Les fa?anes de Can Pistoles

Can Pistoles ¨¦s el nom popular que tenia el cinema Capitol. Ara, la Filmoteca recupera la mem¨°ria gr¨¤fica de les seves singulars fa?anes publicit¨¤ries en una exposici¨® on recull fotografies i cartells de l¡¯¨¨poca (1926-1989). Tamb¨¦ ha produ?t un documental. En aquesta hist¨°ria hi ha b¨¤sicament els noms del propietari del cinema, el senyor Antoni Sol¨¦, i dels creadors d¡¯aquells enormes i historiats llen?ols que anunciaven el film. Noms com Fernando Pi?ana, ?ngel Camacho i Antoni Clav¨¦, que va pintar-la entre els anys 1932 i 1935.

Llu¨ªs Permanyer, bi¨°graf de l¡¯artista, explica que la llibertat creativa que li va donar l¡¯empresa exhibidora li va obrir les portes a la seva traject¨°ria de pintor. De fet, el sobrenom de Can Pistoles surt d¡¯una decoraci¨® que va fer Clav¨¦ per a l¡¯estrena de Contra el imperio del crimen (1933). Sol¨¦ volia una fa?ana cridanera i Clav¨¦ va simular a les vitrines del cinema uns impactes de bala. A les tert¨²lies de l¡¯Ateneu van comen?ar a parlar de Can Pistoles... i el nom va fer fortuna. Els barcelonins el van fer seu amb gran satisfacci¨® d¡¯Antoni Sol¨¦, un empresari particularment innovador en el m¨®n de la comunicaci¨® publicit¨¤ria.

La censura tamb¨¦ vigilava els cartells

De fet, a Can Pistoles, la fa?ana no ho era tot. Sol¨¦ defensava que l¡¯espectador s'havia de trobar la pel¡¤l¨ªcula abans d¡¯entrar a la sala. Per aconseguir-ho, feia circular carrosses publicit¨¤ries; si estrenava un Tarzan, un home mico saltironejava per la Rambla; i al vest¨ªbul del cinema molt sovint recreava escenaris del film: des d¡¯un palau oriental al ta¨¹t de Dr¨¤cula amb una blanquinosa m¨¤ sobresortint. ?ngel Camacho fill, que va treballar a l¡¯empresa del seu pare, explicava ahir, la nit inaugural de l¡¯exposici¨®, una nit de records, els problemes que hi havia, tamb¨¦ als cartells, amb la censura. Una vegada, per a Can Pistoles, van dibuixar el darrere d¡¯un taxi barcelon¨ª que, ben mirat, era com el cul d¡¯una dona. No va passar la censura i el nano que van enviar d¡¯urg¨¨ncia per arreglar el problema, en lloc de dissimular-lo li va dibuixar unes calces. El remei, ¨°bviament, va ser pitjor que la malaltia i van haver d¡¯anar-hi novament a tapar-ho tot.

Can Pistoles era una sala dedicada a un cinema de g¨¨neres molt reconeixibles: terror, aventures, de lladres i serenos, westerns... Per¨° la gosadia de Sol¨¦ no era ¨²nicament publicit¨¤ria. Al documental, un dels seus fills recorda l¡¯estrena del primer film parlat en catal¨¤ de la postguerra. El Judes (1952), d¡¯Iquino. A la primera sessi¨® es va projectar la versi¨® en catal¨¤, per¨° el cinema va ser denunciat i a la segona sessi¨® ja es va fer amb la versi¨® en castell¨¤.

Ara Can Pistoles es diu Club Capitol i ¨¦s un teatre. I aquells grans anuncis a la fa?ana ja no es fan als cinemes. Per moltes raons: era una producci¨® cara; les estrenes ja no s¨®n exclusives d¡¯una sala o d¡¯una empresa exhibidora; la vida de molts films als cinemes ¨¦s imprevisible i, en molts casos, curt¨ªssima, i l¡¯Ajuntament vol que es vegi la fa?ana i no permet aquestes hist¨°riques cobertures publicit¨¤ries. Ara nom¨¦s es troben, m¨¦s grans encara, tapant les bastides d¡¯un edifici en rehabilitaci¨®. Per aix¨°, l¡¯exposici¨®, comissariada per N¨²ria Exp¨®sito, acosta el visitant a una ¨¨poca de la publicitat, del cinema i de la ciutat.