La lent d¡¯augment

Ni l¡¯historiador m¨¦s voluntari¨®s s¡¯escapa de la pluralitat de les seves depend¨¨ncies. ?s un mite, a m¨¦s d'una aberraci¨®, la pretensi¨® de fer hist¨°ria neutral o objectiva o independent. El que no ¨¦s un mite ¨¦s l'honradesa de l'historiador conscient de les seves depend¨¨ncies, del seu empla?ament social, de les seves motivacions morals i les seves conviccions perqu¨¨ ¨¦s l'¨²nica via per posar el fre i fiscalitzar el seu propi punt de vista, la propensi¨® de parcialitat que aix¨° comporta. No existeix una altra eina historiogr¨¤fica contra la banalitat idealista d'una hist¨°ria sense condicions. Com que el biaix ¨¦s inevitable, nom¨¦s la consci¨¨ncia hiperactiva del mateix biaix ajuda a mitigar el seu reduccionisme o almenys a impedir que es desboqui.

A Joan B. Culla se li va desbocar el biaix nacionalista fa anys per empla?ar-lo massa vegades en una perspectiva fonamentalment sensible al desemparament de la naci¨® sotmesa per antonom¨¤sia, i agermanada en els seus patiments amb el poble escollit. La seva mirada d'historiador porta una lent d'augment per a tot all¨° relacionat amb Catalunya i els seus desgraciats avatars. I aquests dies ha hagut de tornar a sortir esfor?adament al rescat de Catalunya en discussi¨® amb Francisco Morente ¡ªels dos s¨®n historiadors a l¡¯Aut¨°noma¡ª, i ha tornat a practicar aquest paternalisme pacient del qui ensenya als altres a saber estimar la seva terra i la seva gent.

Per¨° no t¨¦ ra¨®, encara que la seva lent d'augment sobre Catalunya li faci creure sens dubte i amb dolor que la guerra la van armar uns militars revoltats ¡°contra l'especificitat catalana¡±. ?s una part de la veritat, sens dubte, que argumenta b¨¦ en el seu article, per¨° ¨¦s una part molt pobra de la veritat, excepte que el fi primordial d'aquest historiador sigui avaluar el que li passa a Catalunya. La lent d'augment ¨¦s una eina indispensable de l'historiador per¨° quan exclou qualsevol altre punt de vista es converteix en deformaci¨® sect¨¤ria i falsejadora. En les piruetes de la batalla pol¨ªtica ¨¦s natural aquesta deriva perqu¨¨ ¨¦s part de la vida pol¨ªtica, i Culla la practica amb intrepidesa i brillantor; entre historiadors no hi ha la m¨¦s m¨ªnima necessitat d'inc¨®rrer en aquesta historiografia degradada per pros¨¨lits.

En absolut l¡¯Alzamiento va tenir com a objectiu la submissi¨® d'una Catalunya d¨ªscola, sin¨® la submissi¨® de qualsevol dissid¨¨ncia pel que fa a una idea del m¨®n premoderna i, alhora, aliada amb els feixismes moderns ¡ªexcresc¨¨ncies pures de la modernitat¡ª, dominada per mites interessats, obsessions metaf¨ªsiques i amenaces pol¨ªtiques de classe perfectament descriptibles. L'enemic de la revolta va ser Juan Ram¨®n Jim¨¦nez, i va ser Luis Cernuda, i va ser l'ateisme, i va ser Carles Riba, s¨ª. El seu objectiu va ser aturar la modernitzaci¨® espanyola, inclosa la catalana, en tots els ordres de la vida. I l'¨¨xit de Franco va ser devastador perqu¨¨ durant una postguerra obscenament revengista va aconseguir en aparen?a l'objectiu de fer descarrilar espanyols i catalans, per la for?a de les armes i del poder dels diners, espanyols i catalans, de les rutes hist¨°riques de la modernitat liberal i de la democr¨¤cia representativa, reconquistada fora d'aqu¨ª des del 1945. Per¨° el seu ¨¨xit no radica a haver sotm¨¨s Catalunya sin¨® a haver sotm¨¨s la tradici¨® del pensament il¡¤lustrat, la confian?a en la discrep¨¤ncia i la discussi¨®, la toler¨¤ncia de la pluralitat de maneres d'existir. El que va abolir Franco no van ser priorit¨¤riament els excessos de la boja de la casa (Catalunya), sin¨® tot exc¨¦s dels manaments de l¡¯Esgl¨¦sia m¨¦s reaccion¨¤ria de la comarca, tota dissid¨¨ncia sobre una idea aberrant de naci¨® i societat, catalana o espanyola.

Si Culla abandona per un moment la lent d'augment, descobrir¨¤ que junt amb la repressi¨® obstinada i criminal de la llengua catalana i les noves institucions conquistades en el mig segle anterior a la guerra, els revoltats es revolten contra el conjunt de llibertats i drets que un proc¨¦s global de civilitzaci¨® havia sembrat a Espanya des de finals del segle XIX. I entre aquests drets i conquestes hi ha la restituci¨® de la llengua catalana, les institucions, la premsa i les penyes que vulgui, per¨° tamb¨¦ els drets de les dones, la llibertat d'opini¨® i premsa, l'educaci¨® com a prioritat d'un Estat, la reducci¨® de les difer¨¨ncies de classe i econ¨°miques, i la resta de valors modernitzadors fren¨¨ticament abolits pel franquisme abans i despr¨¦s de la vict¨°ria el 1939, a Catalunya i fora de Catalunya, amb catalans tan enquistadament franquistes com ho van ser obstinadament altres antifranquistes. La propensi¨® a magnificar el drama particular despla?ant la resta de drames a un lloc secundari o auxiliar ¨¦s la conseq¨¹¨¨ncia inevitable de viure la historiografia com un apostolat nacionalista i fingir no saber-ho o estar-lo practicant des de fa tants anys que ja s'ha oblidat de la m¨¤ que gronxa el bressol.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.