Castell¨¤ llengua oficial? Sens dubte

Hi he caigut de quatre potes, ¨¦s clar. Mira que havia dit que era millor no parlar-ne, per¨° el tema ¨¦s llaminer i la vanitat de creure¡¯t amb la soluci¨® sempre li fa el llit a la prud¨¨ncia. M¡¯afegeixo doncs a la llista de propostes sobre l¡¯oficialitat de les lleng¨¹es en la hipot¨¨tica Catalunya independent, ni que sigui per figurar en el registre que Montse Sendra, professora de la Universitat de Barcelona, est¨¤ elaborant sobre el tema. Ara b¨¦, com que ¨¦s impossible estar al cas de tot el que s¡¯ha dit i publicat, ves que tot plegat no sigui redundant.

Que el castell¨¤ ha de ser d¡¯¨²s oficial en l¡¯estat propi (en r¨¨gim d¡¯oficialitat o cooficialitat, tampoc s¨¦ veure-hi la difer¨¨ncia) ¨¦s una d¡¯aquelles coses que cau pel propi pes. No pas per aquell argument tan na?f del vincle emocional que molts catalans hi deuen tenir pels lla?os biogr¨¤fics i familiars, i que d¡¯altres poden replicar amb l¡¯emoci¨® que sentien quan els instaven a parlar castell¨¤ per la via del cristianisme. Sin¨® perqu¨¨ manllevar la condici¨® de llengua oficial equival a una retallada de drets, de drets ling¨¹¨ªstics en aquest cas, tota una premissa que contradiria un dels grans arguments de l¡¯independentisme, que ¨¦s assolir la plena sobirania per, precisament, guanyar en drets.

A grans trets ¡ªi que em disculpin els entesos per la simplificaci¨®¡ª, l¡¯oficialitat ling¨¹¨ªstica t¨¦ sobretot tres conseq¨¹¨¨ncies, impl¨ªcites o expl¨ªcites: 1) una administraci¨® capa? d¡¯expressar-se en la llengua oficialment reconeguda, tot i que aquesta llengua no t¨¦ per qu¨¨ ser-ne l¡¯¨²nica ni la vehicular; 2) el dret d¡¯¨²s d¡¯aquesta llengua, el qual no es refereix als usos interpersonals (que no s¨®n mat¨¨ria de dret), sin¨® a la validaci¨® legal i jur¨ªdica de tots els actes que s¡¯hi realitzin; 3) el dret i el deure de coneixement d¡¯aquesta llengua, en la garantia dels quals s¡¯ha d¡¯implicar l¡¯ensenyament obligatori. S¨®n tres factors vigents avui per al castell¨¤ que s¡¯haurien de mantenir en l¡¯estat propi, no tant per garantir els drets dels castellanoparlants, sin¨® els de tots els ciutadans, s¡¯expressin en castell¨¤ o no. Personalment, amb l¡¯estat propi no vull perdre cap dels drets ling¨¹¨ªstics que tinc avui reconeguts, sin¨® que vull guanyar-ne.

?s clar que no es tracta de drets adquirits, d¡¯aquells que han costat esfor?os col¡¤lectius assolir-los, i repassant la hist¨°ria seria un sarcasme afirmar que aquests drets ens els hem ben merescut. Per¨° s¨®n drets vigents independentment del judici moral i hist¨°ric que en fem, i escap?ar drets no ¨¦s la millor manera de fundar un estat. La Rep¨²blica catalana, doncs, no hauria de prendre cap mesura que delm¨¦s les actuals condicions legals del castell¨¤, i en canvi s¨ª comprometre¡¯s a aplicar totes les mesures que proporcion¨¦s la plena sobirania en favor del catal¨¤ (i de l¡¯aran¨¨s, que mereix un article a part), comen?ant pel deure del seu coneixement pels ciutadans i implicant-se en la seva consolidaci¨® a trav¨¦s d¡¯accions que fins ara s¡¯han esmunyit de la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica per culpa de l¡¯ordenament jur¨ªdic espanyol. D¡¯una banda, i tal com passa en l¡¯administraci¨® auton¨°mica i local, convertint el catal¨¤ en la llengua prevalent de les compet¨¨ncies estatals incorporades ¡ªsobretot la just¨ªcia, en un proc¨¦s de migraci¨® a la llengua catalana semblant al d¡¯altres ¨¤mbits als anys vuitanta¡ª, i de l¡¯altra, promovent l¡¯idioma en els mercats de consum comercial, audiovisual i cultural amb els mitjans in¨¨dits que, altra vegada, proporcioni la plena sobirania.

En definitiva, no s¡¯ha de perdre de vista el doble eix que hauria de guiar la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica de l¡¯hipot¨¨tic estat propi. En primer lloc, el manteniment i ampliaci¨® dels drets ling¨¹¨ªstics de l¡¯individu, que hauria de desembocar en el deure del nou estat de formar ciutadans que dominin tots dos idiomes (com a m¨ªnim; no s¡¯ha d¡¯obviar el tractament de les altres lleng¨¹es); i segon, el comprom¨ªs inexcusable i sense fissures pel foment, la promoci¨® i la consagraci¨® del catal¨¤ com a llengua afavorida de tota l¡¯administraci¨® i per la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica a tots els nivells, inclosa la projecci¨® internacional. L¡¯estat propi ni pot deixar-se drets pel cam¨ª, ni pot abandonar la llengua a la seva sort.