En abs¨¨ncia de viol¨¨ncia

El ministre Margallo deia en vig¨ªlies de la Diada que d¡¯una crisi se surt, que un atac terrorista se supera per¨° que el que ¨¦s de deb¨° irreversible ¨¦s la dissoluci¨® d¡¯Espanya. No s¨¦ si expressava un temor, una constataci¨® o ambdues coses, el que s¨ª que s¨¦ ¨¦s que all¨° que dissol Espanya ¨¦s que el pa¨ªs no pugui superar ministres com ell.

I com ell, i nom¨¦s en l¡¯¨²ltim govern, n¡¯hi ha a cabassos. Des de Soria a Ca?ete passant per un ministre d¡¯Educaci¨® els m¨¨rits del qual desconeixem per¨° que fa joc amb el frac¨¤s escolar que arrossega Espanya i que ho explica gaireb¨¦ tot. Per no parlar de Wert, el seu antecessor al c¨¤rrec, o de Moren¨¦s o de Fern¨¢ndez D¨ªaz¡­ Aix¨° se supera tan poc que Espanya els torna a donar la majoria i un segon augment m¨¦s que possible en unes hipot¨¨tiques terceres eleccions.

Tamb¨¦ ¨¦s insuperable el cinisme amb el qual maltracten la hist¨°ria recent del pa¨ªs. Un atac terrorista se supera, diu. Per a aix¨° hem hagut de passar quaranta anys comen?ant cada article condemnant el terrorisme i revisant par¨¤grafs sencers perqu¨¨ ning¨² se sent¨ªs of¨¨s. En un atac de torquemadisme, es va fer una llei de partits a mesura per il¡¤legalitzar ni que fos un ress¨°, l¡¯ombra del record, qualsevol cosa que estigu¨¦s remotament relacionada amb ETA.

D¡¯un atac terrorista se surt, diu... B¨¦, dep¨¨n. Entenc que el ministre va voler dir que l¡¯Estat l¡¯endem¨¤ al mat¨ª obre les seves portes i finestretes. I comprenc que, vist el suc que li han tret a algunes associacions de v¨ªctimes, pensi que primer ETA i despr¨¦s els grups islamistes hagin servit per refor?ar els vincles que mantenen els ciutadans entre si i envers l¡¯Estat. Tot encaixa quan recordem els titulars de les pressions a la banca andorrana i la planificaci¨® de la guerra bruta que es va fer via Ministeri de l¡¯Interior.

No, esclar, aix¨° no ¨¦s un atac terrorista. El que va ser un atac terrorista va ser el GAL, i mirin si Espanya es va sobreposar als seus efectes que els seus ministres no tenen cap problema per utilitzar altres clavegueres, potser no tan escabroses com les dels vuitanta, per¨° de la mateixa xarxa de desguassos. Aquella vegada era contra el separatisme basc, aquesta vegada li toca al catal¨¤. Superar¨¤ Espanya el xantatge als Pujol? Esclar.

Per¨°, seguint Margallo, superar¨¤ Espanya alguna cosa que no sigui terrorisme? Ja veurem, aqu¨ª hi ha l¡¯independentisme catal¨¤. Per primera vegada els seus ministres es troben empla?ats davant un moviment pac¨ªfic, popular, transversal i, la cosa que m¨¦s els fastigueja, nacional. En principi, no hauria de preocupar-se per aix¨°. Tenen la majoria absolut¨ªssima de mitjans a favor seu, les institucions i els poders no separats de l¡¯Estat. Al Pa¨ªs Basc estan la mar de mansos, que els hi va el concert i l¡¯¨²nica cosa que podria haver-los importunat ha estat un Podem que quan va veure que podia tocar poder va aparcar el refer¨¨ndum. Si ara el treu una altra vegada ¨¦s perqu¨¨ nom¨¦s els voten aqu¨ª.

No, no est¨¤ tan clar que Espanya pugui superar l¡¯independentisme catal¨¤. Fa un any que el pa¨ªs no t¨¦ govern. Hem fet dues eleccions i anem cap a les terceres si Pedro S¨¢nchez no decideix perdre la dignitat que li pot quedar al PSOE permetent un govern del PP. Fa anys que estem enquistats per culpa d¡¯una de les falsedats m¨¦s acordadament repetides, que en abs¨¨ncia de viol¨¨ncia es podia parlar de tot. Cada govern espanyol ha caigut per les seves mentides, el d¡¯ara no pot ni formar-se de tan grosses que les diu.

El problema ja no ¨¦s si Espanya pot superar un atac terrorista. El problema ¨¦s que Espanya fa molt temps que no se supera a si mateixa. En comptes de governar la diversitat i aprofitar-la, la seva gran assignatura pendent despr¨¦s del franquisme, s¡¯ha dedicat a perllongar algunes de les pitjors caracter¨ªstiques del r¨¨gim. La seva incapacitat per fer pol¨ªtica exterior, l¡¯esmentat frac¨¤s escolar, la sempre pendent revoluci¨® industrial o les portes girat¨°ries, per¨° tamb¨¦ la falta d¡¯articulaci¨® d¡¯un estat plurinacional, la humiliaci¨® ¨Cs¨ª, humiliaci¨® legislativa i pressupost¨¤ria¨C de qualsevol cultura que no sigui l¡¯espanyola o el manteniment d¡¯unes clavegueres que ens retrotreuen als temps m¨¦s grisos de la hist¨°ria recent.

Aqu¨ª els ¨²nics que de deb¨° semblen voler superar Espanya s¨®n els centenars de milers de catalans que surten al carrer. Encara que els dolgui tant als ministres.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor