Uni¨® Europea busca un altre arc iris, encara que Varufakis tingui m¨¦s de cat¨¤strofe que no pas d¡¯astr¨°nom. Ada Colau intenta sumar-ho tot, des dels ide¨°legs del chavisme fins als iaioflautes. De vegades sembla que la seva prioritat no ¨¦s governar la complexitat immensa de Barcelona, sin¨® experimentar agosaradament amb els diners dels contribuents.

Despr¨¦s del pujolisme, el postpujolisme d¡¯Artur Mas ha posat tants obstacles al centre i centredreta que aquest espai pol¨ªtic, afligit d¡¯una orfandat digna de commiseraci¨®, pot votar qualsevol cosa. ?s dif¨ªcil concebre un frac¨¤s democr¨¤tic tan ostent¨®s: perdre vots, escons i despullar tota una societat dels agents pol¨ªtics que han de contribuir a la seva representativitat plural. No ¨¦s impossible una futura polaritzaci¨® entre Ada Colau i In¨¦s Arrimadas, per incompareixen?a de la resta de les parts. A la cua d¡¯aspirants a veure de prop una declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia queden molt pocs ciutadans, de fe admirable. ?s que alg¨² pot creure que la CUP no far¨¤ un altre triple salt mortal i no votar¨¤ els pressupostos quan ha dit que els votaria? El reciclatge dels polit¨°legs postpujolistes ja ha comen?at. El que hi ha m¨¦s a m¨¤ ¨¦s el postsobiranisme que pret¨¦n perfilar el populisme heterogeni d¡¯Ada Colau. Aix¨ª acaba L¡¯innombrable: ¡°Ser¨¦ jo, ser¨¤ el silenci all¨¤ on s¨®c, no ho s¨¦, no ho sabr¨¦ mai, en el silenci no se sap, no puc seguir, seguir¨¦¡±.