De barris i de censura

La falta d¡¯una pol¨ªtica cultural pr¨°pia i renovadora per part de l¡¯equip de l¡¯alcaldessa Colau est¨¤ donant els primers fruits, recollits amb alegria pel regidor Collboni, que acaba de presentar a toc de trompeta el seu pla. Sant tornem-hi, per descomptat. ?s el que ofereix el socialista, ben custodiat pel seu assessor personal, Xavier Marc¨¦, l¡¯home vetat per les bases dels comuns per formar part de l¡¯equip oficial dels socialistes en pactar amb Barcelona en Com¨² i donar a l¡¯alcaldessa una mica m¨¦s de majoria. Caldr¨¤ parlar-ne m¨¦s d¡¯aquest assumpte. Marca Barcelona, turisme i el que penja. La cultura com a instrument d¡¯Estat (aqu¨ª municipi) al servei publicitari de l¡¯Estat (¨ªdem).

A l¡¯espera de veure a qui li importa en realitat el canvi cultural que necessita una ciutat com Barcelona en relaci¨® amb els desitjos dels seus votants i dels vents que bufen i que seguiran bufant, estan en dansa ara mateix dues q¨¹estions de pol¨ªtica cultural utilit¨¤ria i sense vergonya de ser instrument d¡¯Estat (de municipi).

En plena setmana de la festa major, l¡¯equip Colau brega 1) amb el preg¨® i 2) amb la censura pr¨¨via dels altres grups municipals a l¡¯exposici¨® que prepara al Born i que, cal repetir-ho, no est¨¤ oberta.

Sobre el pregoner, res a dir: l¡¯escriptor Javier P¨¦rez And¨²jar ha rebut un enc¨¤rrec i segur que el complir¨¤ b¨¦. Tampoc res sobre el contrapreg¨® de l¡¯actor Toni Alb¨¤, cadasc¨² a la seva. El rellevant ¨¦s en tot cas que les festes no estiguin organitzades amb els criteris que caldria esperar del nou Ajuntament: veu als barris i entitats gestores, descentralitzaci¨® d¡¯aquesta mateixa gesti¨®, acords en xarxa. Fins i tot aix¨ª, la festa la faig quan em plau i tant em faria el preg¨®. Per¨° estaria la mar de b¨¦ que no l¡¯organitz¨¦s l¡¯Ajuntament si no ¨¦s que es vol que la festa continu? sent instrument de govern. Vegin les festes de Gr¨¤cia, Sants, Sarri¨¤, en les quals els ve?ns i per descomptat les ve?nes s¨®n la veu cantant.

Per¨° el consistori assegura que aquesta ser¨¤ la Merc¨¨ dels barris. D¡¯acord: es faran m¨¦s coses fora de la Rambla, pla?a de Catalunya i Montju?c. Per¨° d¡¯aqu¨ª a dir que tot el que no siguin els barris de la perif¨¨ria urbana i els suburbis no compta, ¨¦s un ab¨²s conceptual i pol¨ªtic. Un ab¨²s de pol¨ªtica cultural. El consistori sembla que t¨¦ una noci¨® de l¡¯Eixample, posem-hi, servil amb el t¨°pic que aqu¨ª hi viuen els burgesos de fa cent anys. I aix¨° que l¡¯alcaldessa i el tinent d¡¯alcalde Pisarello viuen per la Sagrada Fam¨ªlia. Per¨° no nom¨¦s resulta que l¡¯Eixample ha estat des del principi un barri interclassista, sin¨® que ara coneix les pitjors extorsions de la marca Barcelona.

No ¨¦s l¡¯¨²nic barri violentat. Informes recents assenyalen que, en una ciutat de tants pisos buits i de rendistes que s¨®n veritables urbanotinents absentistes, les pol¨ªtiques inversores presents i tolerades estan expulsant els ve?ns del centre. Segons l¡¯Informe sobre el mercat de l¡¯habitatge que elaboren Tecnocasa i la Universitat Pompeu Fabra, els grans inversors internacionals compren quatre de cada deu pisos. Quatre de deu! A Ciutat Vella (86%), a l¡¯Eixample (47%), a Gr¨¤cia (48%), a Maragall (39%) on m¨¦s. Els seus preus s¨®n alarmants, tant de venda com de lloguer. Si la festa ha de parlar de barris, aix¨° tamb¨¦ ¨¦s aqu¨ª.

Tal vegada per despistar del que passa als barris, els regidors s¡¯embarbussen sobre l¡¯exposici¨® que encara no s¡¯ha vist per¨° que tots els que no la preparen posen a parir (i a les xarxes socials, ni t¡¯ho explico), Franco. Vict¨°ria. Rep¨²blica. Impunitat i espai urb¨¤. Repeteixo el que vaig dir aqu¨ª fa un mes: no s¡¯hi val, la censura ¨¦s intolerable. La censura pr¨¨via que llibres i guions de pel¡¤l¨ªcules i de teatre havien de passar durant el franquisme, m¨¦s encara. De deb¨° que no puc comprendre com una reuni¨® de la Comissi¨® de Drets Socials, Cultura i Esports (!) pot admetre i celebrar aquest ¡°debat¡±, que no ¨¦s tal sin¨® un episodi de la guerra cultural en marxa. De guerra de mem¨°ries.

No tenir un projecte propi de pol¨ªtica cultural t¨¦ aquests efectes. La cultura, com la festa, nom¨¦s demana una cosa, llibertat. Llibertat d¡¯expressi¨®, de creaci¨®, de difusi¨®. Si els comuns segueixen jugant al de sempre, sense posar l¨ªmit als utilitaristes de la cultura, que no s¡¯esperin una altra cosa.

Merc¨¨ Ibarz, ¨¦s escriptora i professora de la UPF