Tanquem tots els zool¨°gics?

Al Pedro li ¨¦s igual que passin un, dos o 14 nens per davant. Est¨¤ ajagut al sol i el seu aspecte amb prou feines conserva traces del poder¨®s rinoceront afric¨¤ que va ser un dia. Sembla fart de tot i resignat a continuar aix¨ª el que li quedi de vida. A uns metres, la Yoyo, la Susi i la Bully ¡ªtres elefantes ancianes¡ª comparteixen un espai tancat de 1.600 metres quadrats i es balancegen de tant en tant sobre si mateixes, cosa que els experts denominen estereot¨ªpies, tics provocats per la vida en captivitat. La imatge es podria utilitzar per criticar la vida dels animals d'un zoo i la seva, sovint, trista aparen?a. Si n'expliquem la hist¨°ria, tanmateix, tamb¨¦ serviria per col¡¤locar-se al cant¨® oposat en el complex debat que recorre el m¨®n sobre el futur dels zool¨°gics. Uns recintes que reben la visita de 700 milions de persones cada any (12 milions a Espanya), per¨° el sentit dels quals i el benestar dels m¨¦s de 3,5 milions d'animals a tot el m¨®n (segons dades del sistema de comptabilitzaci¨® Zims) que contenen es q¨¹estiona cada vegada amb m¨¦s freq¨¹¨¨ncia.

Els zool¨°gics del m¨®n acullen uns 3,5 milions d'animals i reben cada any 700 milions de visitants

La realitat ¨¦s que les elefantes es balancegen aix¨ª perqu¨¨ van arribar al zoo procedents d'anys en un circ que les maltractava i les confinava en espais hiperredu?ts. Igual que el rinoceront blanc, que a m¨¦s t¨¦ m¨¦s de 40 anys. Cap d'aquests no es reproduir¨¤. Reben cures durant el dia i, tamb¨¦, durant moltes nits en qu¨¨ els cuidadors es queden amb elles, explica passejant Pep Xarles, que fa m¨¦s de 30 anys que at¨¦n els animals al Zoo de Barcelona. Com la resta de treballadors, li costa entendre que es pugui q¨¹estionar la seva feina i la tasca del zool¨°gic. Accepten, tanmateix, que aquests llocs, sorgits entre el segle XVIII i XIX, profundament lligats al colonialisme i al descobriment de nous mons, han de continuar evolucionant. La q¨¹esti¨® ¨¦s cap a on.

Els 340 membres que formen l'Associaci¨® Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) compleixen amb una normativa comuna i, te¨°ricament, estan subjectes a uns objectius de conservaci¨®, recerca i pedagogia que els distingeixen d'un altre tipus de recintes d'aquesta mena. Per¨° m¨¦s enll¨¤ de les defici¨¨ncies en les dimensions, les prestacions i la inversi¨®, o de l'eradicaci¨® progressiva dels espectacles, hi ha tamb¨¦ altres espais fora dels 1.300 registrats en associacions professionals al marge d'aquests controls i que organitzacions oficials com EAZA admeten que haurien de tancar. El m¨¦s criticat a Espanya ¨¦s el de Castellar de la Frontera, al qual les organitzacions de defensa animal acusen de criar i tractar els animals sense cap altre finalitat que augmentar les visites i els ingressos. Aquest diari ha provat de posar-se en contacte reiteradament amb aquesta empresa sense ¨¨xit. ¡°No aporten absolutament res a la conservaci¨®. Permeten activitats perjudicials com tocar els animals. Aix¨° s¨ª que ¨¦s un circ. Fotos amb una serp, alimentar els animals... ?s martiritzar l'animal i t¨¦ un impacte pedag¨°gic nefast¡±, assenyala Alberto D¨ªaz, portaveu d'Info Zoos, una plataforma que controla i promou l'evoluci¨® d'aquest tipus d'institucions.

En aquesta l¨ªnia, grans experts com el primat¨°leg i especialista en conducta animal Frans de Waal distingeixen entre diferents tipus de zool¨°gics, per¨° no tenen cap dubte sobre la utilitat dels considerats ¡°bons¡±. ¡°Els que no compleixen els est¨¤ndards perqu¨¨ s¨®n petits, tenen massa interacci¨® amb el p¨²blic o fan poc esfor? pedag¨°gic s'han de tancar. Per¨° els bons zoos tenen lloc a totes les ciutats. Apropen la naturalesa als nens i els eduquen sobre els animals ex¨°tics molt millor que qualsevol v¨ªdeo. Fan que la gent sigui conscient del valor d'aquests animals, i pot ajudar en la conservaci¨®¡±, explica a trav¨¦s de correu electr¨°nic. Per¨° des de la perspectiva animalista continua sent insuficient. Amb tot, mentre les visites a Europa continuen creixent (segons la seva associaci¨®), la idea del tancament total dels zool¨°gics ha desaparegut de l'agenda d'aquest tipus d'associacions, ja que creuen que el dest¨ª d'aquests animals encara seria m¨¦s incert. Tot i que s¨ª que continuen discrepant de la funci¨® que tenen tal com estan constitu?ts avui dia.

Zoo XXI ¨¦s un projecte coordinat per Leo Anselmi, patrocinat per diverses fundacions i l'associaci¨® Libera. En plena pol¨¨mica pel possible tancament del delfinari de Barcelona a causa de les escasses garanties de benestar que ofereix als cetacis, fa mesos que el grup dissenya un projecte per al zoo del futur i pretenen convertir-lo en una iniciativa ciutadana perqu¨¨ es debati a l'Ajuntament de Barcelona. ¡°Apostem per plans de conservaci¨® in situ [al lloc d'on procedeixen les esp¨¨cies], crear un model de reproducci¨® en aquests espais amb un h¨¤bitat per protegir-les. I aix¨° com es finan?a? Plantegem que s'utilitzin les noves tecnologies per mostrar els plans de conservaci¨® que estem fent, que es filmi amb tecnologies envoltants, es narri pels bi¨°legs i es mostrin al zoo del futur¡±, assenyala Anselmi a prop¨°sit de la substituci¨® de l'experi¨¨ncia del contacte amb animals pel relat virtual que plantegen.

Des dels zoos recorden que hi ha m¨¦s de 17.000 esp¨¨cies en risc d'extinci¨® i que la seva feina consisteix tamb¨¦ a mantenir exemplars sans de cada una d'aquestes, afirma Jes¨²s Fern¨¢ndez, president d'AIZA, l'associaci¨® ib¨¨rica d'aquest sector. Tot i aix¨ª, aquest veterinari de formaci¨® reconeix que els zool¨°gics moderns continuaran evolucionant. La directora del Zoo de Barcelona, Carme Lanuza, assenyala la direcci¨®: menys animals, menys esp¨¨cies, m¨¦s espai i un model m¨¦s basat en la conservaci¨® i la pedagogia. Les estad¨ªstiques, en aquest sentit, s¨®n contradict¨°ries i no acaben d'avalar ni els uns ni els altres.

Un informe sobre els zoos de la UE de la Born Free Foundation, una societat brit¨¤nica dedicada a investigar la situaci¨® dels animals en captivitat, conclo?a que nom¨¦s el 0,23% dels animals engabiats a Europa estan extingits a la natura, el 3,53% estan en greu perill d'extinci¨® i el 6,28% en perill. Tanmateix, tamb¨¦ hi ha zool¨°gics mod¨¨lics com el de Gerald Durrell a l¡¯illa de Jersey, on les estad¨ªstiques s'inverteixen fins al 90%. Aquesta instituci¨® mant¨¦ projectes a 18 pa?sos i ha estat capa? de reintroduir moltes esp¨¨cies, com la del tit¨ª lle¨® daurat, el colom rosa de Maurici, els ratpenats de Rodrigues, els ibis calbs del Marroc o criatures de la fauna local de Jersey.

Els animalistes renuncien al tancament total dels zoos, per¨° volen transformar-los en recintes m¨¦s pedag¨°gics, cient¨ªfics i basats en la conservaci¨® in situ

Per¨° la q¨¹esti¨® de fons ¨¦s que per associacions d'aquest tipus, com FAADA, els zoos promouen una mercantilitzaci¨® dels animals i una certa mascotitzaci¨® de la vida salvatge que deforma el missatge pedag¨°gic, assenyala la bi¨°loga Andrea Torres. Posar noms a orques, goril¡¤les o ¨®ssos panda, o anunciar-los al metro com a reclam tur¨ªstic no contribueix a la idea de dotar de m¨¦s pes cient¨ªfic aquestes institucions. La majoria d'aquestes (especialment les integrades per EAZA) ja no fan espectacles amb cetacis, per¨° la q¨¹esti¨® s'enfoca principalment a eliminar la cria d'esp¨¨cies que mai no es reintroduiran en el seu medi, a causa de les presumptes alteracions de conducta i lesions f¨ªsiques i psicol¨°giques que podria originar-los. Perqu¨¨ al final, molt pocs zool¨°gics s¨®n capa?os de dur a terme programes in situ amb les esp¨¨cies amena?ades o reintroduir-les al seu h¨¤bitat natural (el Zoo de Barcelona nom¨¦s amb la gasela dama mohor).

Per¨° m¨¦s enll¨¤ de les irrefutables q¨¹estions ¨¨tiques que planteja la vida en captivitat d'animals salvatges, els matisos obliguen a interrogar-se si cada exemplar criat o cuidat en un zoo pateix o t¨¦ una vida pitjor que en el seu entorn natural. No hi ha dubte que hi ha esp¨¨cies que s'adapten millor als zoos, com els primats babu?ns, indiquen els experts. ¡°No hi ha cap evid¨¨ncia que siguin menys feli?os¡±, afirma De Waal. Per¨°, i animals com els tigres, les orques o els elefants? Aqu¨ª la longevitat, afirma aquest cient¨ªfic, podria constituir una unitat de mesura. La majoria de primats viu m¨¦s temps en captivitat que en llibertat, per¨° en el cas de les orques i els elefants no est¨¤ tan clar i hi ha estudis contradictoris. Al final, es despr¨¨n d'aquests estudis, l'aportaci¨® cient¨ªfica i pedag¨°gica del projecte ¨¦s, de moment, l'¨²nica manera de mesurar-ne la conveni¨¨ncia