La noia de Stalingrad

Vaig con¨¨ixer la noia de Stalingrad gr¨¤cies a Anna Karenina, que ja ¨¦s intermediari. Jo portava la novel¡¤la de Tolstoi sota el bra? i ella, una altra Anna, s'hi va fixar. Una relaci¨® que comen?a amb Anna Karenina no ¨¦s una relaci¨® qualsevol. Anna Andreievna t¨¦ 28 anys, ¨¦s prima i espigada. El primer que crida l'atenci¨® del seu rostre s¨®n uns ulls grossos, grisos o blaus segons la llum, i que, amb la seva expressi¨® de malenconiosa sorpresa, semblen pintats per Andrei Rublev, el mestre de les icones portat al cinema per Tarkovski, i al davant de les seves obres ¡ªi ¨¦s que un ¨¦s sensible¡ª vaig passar hores petrificat al Museu Rus de Sant Petersburg. L'Anna tamb¨¦ ¨¦s pintora, i bastant coneguda, sota el nom d'Anna Dart (6.000 seguidors a Facebook, exposicions com la que prepara per al novembre a Santa M¨°nica, en el marc d'un projecte pluridisciplinari), tot i que es guanya la vida com a vigilant i guia de museu, cosa que li d¨®na una curiosa visi¨® de l'art i del p¨²blic. A m¨¦s de treballar al Museu de les Cultures del M¨®n, ho fa en les visites nocturnes teatralitzades a la Pedrera.

No vaig saber que era russa fins al cap d'un temps, cosa que diu molt de la seva reserva i tamb¨¦ de la meva o?da. Les seves aquarel¡¤les, sobretot retrats, tenen alguna cosa hipn¨°tica. S¨®n d'una expressivitat que et deixa embadalit. Sembla que capturen fragments de vides i hist¨°ries rom¨¤ntiques i molt sensuals amb un desenlla? que se t'escapa, encara que intueixes que no ser¨¤ feli?. "El meu art ¨¦s figuratiu per¨° sentimental. L'¨²ltim que pinto s¨®n els ulls, els guardo com a postres. Com va dir Modigliani: quan et conegui l'¨¤nima et pintar¨¦ els ulls".

No va ser fins a la nostra tercera trobada que Anna Andreivena em va dir que era de Stalingrad (actualment Volgograd, per¨° no sempre: seguiu llegint). El meu inter¨¨s per ella va cr¨¦ixer exponencialment. Tinc una fixaci¨® amb Stalingrad ¡ªno tanta com la de Hitler¡ª que arrenca des que era petit, quan el meu besoncle, el de la Divisi¨®n Azul, ens explicava hist¨°ries del front rus. Ell va estar en un altre setge, el de Leningrad, per¨° un setge ¨¦s un setge i els dos acaben en -grad.

La jove evoca una ciutat industrial, grisa i ins¨ªpida, molt contaminada i mig abandonada, on la gent no ¨¦s feli? i de la qual ella va marxar gaireb¨¦ com una fugida

Vaig descobrir la realitat d'aquella terrible batalla decisiva al costat del Volga en la monografia de Geofrey Jukes a Editorial San Mart¨ªn i despr¨¦s ja van arribar Vassili Grossman, amb Vida i dest¨ª, i Antony Beevor amb el llibre d'hist¨°ria definitiu. I els films de Vilsmaier (Stalingrad) i Jean-Jacques Annaud (Enemic a les portes). La f¨¤brica de tractors Octubre Roig, d'on sortien els tancs que s'acabaven de construir per lluitar contra els nazis a 200 metres, i on es van lliurar esfere?dors combats cos a cos, ¨¦s com casa meva, i Von Paulus, com el meu cos¨ª (de fet, vaig con¨¨ixer el notable home que li va ensenyar a jugar al bridge durant la captivitat). Ja us podeu imaginar la meva excitaci¨® quan em vaig assabentar d'on venia l'Anna: una russa que conec i resulta que ¨¦s de Stalingrad. Quina sort que tinc!

Dimarts vaig convidar a esmorzar Anna Andreievna (dit aix¨ª sembla el diari de Tx¨¦khov) amb la finalitat que m'expliqu¨¦s coses de la seva ciutat. Hauria d'haver mesurat millor les meves forces (un error com¨² quan es tracta de Stalingrad, com testifica el Sis¨¨ Ex¨¨rcit). L'Anna es va espantar una mica amb la meva vehem¨¨ncia. El cas ¨¦s que ella vol separar completament la seva activitat art¨ªstica de la seva biografia. El seu ideal sobre aquest tema ¨¦s Bansky. "Si dius que ets una artista russa et v¨¦nen al cap moltes idees preconcebudes", opina. "Prefereixo que la gent vegi la meva obra i que l'autor sigui un enigma".

No sembla que tingui bons records de Stalingrad. La jove evoca una ciutat industrial, grisa i ins¨ªpida, molt contaminada i mig abandonada, on la gent no ¨¦s feli?, i de la qual ella va marxar gaireb¨¦ com una fugida. "?s una ciutat on la gent sembla que t¨¦ pressa per morir, com en molts altres llocs de R¨²ssia. Tot ¨¦s precipitat, tot s'ha de fer als vint anys. ?s un m¨®n de somnis incomplerts on Par¨ªs ¨¦s un lloc tan lluny¨¤ com la lluna".

Em va sorprendre sentir que encara existeix la f¨¤brica Octubre Roig (s'ha de veure com pronuncia l'Anna "Karsni Oktiabr"). All¨¤, a Stalingrad, on els estornells havien apr¨¨s a imitar el xiulet de les bales, com explicava Grossman, s'han quedat els seus avis, la Valentina i el Guenadi, i la seva mare, l'Elena, enginyera aeron¨¤utica. "El meu avi m'explicava hist¨°ries de quan la guerra, de com a l'escola no hi havia res i escrivien en l'interlineat dels diaris". Ella mateixa recorda de la seva inf¨¤ncia la neu, com no podies ni pensar de tan fred que feia. El clima tan extrem, dels 40 graus a l'estiu als -30 a l'hivern. El racionament dels anys noranta. "Les russes som primes no nom¨¦s per la moda sin¨® per la falta de menjar". Una vegada a una amiga li va dir: "Vaig al supermercat com a un museu".

Saps qu¨¨ ¨¦s un T-34, Anna Andreievna?, m¡¯obstino. ¡°Un tanc, o un avi¨®, no m¡¯importa¡±

La meva il¡¤lusi¨® per Stalingrad es desinflava. Vaig palpar a la meva bossa la cl¨¤ssica gorra d'infanteria sovi¨¨tica de la II Guerra Mundial que em va portar de la ciutat tan amablement fa uns anys M¨°nica Tarr¨¦s i que pensava demanar-li a l'Anna que es pos¨¦s, per fetitxisme. Ja no m'hi vaig atrevir. A ella no li interessa en absolut el passat heroic de la seva ciutat, m¨¦s enll¨¤ que troba "bonic" l'¨¨pic monument a la Mare P¨¤tria en l'ensangonat tur¨® del Mam¨¤iev Kurgan. Davant la meva cara de desil¡¤lusi¨®, a veure si m'animava, em va explicar que cinc vegades l'any, incl¨°s el 2 de febrer, data de la rendici¨® de Von Paulus (1943) i el 9 de maig, dia que R¨²ssia commemora la vict¨°ria sobre el nazisme (1945), Volgograd torna a anomenar-se oficialment Stalingrad. Val m¨¦s aix¨° que res.

Anna Andreievna, despr¨¦s Anna Dart, volia ser ballarina. No va poder. Des de petita dibuixava. Part de la seva biografia m'est¨¤ vedada ¨Cde fet, ella voldria que ho estigu¨¦s tota¨C. Hi ha trossos que gaireb¨¦ freguen la novel¡¤la d'espies: va treballar com a dibuixant en una ciutat secreta dedicada a projectes d'aeron¨¤utica militar? "Vull escapar-me del meu passat rus. A Barcelona ha nascut una altra Anna", afirma fent-se una trena. Saps qu¨¨ ¨¦s un T-34, Anna Andreievna?, m'obstino. "Un tanc, o un avi¨®, tant me fa".

"A R¨²ssia tot ve del patiment, ¨¦s el clima extrem, potser; sempre est¨¤s dient ad¨¦u. Per aix¨° m'agrada ser l'Anna catalana. Prendre'm la vida amb tranquil¡¤litat. Hi ha tant patetisme a R¨²ssia¡±. Acabem parlant de Puixkin, dels bedolls, d'Esenin, el seu poeta preferit (el seu pintor ¨¦s Sargent). I d'Anna Karenina, ¨¦s clar, que hauria d'haver agafat aquell tren en lloc de llan?ar-se a la via.

Penso en l'Anna i em ve al cap la famosa font amb l'escultura dels nens ballant en rotllana a l'entorn d'un cocodril que s'al?ava al centre de Stalingrad. Estava inspirada en un poema de Kornei Txukovski. Ara hi ha una r¨¨plica. L'original la va immortalitzar com a s¨ªmbol de la resist¨¨ncia en una foto inoblidable Emmanuil Iezverikhin el 23 d'agost del 1942. Aquell dia, 40.000 civils van perdre la vida pels bombardejos nazis. Per mi, l'Anna ¨¦s la nena de la font que mira cap a fora i sembla que vol fugir. Del cocodril i dels altres nens. I de la ciutat que crema heroica per¨° irrespirable, invivible, al seu voltant. Ad¨¦u, Stalingrad. Ad¨¦u, Anna Andreievna.