Al rescat de l¡¯altre Clav¨¦

Vivim en un pa¨ªs que ¨¦s pur disbarat. Mentre que el Liceu, vaixell almirall de l¡¯¨°pera, ni estrena ni fa gran cosa per recuperar el teatre l¨ªric catal¨¤, el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) li d¨®na una lli?¨® de fe en la difusi¨® d¡¯aquest patrimoni oblidat amb la reestrena de L¡¯aplec del Remei, de Josep Anselm Clav¨¦, primera sarsuela en llengua catalana que es conserva i que, per a m¨¦s inri, es va estrenar al Liceu, i amb ¨¨xit, el 1858. L¡¯alma m¨¤ter del rescat ¨¦s Xavier Albert¨ª, director del TNC i d¡¯un espectacle que reivindica tant el Clav¨¦ compositor com el federalista republic¨¤ i activista revolucionari que va patir persecuci¨® i exili per defensar els seus ideals progressistes.

Transvestit per a l¡¯ocasi¨® com l¡¯¡°aclamada¡± directora polonesa Wanda Pitrowska, Albert¨ª empunya la batuta amb energia per donar-li una segona oportunitat a una de les moltes rel¨ªquies del teatre l¨ªric catal¨¤ que acumulen pols als arxius. I la mereix, sens dubte, L¡¯aplec del Remei, triada per obrir la temporada del TNC amb una curta agenda de funcions a la seva Sala Gran que acaba aquest diumenge.

Si Josep Anselm Clav¨¦ (1824-1874), a qui nom¨¦s es recorda avui dia com a referent del moviment coral, hagu¨¦s nascut a Fran?a, probablement seria un autor respectat en el g¨¨nere de l¡¯opereta que va fer c¨¨lebre Offenbach; segueix el seu model en la sarsuela biling¨¹e de costums L¡¯aplec del Remei ¡ªajuntar-se ¨¦s el remei¡ª per oferir, sota aparen?a festiva, una cr¨ªtica fero? de les mis¨¨ries pol¨ªtiques de la societat del seu temps i, segons sembla al TNC, tamb¨¦ del nostre.

Clav¨¦ no deixa canya dreta en satiritzar, i de pas fer arribar a la societat els valors republicans, la reina regent, Maria Cristina de Borb¨®, i la seva filla Elisabet II, que van anar a Catalunya a prendre els banys com a la pe?a fan Do?a Socorro i la seva filla en una visita a Caldes. Tampoc la classe pol¨ªtica es deslliuren dels seus dards enverinats.

Ll¨¤stima que en comptes d¡¯una representaci¨® teatral en tota regla, el que ofereix el TNC ¨¦s una versi¨® de concert disfressada i amanida amb gags i accions teatrals obertament deutores del genial i surrealista univers de Carles Santos; s¡¯emporten la palma el cor de banyistes de Caldes que canten bevent amb porr¨® i l¡¯ascens en grua de Tuietes, la noieta protagonista, mentre puja a l¡¯agut en la gran ¨¤ria de coloratura... pur homenatge a Santos.

Bravo a les veus. El bar¨ªton Josep Ram¨®n Oliv¨¦ llueix una veu de color bell en el seu duo amor¨®s amb la soprano Mar¨ªa Hinojosa, magn¨ªfica en els n¨²meros de m¨¦s import¨¤ncia belcantista; Antoni Comas, el tenor fetitxe de Santos, treu bon partit a les coples breus de Gim¨¦nez en un cal¨® inventat, per¨°, male?da la gr¨¤cia, ha de fer d¡¯invident que no para d¡¯ensopegar i caure per l¡¯escenari, recurs teatral pen¨®s i de mal gust. Completen amb bon nivell el repartiment la mezzosoprano Marta Fiol, el bar¨ªton Miquel Cobos i l¡¯actor Roberto G. Alonso.

Bravo tamb¨¦ a la Orquestra Simf¨°nica de l¡¯Escola Superior de M¨²sica de Catalunya (ESMUC), ben ensinistrada en els assajos pel director d¡¯orquestra Xavier Puig, i a l¡¯encertad¨ªssim Cor de les Gl¨°ries Catalanes. Tots van excel¡¤lir a bona altura en la funci¨® de divendres, amb la sala plena de p¨²blic.

La partitura t¨¦ set n¨²meros, en edici¨® cr¨ªtica de Francesc Cort¨¦s, aix¨ª que, per ampliar la durada de l¡¯espectacle (una hora i 25 minuts) s¡¯afegeixen peces com Els xiquets de Valls, La Maquinista i L¡¯Euterpense, fantasia simf¨°nica sobre motius de Clav¨¦ de Nicolau Manent, amb arranjaments de Jordi Cornudella. La creu del muntatge s¨®n les arengues que enalteixen fins a afartar les virtuts de Clav¨¨ i que l¡¯actor Oriol Gen¨ªs defensa, amb la millor voluntat del m¨®n, en uns parlaments una mica tediosos.