Carta de Petrarca a Luchino Visconti

?Que ning¨² no s¡¯equivoqui de bell comen?ament: el Luchino Visconti a qui Petrarca adre?a aquesta carta, segurament el 13 de mar? de 1348, des de Parma, no ¨¦s el director de cine del XX, sin¨® un avantpassat seu del XIV, amb el mateix nom: hi ha fam¨ªlies que duren molt, com els Riquer a Catalunya ¡ªMart¨ª va escriure una bella hist¨°ria de la seva fam¨ªlia, Quinze generacions d¡¯una fam¨ªlia catalana (Quaderns Crema, 1998, reed.), que far¨¤ les del¨ªcies de qualsevol lector amic de la biografia i de la hist¨°ria.

El cas ¨¦s que Petrarca, trobant-se a Parma, escriu una carta a un Visconti, noble i senyor de Mil¨¤, lloant la dedicaci¨® a les lletres i demanant, indirectament, que el ¡°vescomte¡± se¡¯n preocupi m¨¦s i les esperoni als seus dominis, la Llombardia.

Com que no he vist mai tradu?da aquesta carta al catal¨¤ (tamb¨¦ podria ser), avui la porto amb l¡¯ajut de diverses versions en lleng¨¹es modernes que tinc a casa, i l¡¯original llat¨ª per si un cas. Traduir¨¦ nom¨¦s aquells trossos essencials atesa la nostra situaci¨® actual, val a dir, en un moment en qu¨¨ no el descr¨¨dit, per¨° s¨ª la indol¨¨ncia, amena?a tant la redacci¨® de bons llibres com l¡¯exist¨¨ncia de lectors de qualitat.

Diu, doncs, el Petrarca: ¡°Quant a all¨° que em demanes a l¡¯¨²ltima part de la teva carta, no deixar¨¦ d¡¯emprar-hi tota la dilig¨¨ncia possible, i m¡¯hi esfor?ar¨¦ de seguida de tant com em ser¨¤ grat aquest esfor?: mentre l¡¯hortol¨¤ (ortulanus) s¡¯ocupar¨¤ de les plantes i dels arbres, jo em dedicar¨¦ a les paraules i als poemes (carmina) invitat pel murmuri d¡¯un rierol que corre adelerat i talla, a dreta i esquerra, un bosquet carregat de fruits: d¡¯aquesta treball que faci en tastar¨¤s les prim¨ªcies. Encara que aix¨° potser no podr¨¤ interessar un esperit agafat per alt¨ªssimes preocupacions, com ¨¦s habitual al nostre temps, s¨¦ tanmateix que pr¨ªnceps grand¨ªssims, com Juli C¨¨sar i August, sovint van reposar dels seus afers d¡¯estat i de les fatigues de la guerra en la tranquil¡¤litat de l¡¯estudi.

(...) No parlo de Ner¨® per no tacar amb la mem¨°ria d¡¯aquell monstre els estudis de qualitat i els noms gloriosos. Per¨°, ?qu¨¨ dir¨¦ d¡¯Adri¨¤, l¡¯amor a les Muses del qual va ser tan fort que ni tan sols va abandonar-lo al moment de la mort? [Llavors va escriure tres paraules, o tres versos, que agradaven molt a Carles Riba: Animula, uagula, blandula] ?Qu¨¨ dir¨¦ de Marc Anton¨ª, el qual, elevat al tro no per ambici¨® sin¨® pels seus m¨¨rits, va conservar el seu nom antic de ¡®fil¨°sof¡¯ i va menystenir el nou, considerant que era cosa m¨¦s important ser fil¨°sof que pr¨ªncep?

Per¨° els temps han canviat i els reis de la terra han declarat la guerra a les lletres; tenen por, jo diria, de tacar amb la tinta l¡¯or i les joies que posseeixen; no tenen por, en canvi, de posseir un esperit cec i sollat d¡¯ignor¨¤ncia. Per¨° ¨¦s cosa greu i perillosa ofendre amb les paraules un poder¨®s en vida seva: a aquell que viu malament, l¡¯of¨¨n sempre la crua veritat. Mentre ning¨² no vol seguir els pr¨ªnceps amants de les lletres que he citat m¨¦s amunt, tothom competeix per imitar Licini C¨¨sar que, essent d¡¯origen pag¨¨s [deu referir-se a l¡¯emperador Flavi Galeri Valeri Licini¨¤], odiava les lletres fins al punt d¡¯anomenar-les ¡°virus i pesta p¨²blica¡±, afirmaci¨® no pas digna d¡¯un emperador, i s¨ª d¡¯un home r¨²stec. No ¨¦s el que pensava M¨¤rius, tamb¨¦ d¡¯origen pag¨¨s per¨° un veritable home, com ho diu Cicero (uere uir), el qual, encara que la pol¨ªtica i la naturalesa l¡¯havien fet poc propens a les lletres, no per aix¨° menyspreava els literats, els poetes menys encara, i esperava que, gr¨¤cies al seu enginy, pogu¨¦s ser celebrada la gl¨°ria de les seves empreses.

Vet aqu¨ª per qu¨¨ els nostres contemporanis, que tot el que fan ¨²nicament podria ser motiu d¡¯una composici¨® sat¨ªrica, odien les lletres i les temen (...) Tu, doncs, que ets l¡¯home m¨¦s gran del nostre temps i al qual, per regnar, li falta solament el t¨ªtol de rei, sabr¨¤s quina de les dues opinions cal seguir; no ho puc endevinar, per¨° espero de tu les millors coses (...). Vale¡±.

N¡¯hi ha prou amb aquests passatges per adonar-se de la vig¨¨ncia que t¨¦, encara avui, la lloan?a de les lletres i el menyspreu dels pol¨ªtics i els guerrers embastardits. Des de l¡¯Humanisme ¡ªque quasi inaugura Petrarca¡ª fins avui, la hist¨°ria d¡¯Europa, filla de Gr¨¨cia i de Roma ¡ªtamb¨¦ dels moros del sud i els b¨¤rbars del nord¡ª ha corregut entre aquestes dues opcions: o tirem cap a l¡¯analfabetisme i la ignor¨¤ncia, o tirem cap a l¡¯admiraci¨® i el conreu de les lletres per a gl¨°ria d¡¯una civilitzaci¨® quasi consumida del tot.

Ara nom¨¦s cal demanar als hereus de Francesc Camb¨® que s¡¯animin a traduir al catal¨¤ les Cartes familiars de Petrarca. En definitiva, s¨®n una resta poderosa de la civilitzada eloq¨¹¨¨ncia de Cicer¨®.