La Merc¨¨ i les jerarquies

Per als que no som runners, per als qui c¨®rrer (sobretot en solitud) ens sembla una dolorosa forma d'avorriment, el m¨¦s dur d'una cursa ¨¦s el llit. O sigui, v¨¨ncer la temptaci¨® de quedar-se al llit. Sobretot si el cel es desperta gris¨®s, com avui a Barcelona. Camino cap a la pla?a d'Espanya des de L'Hospitalet. Per anar escalfant les cames, em conven?o. Per¨° m¨¦s que escalfar-les les abraso, perqu¨¨ segueixo enganyant-me amb la falsa idea que, en realitat, ¡°estar a L'Hospitalet ¨¦s el mateix que estar a Barcelona¡±.

S¨®n les 9 i falta mitja hora per a la cursa: deu quil¨°metres per sentir-se amo d'una ciutat buida, malgrat les 12.000 persones (el 70% s¨®n homes) que corren perseguint no se sap ben b¨¦ qu¨¨. O fugint de no se sap qui. Com que sortir a c¨®rrer sol no ¨¦s el meu fort, m'he apuntat a la Cursa de la Merc¨¨ per la gr¨¤cia d'anar-hi amb els companys. Ja saben, la gent es va animant: que si la farem en menys d'una hora, que si anirem al trot que estic lesionat, que si jo no estic en forma per¨° ho intentar¨¦... Identificar¨¦ els meus companys subtilment, com s'identifica un delinq¨¹ent quan ¨¦s presumpte i an¨°nim: amb inicials.

Els minuts previs a una cursa s¨®n tamb¨¦ els minuts dels tra?dors. Dels que s'ho repensen. Dels derrotats pel matal¨¤s. Al nostre company L. P. sembla que li ha sorgit un imprevist i ha de marxar, urgentment, al seu poble natal. Farem com en les novel¡¤les i ho deixarem en ¡°suspensi¨® de la incredulitat¡±. Per¨° comprovarem els fets, sens dubte.

Recorro la Gran Via -l'imponent complex industrial de Can Batll¨®, ple de grues i fotografies amb noves promocions de pisos que s'anuncien luxosos, amb gimn¨¤s i fins i tot una zona gourmet- i m'avancen ja, abans fins i tot de comen?ar, alguns corredors. Arribo a una de les torres venecianes de l'avinguda Maria Cristina, on s'esperen ja dos companys m¨¦s: J. M. i O. G. Com a bons papirunners, el seu objectiu ¨¦s acabar la cursa, si ¨¦s possible en menys d'una hora, i poder prendre despr¨¦s una ben merescuda canya.

Curses com la Merc¨¨ s¨®n populars, per descomptat. Fins i tot pel preu: per cinc euros reps una samarreta, aigua i Aquarius, i una bossa amb mostres de productes que segurament no compraria mai i entre els quals hi ha sempre, i no s¨¦ per qu¨¨, un pot de brou de pollastre. Per¨° aix¨ª i tot, les curses tenen tamb¨¦ el seu deix aristocr¨¤tic, defineixen un model social fermament jerarquitzat que ve determinat per la marca, en lloc del bressol.

Fa dos anys vaig c¨®rrer els 10 quil¨°metres en un temps de 46 minuts i aix¨° em d¨®na dret (ignoro si per a tota la vida) a integrar-me en el calaix blau, m¨¦s proper a la sortida. ?s com formar part de la noblesa: el blau ¨¦s el cinqu¨¨ dels set calaixos amb marca. La resta dels participants, o sigui la plebs, van darrere. Decideixo c¨®rrer amb ells, al costat de J. M. i O. G.

Que la febre pel running ¨¦s una realitat i que la gent est¨¤ cada vegada m¨¦s preparada ho veig quan la gent sense marca no ¨¦s, en absolut, una aclaparant majoria. Els de la plebs sortim vuit minuts m¨¦s tard que els altres. Els primers metres cal c¨®rrer-los sense amb prou feines espai entre samarretes taronges. Com m'atabalen les masses, i aix¨° sembla cada vegada m¨¦s el Dia del Rei d'Holanda o una manifestaci¨® de butaners, segueixo avan?ant i, a poc a poc, mentre avan?o, em trobo amb els colors de la noblesa de l'asfalt: el negre, el rosa, i algun blau. La cursa de la Merc¨¨ permet un moderat ascens social, s¨ª. Per¨° com tot a la vida, si un surt des de la cua, sempre costa m¨¦s. Pots arribar a dalt, per¨° no tant. Ja m'havia advertit una altra companya corredora, R. C., dels riscos de comen?ar de zero: ¡°La sortida sense marca ¨¦s la mort¡±.

Barcelona no ¨¦s gaire agra?da per c¨®rrer. No hi ha gaires aficionats animant als laterals. De tant en tant algun turista. I, sobretot, senyores que s'obstinen a viure l'aventura de les seves vides creuant a pas de tortuga a trav¨¦s dels corredors, com si estiguessin a Sant Ferm¨ª. M¨¦s d'una s'emporta un esglai, o xoca.

Creuo la meta quan el marcador arriba a l'hora. Poc despr¨¦s m'assabento que J. M., un dels papis, m'ha superat. Ignoro a aquesta hora qu¨¨ ha fet O. G. Per¨° estic gaireb¨¦ segur que tots ells, fins i tot L.P., estan prenent un bon vermut mentre jo escric aquestes l¨ªnies.