Mandat democr¨¤tic

A Catalunya els grups independentistes del Parlament ens diuen que fan el que fan perqu¨¨ tenen un mandat democr¨¤tic. La representaci¨® popular es basa en cada sistema democr¨¤tic en unes regles pactades que s¨®n les que regulen els procediments tant de votaci¨® com de repartici¨® d¡¯escons. Com ¨¦s prou conegut, diferents sistemes donen, a un mateix repartiment de vots, diferent nombre de diputats a cada partit. D¡¯aqu¨ª la import¨¤ncia de consensuar per majories importants les regles de joc.

En el nostre cas es va consensuar una llei electoral que d¨®na una representaci¨® basada en la llei de Hont ¡ªque prima els partits majoritaris sobre els petits¡ª i en un nombre de diputats repartits per prov¨ªncies que prima les petites sobre les grans. D¡¯aquesta manera la llei electoral espanyola, que ¨¦s la que regeix a Catalunya, va permetre als independentistes dir que s¨®n majoria quan tots sabem que van obtenir un 42% dels vots. Tenen o no un mandat democr¨¤tic? Vegem alguns punts que haurien de tenir-se en compte:

La representaci¨® al Parlament es basa en la llei electoral espanyola, llei que, en tant que espanyola, no aprovada pel Parlament, a la declaraci¨® del 9-N del 2015 i en la del 28-J del 2016 van decidir que no era aplicable a Catalunya. I aix¨° ho van decidir amb un Parlament que els va donar una majoria (que no tenien) per l¡¯aplicaci¨® de la llei electoral espanyola. Recordin que el Parlament mai s¡¯ha posat d¡¯acord per fer una llei catalana. i, per aix¨°, les eleccions es fan d¡¯acord amb la llei aprovada al Parlament espanyol.

Suposant que s¡¯accepti la llei electoral espanyola i, per tant, el Parlament tingui una composici¨® d¡¯acord amb les regles consensuades i vigents, com s¡¯ent¨¦n que per canviar l¡¯estatut d¡¯autonomia es necessitin 2/3 dels diputats i per declarar la independ¨¨ncia expr¨¦s que ens volen imposar nom¨¦s es necessiti majoria simple?

Deixin-me repetir-me i dir que aix¨° del mandat democr¨¤tic ¨¦s un disbarat pur: o accepten la llei espanyola (tota la legislaci¨® democr¨¤tica que ha seguit de la Constituci¨®, incl¨°s l¡¯Estatut d¡¯Autonomia de Catalunya) i llavors no hi tenen cabuda declaracions com les que defensen, o no les accepten i llavors haurien de dir que no tenen ni tan sols majoria simple perqu¨¨, sense llei de repartiment de diputats, nom¨¦s cal comptar vots. Potser la fal¡¤l¨¤cia que els comento t¨¦ sentit per als membres de la CUP, un partit anticapitalista i antisistema encastellat pels partits independentistes necessitats de suports. A qualsevol pa¨ªs democr¨¤tic europeu, la CUP tindria un paper insignificant. A m¨¦s i com a nota al marge, deixin-me dir que sempre m¡¯ha semblat curi¨®s un partit antisitema que creu en les nacions (un concepte del segle XIX) i a fer la revoluci¨® en un nom¨¦s pa¨ªs per tant petit com ¨¦s Catalunya. (Seria interessant el que dirien els socialistes i anarquistes de tots els temps).

Estem al setembre, el mes de la Diada i de la moci¨® de confian?a del President Puigdemont, la veu del qual i les declaracions altisonants prendran la premsa i el carrer com cada any. Tornen les veus altisonants, per¨° cada vegada van tenint menys consist¨¨ncia. La gent no creu que pel fet de dir que la Ic¨¤ria ideal ¨¦s a prop, es produeixi cap miracle. Per¨° la gent t¨¦ ganes de canvis, no li agrada el que veu i t¨¦ dret a votar sobre reformes que millorin les coses. Jo estic entre els que creuen en la soluci¨® federal no nom¨¦s per al problema de Catalunya i Espanya sin¨® per al futur d¡¯Europa. Crec sincerament que o Europa camina cap a una Constituci¨® federal (amb tots els problemes que aix¨° comporta per la resist¨¨ncia de les nacions del segle passat) o dif¨ªcilment tenen futur. I en aquest cam¨ª crec en la necessitat d¡¯una reforma constitucional en sentit federal (per exemple, una concreci¨® de la declaraci¨® aprovada a Granada pels socialistes espanyols), la qual cosa no deixaria de ser un pas important.

Pel meu el veritable refer¨¨ndum catal¨¤ es donar¨¤ el dia que s¡¯aprovi una Constituci¨® nova en sentit federal a Espanya i se sotmeti a la ratificaci¨® del poble. Llavors votar¨¦ segons les meves conviccions per¨° no sobre un si o un no a no s¨¦ qu¨¨, sin¨® sobre un si o un no a un text que pugui estudiar-se, un text que ha de ser clar. Recordin que el tan cloquejat refer¨¨ndum sobre el Quebec es va fer per donar un si o un no a un text acordat entre els governs del Quebec i el Canad¨¤. I qu¨¨ ¨¦s una Constituci¨® (i molt m¨¦s si ¨¦s realment federal) sin¨® un acord entre Catalunya i les altres autonomies i Espanya?

Francesc Esteva ¨¦s professor em¨¨rit del CSIC, fundador del PSC i de Federalistes d'Esquerres.