L¡¯arquebisbe Omella, contra la reforma del papa Francesc

¡°Qui ens ha de presidir a tots, ha de ser triat per tots¡±. Aquesta principi democr¨¤tic vigent en el cristianisme primitiu a l¡¯hora de triar els bisbes s¡¯ha tornat a incomplir a l¡¯Esgl¨¦sia catalana amb motiu del nomenament de Juan Jos¨¦ Omella com a arquebisbe de Barcelona, que des que van c¨®rrer els primers rumors del nomenament va topar amb el rebuig de no poques persones i col¡¤lectius cat¨°lics, sacerdots, religiosos i religioses de la di¨°cesi.

Omella va arribar amb l¡¯aura de seguidor incondicional de la reforma de Francesc i avui ¨¦s considerat un dels pocs bisbes espanyols triats per Joan Pau II que s¡¯identifica amb l¡¯aire d¡¯obertura que es respira a l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica. Ell mateix no perd ocasi¨® de declarar-se ¡°francisc¨¤¡± en escrits i declaracions p¨²bliques. No obstant aix¨°, les seves actuacions pastorals desmenteixen les seves afirmacions.

Recentment, ha declarat que ¡°vivim en una societat molt plural, i hem d¡¯estar oberts al di¨¤leg... Cal anar cedint¡±. Va mantenir, ¨¦s veritat, una reuni¨® amb el Consell ampliat de les tres parr¨°quies de Sant Antoni, Santa Gemma i Sant Enric d¡¯Oss¨®, de l¡¯Hospitalet i Esplugues, que funcionen com una, per¨° en el transcurs d¡¯aquesta va recordar que ¨¦s ¡°aragon¨¨s¡± i que quan pren una decisi¨® no la canvia encara que estigui equivocat. I aix¨ª ha estat. Ha imposat al capdavant de les parr¨°quies citades dos sacerdots contra la voluntat d¡¯un sector important de les mateixes parr¨°quies. ?s una actitud de govern autoritari que nega credibilitat a les seves pr¨°pies paraules: ¡°Anem intentant albirar el futur no amb el que jo penso, sin¨® en conjunt amb tot l¡¯equip de govern i amb la societat en la mesura que sigui possible¡±.

I qu¨¨ es pot dir del pluralisme del que es declara defensor? Algunes de les seves prohibicions de la llibertat d¡¯expressi¨® demostren el contrari. El 25 de febrer d¡¯aquest any em va prohibir una confer¨¨ncia sobre la viol¨¨ncia i les religions a la parr¨°quia de Sant Medir, on van n¨¦ixer les Comissions Obreres de Catalunya cap a la meitat de la d¨¨cada dels seixanta. En plena dictadura franquista, els llocs religiosos van ser espais de llibertat d¡¯associaci¨® i reuni¨® i d¡¯hospitalitat per a la classe treballadora i l¡¯oposici¨® pol¨ªtica. En democr¨¤cia, per¨°, Omella nega la llibertat d¡¯expressi¨® en els seus ¡°dominis eclesi¨¤stics¡±. Tot un s¨ªmbol d¡¯involuci¨® eclesial.

A la mateixa parr¨°quia va prohibir tamb¨¦ la confer¨¨ncia sobre l¡¯homosexualitat i l¡¯Esgl¨¦sia del te¨°leg polon¨¨s Krzysztof Charamsa, que uns mesos abans havia declarat ser ¡°sacerdot homosexual, feli? i orgull¨®s de la seva identitat¡±. Es va haver de celebrar en una de les seus d¡¯Esquerra Republicana de Catalunya. L¡¯actitud hom¨°foba d¡¯Omella contrasta amb les paraules respectuoses del Papa envers les persones homosexuals: ¡°Si una persona ¨¦s gai i busca D¨¦u, qui s¨®c jo per jutjar-la?¡±. Monsenyor Omella primer prohibeix la llibertat d¡¯expressi¨® i despr¨¦s defensa el pluralisme. Tot un exemple de bipolaritat eclesial.

L¡¯arquebisbe de Barcelona ha dit: ¡°El sectarisme i la confrontaci¨® no s¨®n evang¨¨lics¡±. En contradicci¨® amb si mateix acaba de posar al capdavant de Sant Antoni, Santa Gemma i Sant Enric d¡¯Oss¨®, de l¡¯Hospitalet i Esplugues, dos sacerdots que pertanyen a l¡¯associaci¨® conservadora de Clergues Germandat de Fills de Nostra Senyora del Sagrat Cor, formats al Seminari de Toledo, de tend¨¨ncia integrista. L¡¯orientaci¨® pastoral d¡¯aquests sacerdots, que tenen com a prioritat la devoci¨® al Cor de Crist i la santificaci¨® dels seus membres, es troba als ant¨ªpodes de les esmentades parr¨°quies, formades per comunitats ¡°de di¨¤spora¡±, pluralistes, ecum¨¨niques, prof¨¨tiques, igualit¨¤ries (no patriarcals), encarnades al barri i solid¨¤ries amb les persones i els col¡¤lectius marginats.

En el poc temps que fa que ¨¦s arquebisbe de Barcelona ¨Ctot just deu mesos¨C, Omella ha demostrat que ¨¦s molt lluny de la Primavera eclesial de Francesc i ha tornat a la llarga hivernada dels pontificats anteriors. Decididament, les seves declaracions no s¨®n cre?bles.

Juan Jos¨¦ Tamayo ¨¦s director de la c¨¤tedra de Teologia i Ci¨¨ncies de les Religions ¡°Ignacio Ellacur¨ªa¡± de la Universitat Carlos III de Madrid i autor de Cincuenta intelectuales para una conciencia cr¨ªtica (Fragmenta, Barcelona)