Entrep¨¤ impossible: llonguet d¡¯escopinyes

Un entrep¨¤ de escopinyes o enclotxes (berberechos) en conserva, amb les llesques del pa un poc humides pel brou protector dels mol¡¤luscs, va n¨¦ixer en una experi¨¨ncia d'entreteniment juvenil, per l'ocurr¨¨ncia d'un bidell del petit lloc de jocs i berenar d'un club d'estudiants de poble, sota l'empara del capell¨¤ rector local.

L'invent, absurd, triomf¨¤. El conserge del local de l'Acci¨® Cat¨°lica, 'l'amo en Pere Mola', va voler retenir la clientela i augmentar la caixa amb aquesta i altres estratagemes comestibles d'entreteniment i manutenci¨®. Volia interrompre el costum obvi dels berenars imbatibles que el personal duia de casa i des dels seus col¡¤legis p¨²blics. Els usuaris eren fidels fan¨¤tics del camp de futbol-sala, el futbol¨ª, la gran taula del ping-pong i l'estrany i alt¨ªssim front¨®, com engabiat. Aquella moda de l' escopinya/enclotxa ocultes entre el pa de panet volia competir, millor v¨¨ncer, la in¨¨rcia magn¨¨tica dels nadius cap al pa amb sobrassada, pa amb oli, pa amb formatge, pa amb xocolata i el transversal pa amb foiegras / pat¨¦. All¨° r¨²stic, popular, tot i acreditat.

L'impossible o atrevit berenar, una grapada de petits escopinyes, tot just una capa de dos cullerades d'una llauna gran -o una menor sencera-, surava a la barca (llesca) d'un 'llonguet' (panet t¨ªpic de Palma). La conserva s'esquitxava amb una mica de pebre negre i era regada per dues gotes de llimona. Era una reiterada mossegada, entre el dubte i l'arxiu de la mem¨°ria.

L'entrep¨¤ territorial, anecd¨°tic, va sorgir pr¨¨viament al llan?ament i triomf de la generaci¨® nocilla, l'ensopegada universal que ¨¦s el bollycao i l'¨¨xit rod¨® del donut. Els perritos (hot-dog) saltxitxes calentes eren per a les festes i els viatges a la capital.

?bviament aquesta aventura amb les escopinyes, va ser una an¨¨cdota perqu¨¨ no va sobreviure ni anar m¨¦s enll¨¤ de les fronteres d'aquell feu territorial municipal i d'un ¨²nic bar ja clos.

Ara pot semblar una beneitura, m¨¦s que un berenar curi¨®s, possiblement, si, una menj¨²a molt estranyada, absurda. En l'actualitat res sorpr¨¨n al tan concorregut m¨®n gastron¨°mic perqu¨¨ hi ha una competici¨® d'extravag¨¤ncies i contradiccions, de vegades una espiral de meres fantasies entre molts grans xefs de tots dos sexes.

Rar, el panet d'escopinyes (berberechos) va ser gaireb¨¦ el men¨² habitual, la dieta de mitja tarda i dissabtes, dels jovenets del poble on ha sortit alguna gent de vegades rara francament.

La clientela acudia afamagada i cansada, despr¨¦s de jugar a la pilota i gastar-se la paci¨¨ncia a les aules, quasi sempre abans d'haver de servir la missa de morts o, pitjor, acompanyar al capell¨¤ a donar el vi¨¤tic a casa dels moribunds i veure, de vegades, con moria en bategots i drama familiar la gent gran al seu llit.

Al relat de men¨² de bocates, freds, inoblidables d'un lloc oblidat, clausurat, a m¨¦s del d'escopinyes, se'n podien demanar d'altres de: verat (caballa), musclos, i anxoves abans que la seva cotitzaci¨® i categoria gastron¨°mica fossin molt a l'al?a, com ja passava llavors amb les sardines i la tonyina.

Entre les dues barques d'un 'llonguet', avui en dia tan orgullosament festejat, es carreguen ja com moda imbatible truites, pepitos de llom, pernil de diferent curaci¨®, sempre amb la tom¨¤tiga de ramellet fregada. La majoria d'entrepans sense el pas de la tom¨¤tiga i un raig d'oli no sol ser menjadora. (Els madrile?os ¨ª els seus campions bocatas de calamar guanyarien molt si tenyissin de tom¨¤tiga i oli les barres de pa). La pell de mantega oculta dins el panet ¨¦s un inconvenient at¨°mic per a molta gent. El camallot i la botifarra s¨®n mossegada de berenar de funcionari habitant lluny de la capital. La mortadel¡¤la sona a antic i dieta de calab¨®s.

(Per tancar les heterod¨°xies: Una llauna d'escopinyes de qualitat serveix per improvisar el decorat final d'un risotto d'urg¨¨ncia, cuinat amb un brou de peix; no es sacrilegi si ¨¦s congelat, b¨®, de peixatera, o industrial de bric i d'alta qualitat).