¡°La tecnologia amplia a l¡¯infinit les possibilitats d¡¯una orquestra¡±

Els m¨²sics de l¡¯Orquestra Simf¨°nica de Detroit ja no consideren el tel¨¨fon m¨°bil com un intr¨²s molest capa? d¡¯arru?nar un concert. A Big Data, la nova obra del compositor catal¨¤ Ferran Cruixent (Barcelona, 1976) que s¡¯estrena el 29 a l¡¯Orquestra Hall de Detroit, sota la direcci¨® del seu titular, Leonard Slatkin, han d¡¯usar el m¨°bil com un instrument m¨¦s de l¡¯orquestra. ¡°No ¨¦s un capritx; forma part de la meva filosofia musical¡±, explica Cruixent: ¡°La tecnologia pot ampliar a l¡¯infinit les possibilitats sonores de l¡¯orquestra¡±.

L¡¯estrena de Big Data, obra per a gran orquestra en un sol moviment d¡¯uns 20 minuts, obre el dijous la nova temporada de la centen¨¤ria orquestra nord-americana en un concert transm¨¨s en directe per Internet al web de la Simf¨°nica de Detroit. A Slatkin el fascinen les idees i l¡¯art orquestral de Cruixent. De fet, l¡¯enc¨¤rrec de la seva nova partitura va sorgir despr¨¦s de l¡¯¨¨xit de l¡¯estrena americana, fa tres anys, de Cyborg, pe?a que va veure la llum el 2010 per enc¨¤rrec de la Staatskapelle Weimar i Christoph Popen. ¡°Statkin va programar-ne l¡¯estrena americana el 2011, per¨° la crisi econ¨°mica que va sacsejar Detroit va obligar a endarrerir-la. Vaig pensar que ja no es faria, per¨° quan la situaci¨® va millorar, Slatkin va estrenar Cyborg¡±, recorda Cruixent, que no va poder assistir a aquest esdeveniment.

Ara ¨¦s a Detroit, ansi¨®s i il¡¤lusionat davant l¡¯estrena mundial de Big Data. ¡°El terme defineix els enormes conjunts de dades utilitzades per realitzar complexes tasques d¡¯an¨¤lisi predictiva¡±, assenyala aquest compositor, dotat d¡¯o?da absoluta i brillant orquestrador que dedica la meitat del seu temps a orquestrar m¨²sica de pel¡¤l¨ªcules i videojocs. ¡°Amb aix¨° em guanyo b¨¦ la vida i puc dedicar la resta del temps a la meva fam¨ªlia i a la composici¨®¡±.

L¡¯afany per explorar la relaci¨® entre humanitat i tecnologia ¨C¡°un artista ha d¡¯estar comprom¨¨s amb el temps en el qual viu¡± ¨C, l¡¯ha portat a crear una nova t¨¨cnica, el cybersinging (cibercant), que ofereix possibilitats suggeridores d¡¯interacci¨® entre els m¨²sics, els instruments tradicionals i els dispositius que usen en la vida quotidiana.

¡°Per primera vegada no us multaran si sona el m¨°bil durant els assajos¡±, feia broma Slatkin en iniciar un assaig. De fet, no sonar¨¤ res que el compositor no vulgui que soni, ja que durant l¡¯execuci¨® han de posar-ho en mode avi¨®. Abans de sortir a l¡¯escenari, han hagut de descarregar dos arxius MP3 als seus m¨°bils per ser reprodu?ts durant la interpretaci¨® en moments clau fixats en la partitura.

¡°Estimo les entranyes de la m¨²sica, des de la f¨ªsica del so fins a la psicologia del m¨²sic. Per aix¨° l¡¯important ¨¦s que, en usar el m¨°bil en la interpretaci¨®, el m¨²sic entengui que no ¨¦s un experiment sin¨® que respon al desig de buscar espais de comunicaci¨® nous¡±, comenta Cruixent.

Al final de l¡¯obra, en un moment molt especial, els m¨²sics activen els tel¨¨fons m¨°bils i es desprenen gradualment dels seus instruments musicals, una tecnologia arcaica, per fondre¡¯s amb el p¨²blic en un vocalise final que ¨¦s una trucada a la consci¨¨ncia humana per sobre de la tecnologia¡±, assenyala el compositor catal¨¤. Com poden conviure instruments que tenen 300 anys de vida amb sons de l¡¯actualitat? Com seran les orquestres del futur? Cruixent busca respostes a for?a d¡¯intu?ci¨®, talent i ci¨¨ncia orquestral: ¡°L¡¯orquestra imita, entre d¡¯altres, sons d¡¯un dispositiu arcaic de m¨°dem-fax, com a met¨¤fora de l¡¯origen del Big Data, missatges xifrats en codi Morse tals com we-are-data (¡®nosaltres-some-data¡¯), o diferents sons de marcaci¨® telef¨°nica¡±. En els arxius d¡¯¨¤udio preparats pel mateix compositor que el m¨²sic ha de reproduir durant la interpretaci¨®, se senten sons procedents del cometa 67P gravats el 2014 utilitzant el magnet¨°metre de la nau espacial Rosetta. ¡°El resultat ¨¦s un so repetitiu estrany que realitza canvis curiosos de to i de temps, com si es tract¨¦s d¡¯un missatge de r¨¤dio provinent de l¡¯espai¡±, suggereix Cruixent.

Un altre tema musical insinuat en aquesta pe?a, que tanca la Trilogia del Cyborg, es refereix a la vella can?¨® ¡°Daisy Bell¡±, programada el 1961 en una computadora IBM 704, que es considera la manifestaci¨® m¨¦s primerenca coneguda de s¨ªntesi de veu per ordinador. Aquesta antiga melodia, que Stanley Kubrick va usar al final de 2001: Una odissea de l¡¯espai quan desconnecta en Hal, aqu¨ª funciona ¡°com a met¨¤fora del comen?ament de la intel¡¤lig¨¨ncia virtual¡±, indica l¡¯autor.

Cruixent no ¨¦s profeta a la seva terra. Grans orquestres estrangeres li encarreguen i estrenen obres, per¨° a Espanya ¨¦s gaireb¨¦ un desconegut; nom¨¦s la Simf¨°nica del Principat d¡¯Ast¨²ries va programar una de les seves obres m¨¦s difoses, Focs d¡¯artifici, concert per a percussi¨® que el malaguanyat Peter Sadlo, mort el passat 29 de juliol, ha passejat per tot el m¨®n. ¡°Nom¨¦s treballo per enc¨¤rrec i tot el que he escrit s¡¯ha estrenat. Penso gaudir l¡¯estrena a Detroit i no espero res m¨¦s, no necessito alimentar l¡¯ego: avui toquen la teva m¨²sica i dem¨¤ tocaran la d¡¯un altre compositor¡±.