Clinton torna a la campanya amb Trump m¨¦s a prop als sondejos

El nerviosisme creix a les files dem¨°crates. El que a l'agost semblava una certesa ¡ªuna vict¨°ria c¨°moda davant d'un candidat heterodox, amb unes sortides de to que l'havien sumit en un proc¨¦s d'autodestrucci¨®¡ª ja no ¨¦s tan clar. Els sondejos recents reforcen la idea que o b¨¦ es tracta d'un moment excepcional de la campanya i aviat les coses tornaran al seu curs i Clinton recuperar¨¤ l'avantatge, o b¨¦ l'elecci¨® ser¨¤, com solen ser-ho totes, ajustada. Perqu¨¨ aquest ¨¦s un pa¨ªs polaritzat, on a l'hora de votar una ¨¤mplia majoria de votants s'enfunda la samarreta del seu partit, sigui qui sigui el candidat. No ¨¦s una divisi¨® 50-50, per¨° gaireb¨¦.

L'¨²ltim sondeig, publicat per The New York Times i la cadena CBS, revela que el 46% de probables votants triar¨¤ Clinton i el 44%, Trump. Quan s'inclouen dos candidats m¨¦s ¡ªel llibertari Gary Johnson i l'ecologista Jill Stein¡ª, la dem¨°crata i el republic¨¤ empaten a 42%. Altres sondejos recents donen l'avantatge a Trump en estats clau com Ohio, Florida i Nevada. La mitjana de sondejos de la publicaci¨® Real Clear Politics mostra un avantatge de Clinton de menys de dos punts. Nate Silver, l'estad¨ªstic que calcula les probabilitats de vict¨°ria, li d¨®na Clinton un 62,3% de probabilitats, i a Trump, un 37,7%. A principis d'agost, era un 87,5% i un 12,4%, respectivament.

Per¨° l'agost va ser el pitjor moment de Trump, quan el seu missatge es va descontrolar. Potser va tocar fons llavors. En pocs dies, va ofendre les fam¨ªlies de soldats caiguts en guerra, va atacar els l¨ªders republicans i va donar a entendre, en un comentari equ¨ªvoc, que era possible fer servir la for?a per impedir la vict¨°ria de Clinton. Despr¨¦s va canviar el seu equip de campanya i va afinar el missatge. Des de llavors, gaireb¨¦ sempre llegeix els discursos i, sense ser necess¨¤riament m¨¦s moderat, se surt menys del gui¨®. Els sondejos l'hi han recompensat.

El retorn de Clinton a la batalla t¨¦ dues escales, aquest dijous. Primer, a Greensboro (Carolina del Nord), una de les ciutats que als anys seixanta va ser escenari de les lluites dels moviments civils. Despr¨¦s, a la capital federal, Washington, en una gala amb pol¨ªtics hispans en la qual tamb¨¦ participa el president Barack Obama.

Clinton repr¨¨n aix¨ª el fil despr¨¦s d'una de les setmanes m¨¦s complicada per a ella des que va declarar la seva candidatura en la primavera del 2015. Primer, van ser unes declaracions desafortunades sobre el racisme d'una part dels votants de Trump. Va qualificar de ¡°deplorable¡± la meitat dels seus seguidors. Aix¨° va passar divendres. I diumenge, en l'acte commemoratiu dels atemptats de l'11-S a Nova York, es va deshidratar i va haver de marxar?abans d'hora. Les imatges de Clinton defallint van disparar les teories conspiradores sobre la seva salut. A aix¨° s'hi van afegir les acusacions de falta de transpar¨¨ncia quan va revelar que dos dies abans se li havia diagnosticat una pneum¨°nia, i ho havia mantingut ocult.

No ¨¦s que Trump sigui m¨¦s transparent. Les informacions sobre el seu historial m¨¨dic han estat molt m¨¦s vagues que les de Clinton. I al contrari que Clinton i que els candidats presidencials de les ¨²ltimes d¨¨cades, Trump es nega a fer p¨²bliques les seves declaracions fiscals.