Turisme pel nostre jo

M¡¯aixeco d¡¯hora per anar d¡¯excursi¨®. S¨®n dos quarts de sis d¡¯un dels ¨²ltims dissabtes d¡¯estiu i vull arribar aviat a l¡¯aparcament de Vallter. Esmorzo i condueixo fins al cam¨ª que puja fins al refugi. Que el migdia no m¡¯agafi lluny del cotxe, que aqu¨ª les tempestes es formen en deu minuts.

Ja hi ha gent, per¨° les primeres rampes actuen de filtre i a poc a poc em vaig quedant sol. Despr¨¦s de deixar tres excursionistes a la creu del Bastiments, menjo a la part oest del cim i segueixo aix¨ª fins a arribar als Inferns. All¨¤, les primeres paraules que creuem amb un altre excursionista s¨®n sobre la gent. ¡°Aix¨° avui semblar¨¤ les Rambles¡±, remuga. Hi ha lloc, som dos i no veiem ning¨² m¨¦s en diversos quil¨°metres a la rodona, per¨° com que el veig tan molest, continuo dos-cents metres m¨¦s per dinar. El pic ¨¦s seu i nom¨¦s seu i, esclar, no es considera gent.

No em sorpr¨¨n, una vegada acceptada la impossibilitat d¡¯escapar de les nostres contradiccions, entrem en la fase seg¨¹ent: redefinir la contradicci¨® fent-la aliena, la gent sempre s¨®n els altres. A mi, la veritat, amb les dosis de civisme necess¨¤ries, com m¨¦s gent a la muntanya, millor. De manera ordenada, amb una gesti¨® eficient i tots els etc¨¨teres que hi vulguin afegir, crec que qui t¨¦ l¡¯¨¤nim de pujar un pic deu tenir una mica d¡¯estima per la natura, pel paisatge i pel lloc que habita.

?s clar que l¡¯estima envers tots aquests elements no ha de ser tamb¨¦ cap al pro?sme. Passa amb una muntanya, amb l¡¯¨²ltima cala desconeguda de la Costa Brava, amb el rec¨°ndit paratge del Priorat o amb Barcelona: el fonamental ¨¦s el jo, el lloc ¨¦s el de menys. Adular el jo fins que cregui que la relaci¨® que mantindr¨¤ amb el paratge sigui ¨²nica. ?s igual on i els motius del viatge, l¡¯important ¨¦s que sigui personal i, per tant, consumible, pr¨°pia. ?s la queixa del turista que remuga que hi ha massa turistes. La de les persones que tant et pengen a les xarxes socials fotos dels seus viatges com queixes de per qu¨¨ el seu barri s¡¯ha inundat d¡¯AirBnB. A ells mai els han brillat els ulls amb un vol de vint euros a Londres.

El que m¨¦s s¡¯assembla a aquesta situaci¨® ¨¦s la que descriu la paradoxa dels antrop¨°legs transformats en entrop¨°legs. El relat del contacte cultural est¨¤ ple de laments provocats per la p¨¨rdua de la identitat i de l¡¯h¨¤bitat de les comunitats que es retraten. Moltes vegades, quan l¡¯antrop¨°leg arribava a una comunitat, les circumst¨¤ncies havien canviat notablement per l¡¯aculturaci¨® i l¡¯ab¨²s. Tot el que podia fer era intentar recompondre els trossos de la destrossa o, en el pitjor dels casos, explicar les raons de l¡¯entropia social que observava. Es creava una nova ci¨¨ncia, l¡¯entropologia.

Aquest proc¨¦s, en turisme, est¨¤ m¨¦s que estudiat. Ens agrada un lloc, el difonem per pur ego d¡¯haver estat all¨¤, l¡¯omplim i finalment el seu car¨¤cter acaba confonent-se amb el nou paisatge de turistes que sempre s¨®n els altres. ?s el conegut dilema de San Francisco, ben descrit entre altres per estudiosos del tema com Richard Florida: l¡¯atractiu de la ciutat acaba expulsant aquells que la van fer atractiva. A qualsevol gran urbs li succeeix una cosa semblant i ¨¦s s¨ªmptoma d¡¯¨¨xit, ja que encara no hem trobat depredadors per a aquesta nova esp¨¨cie que ¨¦s el turista i que muta en forma de turisme laboral.

No es tracta nom¨¦s d¡¯una batalla per o sobre el turisme. ?s una batalla m¨¦s per la pres¨¨ncia del jo, potser el jo que millor expressa el capitalisme del XXI. La seva globalitzaci¨® a trav¨¦s de l¡¯experi¨¨ncia ¨²nica, el tipus que et gruny a les deu del mat¨ª perqu¨¨ ha arribat abans que tu al cim de la seva muntanya. El pitjor de tot ¨¦s que la colonitzaci¨® d¡¯espais va acompanyada de la colonitzaci¨® de les idees. El tipus que gruny pot ser que hagi dormit a Camprodon on hi ha un fotimer d¡¯allotjaments de l¡¯anomenada economia col¡¤laborativa. ?s possible que hagi fets les primeres passes en el turisme antiglobalitzador o revolucionari. Pot ser fins i tot que pensi que hauria d¡¯anar a fer-se la foto a un camp de refugiats, una selfie all¨¤ ¨¦s el s¨²mmum, l¡¯¨²ltim, l¡¯¨²nic.

Despr¨¦s, tornar¨¤ a la seva ciutat o comarca i penjar¨¤ un cartell que remugui que el turisme mata el seu barri o el seu paisatge. I si no ho fa, ens decebrem tots. Ell tamb¨¦.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.