El carrer, un escenari de viol¨¨ncia sexual contra la dona
Les v¨ªctimes denuncien cada vegada m¨¦s les agressions i els experts demanen que s¡¯inclogui en l¡¯agenda pol¨ªtica
Maria Rovira, regidora de la CUP de Barcelona, era a dues illes de casa seva aquest mes de matinada en una zona on no passava ning¨², quan un desconegut la va immobilitzar per l¡¯esquena, li va tocar els genitals i va fugir corrent, segons va denunciar la setmana passada. Aquest estiu, una madrilenya de 18 anys va denunciar la violaci¨® m¨²ltiple de cinc homes en un context tamb¨¦ d¡¯anonimat, en aquest cas afavorit per la multitud: els Sanfermines. Despr¨¦s de con¨¨ixer-se el seu cas, la policia va rebre cinc den¨²ncies m¨¦s per violacions, una d¡¯elles va quedar en intent, i set per abusos sexuals, en la popular festa de Pamplona. Han augmentat les agressions sexuals al carrer? L¡¯espai p¨²blic ¨¦s un lloc hostil per a la dona?
Les associacions que atenen les v¨ªctimes d¡¯aquest tipus de delictes sostenen que les dones ho expliquen m¨¦s, fet que pot donar la sensaci¨® que hi ha m¨¦s agressions. Les dades de den¨²ncies recollides pel Ministeri de l¡¯Interior (7.438 casos d¡¯agressions, abusos, exhibicionisme, entre d¡¯altres el 2015), que no distingeixen el lloc en el qual es comet l¡¯agressi¨®, apunten a una estabilitat en els ¨²ltims anys, amb petits vaivens. Malgrat l¡¯estabilitat, ¡°la tend¨¨ncia ¨¦s a cr¨¦ixer¡±, afirma el doctor Manel Santi?¨¤, cap de la Comissi¨® de Viol¨¨ncia Intrafamiliar i de G¨¨nere de l¡¯Hospital Cl¨ªnic de Barcelona, que centralitza l¡¯atenci¨® de totes les agressions sexuals que es cometen a la capital catalana. En l¡¯¨²ltima d¨¨cada, els casos han crescut un 45% (de 170 el 2005 a 248 el 2015). Fins ara, des de l¡¯Administraci¨® no s¡¯ha trobat una manera d¡¯atallar-ho.
¡°Estem en la mateixa situaci¨® que la viol¨¨ncia masclista el 1997, i es requereix una actuaci¨® per con¨¨ixer qu¨¨ est¨¤ passant¡±, defensa Miguel Lorente, metge forense, especialista en temes de viol¨¨ncia de g¨¨nere. Al seu entendre, ¨¦s necessari incloure la viol¨¨ncia sexual dins de la Llei integral de viol¨¨ncia de g¨¨nere, que va desenvolupar Zapatero, amb qui Lorente va ser delegat en aquesta mat¨¨ria. ¡°Va ser una lluita i una vict¨°ria feminista que la viol¨¨ncia de g¨¨nere es reconegu¨¦s com un problema de primer ordre. Ara toca que la viol¨¨ncia sexual recorri els mateixos passos¡±, demana Beatriz Bonete, presidenta de Stop Viol¨¨ncia Sexual, una federaci¨® que integra nou associacions locals, i que at¨¦n un miler de dones a l¡¯any.
Lorente, a difer¨¨ncia de les associacions de v¨ªctimes, creu que s¨ª que creixen aquest tipus d¡¯agressions a les dones. I cita com a exemple les violacions a Col¨°nia durant la nit de Cap d¡¯Any, o un suposat joc que assegura que s¡¯ha posat de moda a Madrid. ¡°Diversos nois envolten un grup de dones i perqu¨¨ surtin han de passar per la part m¨¦s estreta i en el proc¨¦s les grapegen¡±, explica. I ho atribueix al paper de la dona en la societat, que cada vegada assumeix m¨¦s rols que tradicionalment tenien els homes, la qual cosa, al seu entendre, trenca els esquemes i provoca m¨¦s assetjament.
Els especialistes fugen de les tipificacions penals, i es refereixen en general a la viol¨¨ncia sexual contra la dona, que es cometen entre un 75% i un 80 % de les vegades per alg¨² conegut. ¡°Si es compartimenta [per tipus d¡¯agressions] ¨¦s com si t¡¯expliquessin una pel¡¤l¨ªcula per fragments, per fotogrames. L¡¯agressi¨® sexual ¨¦s una situaci¨® extrema, per¨° moltes dones poden haver patit altres abusos en estadis anteriors¡±, afirma Alba Alfageme, psic¨°loga especialista en viol¨¨ncia de g¨¨nere. A Europa, una de cada 20 dones ha sofert en la seva vida una agressi¨® sexual, segons l¡¯enquesta de l¡¯Ag¨¨ncia de Drets Fonamentals de la Uni¨® Europea (FRA). I Espanya, segons les dades d¡¯Eurostat, ocupa la sisena posici¨® de pa?sos amb m¨¦s agressions en xifres absolutes.
¡°Vivim en una societat masclista en la qual les dones no tenim el mateix acc¨¦s, el mateix dret d¡¯anar pel carrer. Per un noi anar sol pel carrer suposa com a molt el risc que t¡¯atraquin. Nosaltres correm el perill que ens atraquin el nostre propi cos¡±, exposa Bonete. ¡°Nom¨¦s cal pensar en les estrat¨¨gies d¡¯algunes dones quan arriben a casa, per exemple, en lloc d¡¯anar per la vorera caminen pel mig de la cal?ada per evitar entrades de pisos, o eviten els llocs de poca visibilitat, o foscos¡ Inc¨²s demanen el n¨²mero de llic¨¨ncia del taxi que les porta¡±, afegeix Alfageme. L¡¯¨²nic element en com¨² ¨¦s que les v¨ªctimes s¨®n dones, i els agressors, homes, assenyalen. ¡°Tenim des de beb¨¨s de 2 anys a dones de 96¡±, se suma Gloria Escudero, de l¡¯Associaci¨® d¡¯Assist¨¨ncia a Dones Agredides Sexualment (AADAS), per deixar clar que qualsevol dona pot ser-ne v¨ªctima.
¡°Els motius pels quals ocorren les agressions s¨®n de tot ordre, no nom¨¦s culturals. Tamb¨¦ passa per la major vulnerabilitat f¨ªsica de la dona, o per la manera que pot tenir l¡¯home per expressar la seva sexualitat que pot comportar en alguns casos m¨¦s ¨²s de viol¨¨ncia¡±, assenyala el professor Santiago Redondo de Criminologia i Psicologia de la Universitat de Barcelona. Mant¨¦ que els elements que expliquen aquest tipus de viol¨¨ncia mereixen un estudi detallat de cada cas per entendre-ho.
Fins ara no existeixen dades precises ni estudis exhaustius a escala nacional. A m¨¦s s¡¯hi afegeix, com passa amb la viol¨¨ncia de g¨¨nere, una xifra negra de casos sense denunciar, sobretot quan l¡¯agressor ¨¦s conegut. ¡°Costa molt m¨¦s fer el pas si es tracta d¡¯un germ¨¤, un amic, una exparella que si es tracta d¡¯un desconegut¡±, explica Escudero. ¡°Algunes dones no denuncien perqu¨¨ desconeixen el circuit, altres perqu¨¨ li treuen valor al fet, altres perqu¨¨ volen oblidar-ho¡¡±, afegeix Alfageme. A m¨¦s del sentiment de culpa: ¡°Abans de l¡¯agressi¨®, perqu¨¨ anaves sola pel carrer, perqu¨¨ el vas deixar pujar al cotxe; durant l¡¯agressi¨®, perqu¨¨ no t¡¯hi vas resistir prou; despr¨¦s de l¡¯agressi¨®, per com has canviat, perqu¨¨ no ho has denunciat¡¡±.
¡°Totes les agressions que se surten del t¨°pic queden impunes en un percentatge elevad¨ªssim¡±, explica Rub¨¦n S¨¢nchez Ruiz, psic¨°leg que fa14 anys que treballa amb delictes violents contra la dona, en jutjats especialitzats. Es refereix a la idea generalitzada que el violador ataca armat, de nit, en un carrer¨® fosc. De tots els casos atesos a l¡¯Hospital Cl¨ªnic de Barcelona l¡¯any passat, un 26% van ser al carrer; la majoria, 42%, es van produir en un domicili, seguit de la discoteca, 9,2%. El 12% eren tocaments; la resta, violacions, comeses en la seva majoria per desconeguts (57%) la majoria contra dones de 18 a 26 anys (52%).
Proves inequ¨ªvoques
L¡¯advocada Laia Serra lamenta com s¡¯aborden les agressions en l¡¯¨¤mbit judicial. ¡°L¡¯an¨¤lisi de la credibilitat de la v¨ªctima ¨¦s m¨¦s sever que en altres delictes. S¡¯exigeix una negativa verbalitzada de la dona, quan rarament aconsegueixen dir res en aquests moments, i es menyspreen altres dades rellevants com el context, les reaccions d¡¯ella, l¡¯exist¨¨ncia o no de flirteigs previs, etc. Si la v¨ªctima no encaixa en un c¨¤non determinat, no se la creu. Cal canviar l¡¯enfocament i exigir que ell compti amb un s¨ª tangible i no que ella hagi manifestat un no¡±, es queixa. A parer seu, aix¨° provoca una impunitat que condemna triplement la dona: ¡°L¡¯estigma de dona violada, el pas per l¡¯Administraci¨® de just¨ªcia i la impunitat del fet¡±. ¡°La dona ha d¡¯estar amb els guants de boxa i preparada per defensar-se¡±, resumeix el psic¨°leg S¨¢nchez Ruiz.
Des dels moviments feministes es q¨¹estiona tamb¨¦ el model de masculinitat. ¡°Un dels principals problemes ¨¦s com est¨¤ constru?da, on l¡¯home ¨¦s subjecte i la dona objecte¡±, afirma Rub¨¦n S¨¢nchez Ruiz, que es declara feminista en el seu compte de Twitter, on l¡¯insulten i li diuen ¡°huele-bragas¡± o ¡°pagafantas¡±.
¡°Els estudis sobre perfils i trastorns diuen que els agressors que pateixen un trastorn no arriben a un 5%¡±, afegeix la psic¨°loga Alfageme, desvinculant la situaci¨® de persones amb problemes mentals. Al seu entendre, ¡°no hi ha repulsa gaire clara per part de la societat i dels homes¡±. I critica les ¡°actituds sexuals, comentaris, que formen part d¡¯aquesta viol¨¨ncia, que provoca que el carrer sigui un lloc hostil¡±. Per¨° el professor Redondo no hi est¨¤ d¡¯acord: ¡°No crec que anem al metro, alg¨² abusi d¡¯una dona i les persones que estiguin al costat es quedin com si res¡±.
¡°Sentia molta vergonya i la segueixo sentint¡±
La Raquel, nom fictici, ¨¦s una estudiant que va sortir una nit de festa amb les seves amigues i va acabar l¡¯endem¨¤ a l¡¯Hospital Cl¨ªnic, denunciant una violaci¨® als lavabos d¡¯una discoteca a mans presumptament d¡¯un vigilant de seguretat. Serena, descriu com aquell dia ¡°no havia begut tant¡± com per sentir-se tan marejada, tan ¡°anestesiada¡±. Abans d¡¯aix¨°, la van convidar a una copa, que no va veure com preparaven. No s¡¯atreveix a afirmar-ho amb rotunditat, per¨° tampoc descarta que pat¨ªs una submissi¨® qu¨ªmica.
Despr¨¦s de beure-se-la, la nit es va fondre una mica. La Raquel va perdre la cartera, es va posar a buscar-la, i va acabar amb un porter de la discoteca, que la va portar a un segon pis. ¡°Jo pensava que hi havia gent all¨¤¡±, recorda la Raquel, que no va desconfiar de l¡¯home, precisament per la seva condici¨® de vigilant. Despr¨¦s tot va passar en un moment. Segons el seu relat, ell la va portar al bany, sense que intervinguessin paraules, flirteigs o petons. La va girar, i la va violar. ¡°Em vaig quedar com congelada. I tal com va acabar se¡¯n va anar. Ni em va dir ad¨¦u¡±. Ella se¡¯n va anar corrent, va buscar la seva amiga, i li va explicar, sense ser del tot conscient, el que havia passat.
Aquella nit va dormir amb ella i l¡¯endem¨¤ al mat¨ª, ho van parlar de nou. ¡°Sabia que alguna cosa havia passat per¨° no volia dir que era aix¨°¡±. Fins que al final van decidir buscar tel¨¨fons d¡¯ajuda a dones agredides a Internet. ¡°Vam telefonar a diversos, molts no existien. No en vaig trobar un de v¨¤lid amb facilitat¡±. Fins que en un van contestar, va relatar el que va viure¡ ¡°Ha patit una violaci¨®?, em van preguntar. Llavors vaig dir per primera vegada que s¨ª i em vaig posar a plorar¡±.
Era la una de la tarda quan la Raquel va iniciar el periple institucional, un proc¨¦s que desconeixia per complet. ¡°En dir que s¨ª, em van dir que havia de trucar a la policia¡±. Els primers a atendre-la van ser dos mossos, que es van despla?ar fins a la casa. ¡°Va anar molt b¨¦, un home i una dona. Veia en la seva cara la idea que era una barbaritat. Ells em van portar a l¡¯Hospital Cl¨ªnic, jo no sabia qu¨¨ fer¡±.
All¨¤ tamb¨¦ va rebre un tracte que defineix com a ¡°delicat¡±, ¡°amable¡±. I all¨¤ va ser quan es va angoixar del tot. ¡°Ets conscient del que ha passat¡±. La va examinar un ginec¨°leg, un metge forense, un psiquiatre¡ Fins que li van preguntar si volia denunciar. ¡°Era tot massa r¨¤pid. Jo encara anava vestida com la nit anterior. Els meus pares no sabien res¡ Com havia de denunciar sense haver parlat amb ells?¡±. Al final, la Raquel va fer el pas. A les deu de la nit era a la comissaria, acompanyada per dos mossos que la van acompanyar des del Cl¨ªnic, on denunciava els fets.
Despr¨¦s va tornar dues vegades m¨¦s a la policia per intentar recon¨¨ixer al seu presumpte agressor entre un grup de fotografies de diverses persones. La primera vegada va ser amb la seva mare i la seva advocada; la segona, una setmana despr¨¦s, sola. La Raquel t¨¦ un p¨¨ssim record de la segona visita. Assegura que una agent del cos la va q¨¹estionar, li va fer desconfiar de la seva versi¨® dels fets, i ella va sortir d¡¯all¨¤ plorant. ¡°Em sentia molt malament, em va fer dubtar i em va fer mal¡±. En aquest context, i sense estar-ne massa segura va recon¨¨ixer una persona.
L¡¯¨²ltim pas, va ser arribar al jutge. Se la va interrogar pels seus dubtes, per haver identificat err¨°niament el presumpte agressor, per no tenir signes de viol¨¨ncia, per no dir un no rotund, perqu¨¨ la seva versi¨® no coincidia amb la donada pel presumpte agressor¡
La setmana passada, les advocades de la Raquel la van trucar de nou. Feia mesos que en no sabia res. Havia viatjat, s¡¯havia intentat oblidar del tema, del qual no parlava amb ning¨² excepte amb la seva amiga. La not¨ªcia que havien de donar-li ¨¦s que el fiscal havia decidit no seguir endavant amb l¡¯acusaci¨® perqu¨¨ considerava que no hi havia proves suficients. ¡°L¡¯¨²ltim que t¡¯esperes ¨¦s que l¡¯Estat no estigui del teu costat¡±, es queixa, sorpresa i indignada.
La Raquel ha decidit seguir endavant malgrat tot. En tot el proc¨¦s s¡¯ha sentit ¡°molt sola¡±. No ha explicat a ning¨² del seu entorn, m¨¦s enll¨¤ de la seva fam¨ªlia, el que va passar. ¡°Sentia molta vergonya i la segueixo sentint¡±. Per¨° t¨¦ la ferma determinaci¨® de seguir endavant. Fins i tot d¡¯investigar m¨¦s sobre la viol¨¨ncia sexual contra les dones i poder contribuir a lluitar perqu¨¨ casos aix¨ª no tornin a succeir.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
