Aquella forma de llegir

Llegir, ara mateix, representa un acte indegut, ni tan sols subversiu, m¨¦s psicoter¨¤pia que forma de llibertat, m¨¦s malalt¨ªs que existencial. Anem a l¡¯enyor de les lectures monacals, amb les p¨¤gines d¡¯algun llibre sagrat assaborides per un lector en veu alta que venera la paraula perqu¨¨ en vol saber el sentit. Despr¨¦s ja ve Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, una societat que considera la lectura com una toxicitat tan nociva que els llibres s¡¯han de cremar.

Tot sovint llegim un assaig o un article sobre quin futur t¨¦ la lectura, per¨° encara no aclarim per quina ra¨® es ven un quaranta per cent menys de llibres, per qu¨¨ les llibreries tanquen, quina dimensi¨® t¨¦ la lectura digital, ni si hi ha un futur per a l¡¯aventura del llegir. Tornen els apocal¨ªptics i els integrats, o els que donen un marge triomfal a la cultura pop. I alg¨² diu que el videojoc ja ¨¦s l¡¯eix central d¡¯una cultura que t¨¦ m¨¦s de parc tem¨¤tic i de mortaldat cultural que de coneixement i esperit. Acostumem-nos a catalogar l¡¯elitisme com una patologia.

Milers d¡¯hores llegint al sof¨¤ de la sala ens han fet com som, com fullejar enciclop¨¨dies sense buscar res en concret o mirar les l¨¤mines d¡¯un llibre d¡¯art en les grans hores perdudes. Per contrast, ara les bones vendes s¨®n els llibres d¡¯autoajuda, que sovint semblen un manual exculpador per als qui s¡¯estimarien m¨¦s no ser lliures, no decidir i, sobretot, no perdre el temps llegint. Per exemple, a la Fran?a de Pascal els manuals d¡¯autoajuda i d¡¯espiritualitat a la carta s¨®n best-sellers. El soci¨°leg franc¨¨s Jean-Pierre Le Goff parla de l¡¯¨¨xit el m¨¨tode ¡°nova consci¨¨ncia¡±, inspirat en el budisme ¡ªla quarta religi¨® a Fran?a¡ª a fi de minvar l¡¯estr¨¨s, i que a Holanda s¡¯explica als professors perqu¨¨ facin cursos de meditaci¨® als centres de prim¨¤ria. De ben segur que ¨¦s una idea que ha passat pel cap dels pedagogs de la Generalitat. Tinguem ¡°plena consci¨¨ncia¡±: ¨¦s com si fos possible fer un reset de la naturalesa humana.

Correspon la lectura a una predisposici¨® natural de les persones abans de qualsevol aprenentatge? Si fos aix¨ª, com no sembla que sigui, n¡¯hi hauria prou per refutar els fatalistes que parlen del crepuscle de la lectura. Ara b¨¦: no tindria cap subst¨¤ncia una cultura que no compt¨¦s amb la lectura, en paper o digital. ?s la pen¨²ltima l¨ªnia Maginot.

Mentretant, i en conseq¨¹¨¨ncia, no sorpr¨¨n que qui busca uns evangelis a les llibreries els trobi als prestatges d¡¯autoajuda. Haurem de reescriure el Llibre de Job de tal manera que encaixi amb la nova emocionalitat. Per aquest cam¨ª, No¨¨ era ecologista.