Totes les dones de Renoir

Hi ha moltes maneres d'apropar-se al pintor franc¨¨s Pierre-Auguste Renoir (Llemotges, 1841; Cagnes-sur-Mer, 1919), un dels grans artistes de tots els temps. Una ¨¦s a partir de les obres en qu¨¨ va pintar la dona en les seves m¨²ltiples facetes, de les parisenques modernes que es vestien a la moda i freq¨¹entaven els llocs m¨¦s populars, com el Moulin de la Galette, a aquelles que, sobretot en la seva ¨²ltima etapa, representava nues en buc¨°lics paisatges en qu¨¨ de manera sensual semblen gaudir plenament de la vida. Tamb¨¦ s¨®n dones les que apareixen en escenes ¨ªntimes i quotidianes, on una mare, normalment la seva dona, l'Aline, alleta un nen, el seu fill Pierre, i en m¨²ltiples escenes quotidianes en les quals el ritual de la higiene personal es revesteix de seducci¨®. Potser per aix¨° Renoir est¨¤ considerat el pintor de la dona (i de la carn), despr¨¦s de crear models completament atribu?bles al seu pinzell i reconeixibles.

Aquest acostament ¨¦s el que proposa fins al 8 de gener la Fundaci¨® Mapfre, que inaugura la temporada de la seva seu a Barcelona amb Renoir entre dones. De l'ideal modern a l'ideal cl¨¤ssic, una exposici¨® que desplega 40 obres de l'artista de les 70 que sumen els museus parisencs d'Orsay i de l'Orangerie. Per¨° Renoir no es troba nom¨¦s en aquest viatge a Barcelona: l'acompanyen 30 obres m¨¦s realitzades per autors coetanis del nivell de Van Gogh, C¨¦zanne, Degas o Picasso, a m¨¦s de treballs dels catalans Ramon Casas, Santiago Rusi?ol o Carles Casagemas, que van pintar els mateixos escenaris de Montmartre que Renoir. Per la qualitat de les peces exhibides, l'antol¨°gica, comissariada per Paul Perrin, conservador de pintura del Museu d'Orsay, est¨¤ cridada a ser una de les grans cites art¨ªstiques d'aquesta tardor.

Amigues, amants, esposa, models professionals, noies del carrer, actrius, grans burgeses... Les dones van inspirar sempre Renoir com a objecte de seducci¨® i viva encarnaci¨® de l'art, com es fa pal¨¨s en els deu ¨¤mbits de l'exposici¨® que es podr¨¤ veure a partir de dem¨¤ dissabte.

Segons Perrin, ser¨¤ el 1880, a partir d'un viatge a It¨¤lia, quan Renoir comen?a a abandonar els retrats de la parisenca moderna per centrar-se en els nus femenins, ¡°reflex de l'admiraci¨® que sent per l'obra d'Ingres, Rafael o el Veron¨¨s, en una mena de retorn al classicisme¡±.

Renoir va patir una crisi personal el 1880 ¡ªpotser la dels quaranta¡ª, va explicar el comissari de la mostra Perrin: ¡°En aquest moment va descobrir que l'impressionisme no era una finalitat en si mateixa i va posar la seva mirada en els grans de la hist¨°ria de l'art. Va viatjar a Roma i es va inspirar en Rafael, de manera que la seva obra va fer un gir entre l'impressionisme, el dibuix acad¨¨mic i els mestres del segle XVIII¡±, segons l'expert. D'aquesta ¨¨poca ¨¦s Dona nua en un paisatge, on s'aprecia la superaci¨® de la t¨¨cnica impressionista i m¨¦s control del dibuix. L'abandonament de l'impressionisme ¡ªque ocupa nom¨¦s 10 anys dels 50 en qu¨¨ Renoir va estar actiu¡ª es fa pal¨¨s en una de les obres que tanca l'exposici¨®, com ¨¦s?Les banyistes (1918-1919), la seva ¨²ltima gran obra, que s'allunya dels plantejaments cl¨¤ssics d'autors com Julius Leblanc, situat just al davant, per¨° proper a la modernitat d'artistes revolucionaris com Picasso, que tanca l'exposici¨® amb dos nus impressionants, Grand nu ¨¤ la Draperie, del Museu d'Orsay, i Femme dans un fauteuil rouge,?d'una col¡¤lecci¨® privada su?ssa, que s¨®n les cireretes d'aquesta exposici¨® necess¨¤ria que es podr¨¤ veure a partir de dem¨¤ dissabte.

Les dones de Renoir s¨®n, de totes maneres, castes i innocents, una q¨¹esti¨® que ha fet que molts el critiquessin per misogin. ¡°La seva obra sembla que encarni una visi¨® molt conservadora, fins i tot reaccion¨¤ria de les dones, per aix¨° l'han qualificat de misogin¡±, va explicar el comissari, que assegura que entre els objectius de l'exposici¨® ¨¦s ¡°superar aquesta visi¨®, intentant situar-nos en l'¨¨poca de Renoir i veure quina ¨¦s la condici¨® femenina de llavors¡±. ?s per aix¨°, continua Perrin, que al segle XIX l'obra de Renoir era considerada la d'un feminista, perqu¨¨ reflectia dones modernes, que llegeixen, que ballen, que gaudeixen de la vida, mentre que Degas s¨ª que era considerat un misogin perqu¨¨ les seves dones no responien als c¨¤nons de bellesa del moment¡±. Amb el pas del temps la percepci¨® ha canviat i ¡°Degas ¨¦s el feminista perqu¨¨ mostra la realitat de les dones, mentre que Renoir ¨¦s un reaccionari perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s conservador¡±. Per al comissari l'exposici¨® ¨¦s una nova mirada sobre aquestes obres que tots coneixem. ¡°Es tracta d'explicar una hist¨°ria, no nom¨¦s la de les obres mestres, sin¨® d'estudiar la relaci¨® entre Renoir i la dona i com va crear l'ideal de dona moderna i despr¨¦s va evolucionar cap a una concepci¨® m¨¦s cl¨¤ssica¡±, una indagaci¨® que nom¨¦s ¨¦s possible quan aquestes obres surten del seu museu habitual en el qual les obres, va explicar, ocupen sempre un lloc sense di¨¤legs possibles.

De fet, l'exposici¨® que s'inaugura a la Fundaci¨® Mapfre no ser¨¤ l'¨²nica vegada aquest any que es mostraran obres de Renoir a Espanya. A mitjan octubre el Museu Thyssen de Madrid presentar¨¤ una nova lectura de la seva obra. Aquesta vegada el tema ser¨¤ la intimitat, i ho far¨¤ a partir de 87 quadres procedents de col¡¤leccions p¨²bliques i privades de tot el m¨®n. ¡°Hi ha Renoir per a tots¡±, va explicar Pablo Jim¨¦nez, director de cultura de la Fundaci¨® Mapfre. De fet, el Museu d'Orsay no ¨¦s qui t¨¦ m¨¦s renoirs. La Barnes Foundation Philadelphia t¨¦ 180 obres del pintor, cent m¨¦s que el museu franc¨¨s.

Moltes de les pintures que es poden veure a Barcelona s'han exposat fins fa poc al Jap¨®. ¡°Algunes fins i tot no s'han desembalat¡±, va explicar Jim¨¦nez. El cost total de la mostra ¨¦s de 600.000 euros.