Teoria del s¨ª

No hi ha d'haver res m¨¦s gratificant que sentir un s¨ª. Per aix¨° penso que tamb¨¦ ha de ser molt dur sentir quan ens diuen no. Quan jo era jove, hi havia una can?¨® que ball¨¤vem en un club del meu barri, i la lletra deia una cosa aix¨ª com que els nois ens veurem tristos i amargats/ ens veurem tristos i sense amor/ perqu¨¨ la noia del costat ens ha dit que no. Paradoxalment, aquella nit ball¨¤vem aquesta can?¨® amb una noia que ens havia dit s¨ª.

No s¨¦ per qu¨¨ tinc la impressi¨® que en la meva ¨¨poca, cap a la d¨¨cada dels seixanta del segle passat, els nois est¨¤vem m¨¦s preparats per sentir la resposta fat¨ªdica, aquest monos¨ªl¡¤lab inequ¨ªvoc que tirava per terra totes les nostres esperances d'un primer amor de joventut. Les noies ens deien no i nosaltres enten¨ªem instant¨¤niament el missatge. No era no. Potser magnifico i idealitzo. Per¨° al meu barri les lleis eren aquestes. Estaven escrites en el nostre imaginari. I tots, molt tristos i amargats, despr¨¦s del devastador no, ens en torn¨¤vem a casa resignats amb el nostre frac¨¤s.

Quan vaig arribar a Barcelona el 1970, el primer que vaig fer, despr¨¦s de trobar una feina, va ser buscar un bar i una biblioteca per anar a llegir. A la Universitat Central de Barcelona vaig trobar la biblioteca. I al carrer Aribau, a uns metres de l'antic cinema Central, vaig trobar el bar Carb¨® (avui, tots dos desapareguts), on em deixaven llegir durant hores sense gaireb¨¦ consumir res.

Un dia em vaig trobar en aquest bar amb una noia que havia estat observant a la biblioteca de la universitat. L'observava perqu¨¨ llegia abstreta ?ltimas tardes con Teresa, la novel¡¤la de Juan Mars¨¦ que jo ja havia llegit a Buenos Aires. Em vaig apropar fins a la seva taula i li vaig preguntar si em deixava convidar-la a un caf¨¨. Em va mirar com si acab¨¦s de venir de Mart i em va preguntar, per qu¨¨? Em vaig quedar de pedra, at¨°nit davant una pregunta que tenia tot l'aire d'un dubte ontol¨°gic. Jo encara dret, li vaig preguntar si aix¨° era un s¨ª o un no. I ella em va contestar que ni una cosa ni l'altra. Nom¨¦s volia saber per qu¨¨ la convidava si no ens coneix¨ªem de res. Gaireb¨¦ amb terror em vaig asseure a la seva taula per pal¡¤liar d'alguna manera la vergonya que comen?ava a devorar-me i que ja anava sent de domini p¨²blic. No li vaig dir que si hagu¨¦s estat un noi l'hauria convidat igualment a prendre un caf¨¨, perqu¨¨ a mi el que m'interessava en realitat era parlar amb alg¨², i si a m¨¦s a m¨¦s podia ser sobre la Teresa de Mars¨¦, encara millor. No l'hi vaig dir perqu¨¨ hauria estat una falta de delicadesa. Li vaig contestar que tenia ra¨®, que despr¨¦s de tot qui era jo per convidar a ning¨² aix¨ª sense m¨¦s ni m¨¦s. Li vaig demanar perd¨® i vaig tornar a la meva taula.

Digu¨¦s com ho digu¨¦s, aquesta noia em va dir rotundament no. Hi tenia tot el dret. I en aquesta mat¨¨ria jo ja hi tenia experi¨¨ncia. Perqu¨¨ en el ball del meu barri no sempre les noies et deien que s¨ª quan les convidaves a ballar. No li vaig donar m¨¦s import¨¤ncia, a m¨¦s d'anar comprovant, dit sigui de pas, que a Barcelona no ¨¦s f¨¤cil convidar un conegut o un saludat a prendre un caf¨¨ (en lloc d'estar-se dempeus llargs minuts al carrer parlant) i que et diguin s¨ª, d'acord, prenguem aquest caf¨¨.

Aquesta marrada que faig ve al cas de la decisi¨® d'alguns ajuntaments d'Espanya d'engegar una campanya titulada una cosa aix¨ª com "No ¨¦s no". Tal campanya se suma a d'altres orientades a extirpar de l'imaginari mascul¨ª la idea que quan una dona li diu a un home no, aix¨° per a l'home en q¨¹esti¨® significa que ¨¦s un s¨ª. No tinc ni idea com es duu a terme aquesta campanya. En desconec els esl¨°gans i els consells. Per¨° molt em temo que qualsevol iniciativa que no vagi orientada a educar des de la inf¨¤ncia en la conting¨¨ncia del frac¨¤s (sigui sentimental, professional o intel¡¤lectual), en el sempre probable no, fins i tot en la tristesa del rebuig previsible, no obtindr¨¤ els resultats necessaris per extirpar aquesta temible xacra social del si ¨¦s s¨ª perqu¨¨ jo ho vull.

A qui no li agradaria sentir el sublim s¨ª de Molly Bloom sonant-li a l'orella, cap al final de l'Ulisses, de James Joyce. Sentir aquest palpitant ¡°s¨ª jo vaig dir vull s¨ª¡±. Al meu antic barri, em sembla que vam aprendre que el s¨ª d'una noia, aquest miracul¨®s s¨ª, ens l'hav¨ªem de mer¨¨ixer.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.