Un torneig literari

Barcelona creix. No ¨¦s segur que Catalunya l¡¯acompanyi. Potser tinguin ra¨® les cassandres del nacionalisme, amb Jordi Pujol al capdavant, quan assenyalen que la naci¨® catalana es troba en un moment crucial de la seva hist¨°ria, en qu¨¨ s¡¯enfronta al dilema tr¨¤gic, a vida o mort, entre conformar-se a una decad¨¨ncia sense fi o fer un salt ins¨°lit i inesperat com seria la independ¨¨ncia.

Hi ha moltes dades que desmenteixen la fi de la naci¨® catalana, anunciat per l¡¯independentisme en el cas altament probable que no aconsegueixi els seus objectius. No ¨¦s q¨¹esti¨® de repetir els t¨°pics ja coneguts sobre l¡¯estat de la llengua, la demografia, l¡¯economia, les infraestructures o l¡¯atractiu internacional del seu principal atot i major riquesa, que ¨¦s la metr¨°polis barcelonina.

Aix¨° no importa a qui s¡¯ha conven?ut, i n¡¯ha conven?ut molts altres, d¡¯exactament el contrari. Steven Pinker t¨¦ tres explicacions per al pessimisme contemporani que serveixen perfectament per al cas dels independentistes. En primer lloc, la for?a de la informaci¨® negativa, que porta a retenir les coses dolentes que ens han succe?t i a oblidar-nos de les bones: les primeres s¨®n fruit d¡¯injust¨ªcies immerescudes i les segones s¨®n realitats descomptades a qu¨¨ tenim dret. En segon lloc, la cultura de la cr¨ªtica moralitzadora, amb la qual rivalitzem amb els nostres conciutadans en una subhasta pel que fa a comprom¨ªs i agudesa negativa. I, en tercer lloc, la nost¨¤lgia d¡¯una edat daurada que no va existir mai, per¨° que ens permet somiar en un m¨®n, o un pa¨ªs, molt millor que el que coneixem.

Aix¨ª ¨¦s com la realitat va per una banda i la imaginaci¨® independentista va per una altra, en un divorci molt similar al que s¡¯est¨¤ produint entre economia (en plena recuperaci¨®) i pol¨ªtica (totalment paralitzada). Ning¨² diria que la ciutat m¨¦s brillant i emergent, almenys de l¡¯¨¤rea europea i mediterr¨¤nia, que ¨¦s ara mateix Barcelona, sigui la capital d¡¯una naci¨® oprimida, fiscalment espoliada, desatesa en les seves necessitats de transports i comunicacions, colonitzada per una oligarquia aliena d¡¯un estat estranger, la just¨ªcia del qual ¨¦s manipulada pel seu Govern per tal que es dediqui a perseguir amb acarnissament els dirigents democr¨¤tics que van gosar ni m¨¦s ni menys que posar les urnes perqu¨¨ els pobres catalans s¡¯expressessin lliurement.

Moltes s¨®n les energies i pressupostos invertits a promoure aquesta idea, amb el resultat ja conegut pel que fa a l¡¯hegemonia del relat independentista sobre la hist¨°ria d¡¯aquesta petita naci¨® en marxa cap al seu alliberament. Per¨° tot t¨¦ un l¨ªmit, encara que sigui m¨¦s per saturaci¨® que per l¡¯actuaci¨® de forces de signe contrari. I el l¨ªmit sembla que ja s¡¯ha assolit, si jutgem per l¡¯indici prou s¨°lid que va proporcionar dijous la confrontaci¨® entre dos discursos, relats o escenificacions, tant se val el nom, sobre la ciutat i la naci¨®, Barcelona i Catalunya, amb motiu del preg¨® de les festes de la Merc¨¨.

D¡¯una banda, la joia liter¨¤ria que va ser el preg¨® amb el qual Javier P¨¦rez And¨²jar va obrir les festes de la Merc¨¨. De l¡¯altra, ¡°la festa carlista¡±, amb ¡°aire de pen¨® antic, trabuc i fins i tot de missa¡± ¨Cparaules de David Cirici, al diari independentista Ara¨C , ripios en castell¨¤ i discurs en catal¨¤ del ¡°populisme m¨¦s primari¡± a c¨¤rrec del comediant Toni Alb¨¤, disfressat com un Joan Carles que s¡¯ha disfressat de Felip V. A la pla?a Sant Jaume, la ciutat gran, moderna, mestissa, inclusiva. Al Pla de Palau, la naci¨® petita, antiga, homog¨¨nia, excloent.

Els convocants, majorment del partit sense nom, abans Converg¨¨ncia i orfes de la gran Cassandra del catalanisme, es van acollir a l¡¯ofensa preventiva per lluitar pel territori hegem¨°nic davant la irrupci¨® de Barcelona en Com¨² i Podem. Qualsevol altre pregoner que no pertany¨¦s a la seva congregaci¨® hauria estat sotm¨¨s al mateix escrutini escrupol¨®s per castigar-lo amb el boicot pels pecats de manca de respecte i insults als pobres catalans que volen independitzar-se.

Error fatal. Millor no plantejar batalles que es poden perdre. A la Catalunya de Toni Alb¨¤ no hi cap l¡¯escriptor P¨¦rez And¨²jar, per¨° a la de P¨¦rez And¨²jar hi cap, i fins i tot ¨¦s imprescindible, la Catalunya malhumorada de Toni Alb¨¤. Aquest ¨¦s el resultat que d¨®na el marcador al final de la contesa. Tots a favor de la llibertat d¡¯expressi¨®, esclar, encara que uns m¨¦s que els altres, esclar. Els m¨¦s llestos, com Esquerra o l¡¯exalcalde Trias, s¡¯han apartat d¡¯aquest torneig literari. I els altres haurien de escoltar els bons consells que arriben des de les seves pr¨°pies files: ¡°Si convertim l¡¯independentisme en una cosa antip¨¤tica i intolerant per als qui encara dubten, prendrem mal¡±.