Prohibit abocar-se a l¡¯interior

No em refereixo als assumptes catalans, b¨¦ el refer¨¨ndum o les inhabilitacions que afecten un pol¨ªtic i dues pol¨ªtiques. Ni tampoc a l¡¯ignomini¨®s dissabte en un carrer madrileny el nom del qual tants socialistes desitjaran no recordar. Sin¨® a com serien representats els uns i els altres si es convertissin en pel¡¤l¨ªcula aqu¨ª. S¨®n sens dubte temes extraordin¨¤riament incisius que podrien donar lloc a hist¨°ries entretingudes, il¡¤lustratives i, sobretot, c¨ªviques. Entenent per civisme en el cinema un relat en imatges que no s¡¯empara en l¡¯¨¨pica ni en mites sin¨® en el millor model nord-americ¨¤, en un ¨¤cid i vigor¨®s passar comptes amb el col¡¤lectiu que, finalment, ¨¦s el que conforma la hist¨°ria individual. Com serien aqu¨ª aquestes pel¡¤l¨ªcules? Em temo que sense context.

Ho dic per una pel¡¤l¨ªcula que estava esperant i vaig anar a veure immediatament, com fem els qui volem contrarestar amb el nostre propi criteri la promoci¨® aclaparadora que pr¨¨viament te la ven fins a l¡¯extenuaci¨® per tots els mitjans haguts i per haver. Que b¨¦, una pel¡¤l¨ªcula d¡¯Alberto Rodr¨ªguez sobre Luis Rold¨¢n! Esperava que el cineasta hauria empr¨¨s la continuaci¨® l¨°gica de la estupenda i potent La isla m¨ªnima, em deia que despr¨¦s d¡¯aquesta ¨²ltima era inevitable que fes aquesta d¡¯ara.

M¨¦s que veure representat Francisco Paesa, un paper que broda Eduard Fern¨¤ndez, per a mi era atractiu veure Rold¨¢n en pantalla. Paesa mereix el protagonisme i ¨¦s el que el director ha volgut, res a dir. Per¨°, veureu, a mi em mola Rold¨¢n: aquest socialista aragon¨¨s ¨¦s un dels meus ¨ªdols. Sintetitza tant del que importa. Tant del que ¨¦s real.

Rold¨¢n va ser l¡¯home que va acabar (entre tantes altres coses criminal-picaresques) plantant una pila de fruiters a prop de la meva terra d¡¯origen per blanquejar una pila no menys sumptuosa dels diners que estava defraudant i contribuir aix¨ª, de passada, a la corrupci¨® de l¡¯agricultura contempor¨¤nia, la que rebia fons europeus per no fer res i que ara viu en la bombolla de la superproducci¨® i el desconcert. Ah, quins temps, els primers socialistes.

?rem pocs a la sala veient El hombre de las mil caras. La persona m¨¦s jove era una servidora, i ja tinc una edat. Pod¨ªem tots, cavil¡¤lo, omplir els buits que no t¡¯explica la pel¡¤l¨ªcula. O no, la veritat, que han passat for?a anys, han succe?t moltes coses, de corrupci¨® estem fins al capdamunt i no podem recordar els detalls de tots els casos. ?s just el que passa amb aquest film: no et d¨®na el context. Surt el socialista Belloch, surt el policia Amedo, en surten d¡¯altres, per¨° et quedes peix si no saps de quin pal van. El distribueix la poderosa Warner, no ¨¦s aquest un producte per quedar-se a casa. No s¨¦ com veuran el film els joves ni a altres llocs. M¨¦s ben dit, s¨ª, ho imagino: un thriller de lladregots que governen. Alg¨² creur¨¤ i tot que s¨®n els d¡¯ara.

Ja m¡¯ho hauria pogut pensar, davant de la intensitat de la promoci¨® i per algunes de les imatges. Molt netes, molt modernes i digitals, molt blau grises. Lluny dels densos colors del sol dur i les nocturnitats de La isla m¨ªnima que retraten excrements de la transici¨® sense deixar de ser un relat detectivesc, i de quin al¨¨. Aqu¨ª no hi ha cap altre paisatge que no sigui el cel per on volen els defraudadors amagant els diners d¡¯un costat a l¡¯altre. Un blau del cel que no ¨¦s precisament un context per a una hist¨°ria que va tenir lloc durant els anys del terrorisme d¡¯Estat dels GAL, quan Rold¨¢n, director de la Gu¨¤rdia Civil, es va embutxacar 1.500 milions de pessetes (no compteu en euros, fa vint anys era molt¨ªssim). Prohibit abocar-se a l¡¯interior.

Tamb¨¦ podria ser que les hipot¨¨tiques pel¡¤l¨ªcules que plantejava abans acabessin sent un ¨¤lbum de cromos. ?s el cas de Gernika, de Koldo Serra. No hi ha hagut fins ara un film sobre el bombardeig de la vila basca, que va superar totes les alarmes pr¨¨vies i va donar lloc a un nou tipus de guerra que se sost¨¦ en el temps, contra els civils, m¨¦s i m¨¦s (cosa que Picasso va intuir i va formalitzar amb energia vision¨¤ria). M¨¦s pen¨®s ¨¦s en realitat que la primera pel¡¤l¨ªcula sigui aquesta. Molt m¨¦s basta que la de Paesa. Una hist¨°ria d¡¯amor i guerra, per descomptat, una par¨°dia de l¡¯¡°ad¨¦u a les armes¡± hemingwai¨¤ i apa. Sense refer¨¨ncia a la pol¨ªtica basca, ni la del seu govern llavors ni a cap for?a pol¨ªtica concreta. N¡¯hi ha prou amb lleials (ni tan sols republicans) i feixistes. Com en la de Paesa n¡¯hi ha prou amb un espia i uns pol¨ªtics sense context.

S¨ª, prohibit abocar-se a l¡¯interior.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.