El secessionisme rocambolesc

Les estrat¨¨gies del secessionisme han anat sent cada vegada m¨¦s rocambolesques des que va estar una temporada llarga negant que una Catalunya separada d'Espanya deixaria d'estar a la Uni¨® Europea. El rocambolisme s'inspira en les aventures de Rocambole, el personatge dels fulletons de Ponson du Terrail, grans best-sellers del seu temps. Un dia, Ponson va considerar que l'¨¨xit de les seves hist¨°ries estava mal pagat. Va reclamar un augment. L'editor va creure que podia prescindir dels seus serveis i va contractar diversos negres, aquests escriptors en l'anonimat que redacten les obres que d'altres firmen. Ponson du Terrail havia deixat a mitges una seq¨¹¨¨ncia en la qual Rocambole es quedava tancat en una caixa forta. Com se'l podia treure? Ni a l'editor ni als negres se'ls acudia una soluci¨®. Va caldre trucar a Ponson i donar-li l'augment que sol¡¤licitava. Va publicar un altre episodi del seu fullet¨®: ¡°Havent aconseguit escapar-se de la caixa forta, Rocambole...¡±.

Aplicar aquest recurs a la relaci¨® de causes i efectes del proc¨¦s secessionista va tenir uns inicis vistosos, fins i tot passar pel sed¨¤s de la realitat i la cr¨ªtica (percentatges de poblaci¨® a favor o en contra, nombre de manifestants, eleccions auton¨°miques) per arribar a l'estadi actual d'hipotensi¨® que va derivant tota la din¨¤mica de la secessi¨® cap al que es diu el dret a decidir, inexistent en la sem¨¤ntica jur¨ªdica. ?s inimaginable el dia despr¨¦s d'un refer¨¨ndum sobre si o no al dret a decidir. Si surt s¨ª, sobre qu¨¨ es decidir¨¤? Si surt no, fins quan un altre refer¨¨ndum?

Part del problema es troba en una assumpci¨® parcial i excloent de l'her¨¨ncia moderna de la societat civil, la pr¨¤ctica de la llibertat que ens ¨¦s transmesa per les institucions que aquesta societat civil genera. El dogma secessionista va intentar alterar aquest estat de coses, sempre perfectible, i en algun moment, almenys aparentment, va estar a punt d'aconseguir-ho. La societat, de manera poc articulada, va reaccionar tardanament per¨° ara veiem que Rocambole es va quedar tancat a la caixa forta perqu¨¨ no hi ha el m¨ªnim consens per a una reconversi¨® legal dels vincles de Catalunya amb Espanya.

En primer lloc, la ciutadania, fins i tot la de vot catalanista, ha captat la desproporci¨® immensa entre la suposici¨® que el somni independentista era a la cantonada i la realitat cruel dels obstacles que el secessionisme havia negat i que eren all¨¤ des del primer moment, com la no-perman¨¨ncia a la Uni¨® Europea i la tasca ingent de reingressar-hi com a Estat independent entrant com a primera inst¨¤ncia a les Nacions Unides, preparar tot el protocol de condicions, firmar milers de tractats, donar forma jur¨ªdica al nou Estat i, finalment, topar amb el vet de qualsevol dels pa?sos membres de la UE.

En segon lloc, en la hip¨°tesi d'un nou Estat, quines garanties tindria la societat civil en q¨¹estions com la toler¨¤ncia de la diversitat o el lliure intercanvi dels mercats? Actualment, l'ordre constitucional, encara amb friccions i distanciaments, mant¨¦ l'imperi de la llei, fiscalitzaci¨® del govern, fair play electoral, l'esfera institucional, els drets individuals, la igualtat davant de la llei. No es pot legislar un Estat nou al marge de la societat civil. Els estadistes improvisats acaben com Rocambole, fent trampa en cada nou episodi del fullet¨®.

Intranquil¡¤litza que, en el moment en qu¨¨ l'independentisme busca un altre efecte Rocambole per fer un pas enrere que sembli un pas endavant, reapareix el posicionament ling¨¹¨ªstic excloent, com ha passat amb el preg¨® de la Merc¨¨, o sobretot amb l'arravatament buf¨® ling¨¹¨ªstic del manifest Koin¨¦ ,un remake de la nit dels morts vivents que sembla escenificat perqu¨¨ la ciutadania castellanoparlant perdi, si en veritat n'hi havia en termes quantitatius, tota empatia amb la idea d'una Catalunya independitzada d'Espanya.

Queda algun Rocambole en el secessionisme? L'estoc de talent pol¨ªtic est¨¤ en cotitzaci¨® molt baixa. El populisme af¨ª a les doctrines de Podem potser absorbeix els serrells del populisme independentista. Costa no veure's tancat a la caixa forta i cal ser un personatge de Ponson du Terrail per sortir sense cap explicaci¨® i reprendre el relat. Sens dubte, Artur Mas no ho va aconseguir ni ho aconseguir¨¤. No existeix un dest¨ª un¨ªvoc per a Catalunya, ni una inevitabilitat hist¨°rica de la seva ess¨¨ncia. Sabem tant cap a on anir¨¤ la hist¨°ria, deia Oakeshott, com quina ser¨¤ la pr¨°xima moda en q¨¹esti¨® de barrets.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor