El preg¨® de Can Fanga

Un preg¨®, el pronunciat per Javier P¨¦rez And¨²jar per les festes de la Merc¨¨ de Barcelona ¡ªsi no l¡¯han llegit encara, facin-ho¡ª, ha resultat ser una descripci¨® de la ciutat tra?ada com un dibuix per¨° a cop de noms. Un dibuix enumeratiu, un mapa que esquitxa per tota la ciutat un conjunt de llocs extrets d¡¯entre els autors i les obres que han contribu?t a configurar Barcelona com a Ciutat de la Literatura, a base de les aportacions m¨¦s populars i menystingudes i alguns cops dibuixades, com el TBO.

A la llibreria La Central venen un pl¨¤nol de la ciutat on no hi ha una sola l¨ªnia ¡ªel tenen en negre sobre blanc i de l¡¯inrev¨¦s¡ª, tan sols hi veiem els noms dels carrers escrits en la direcci¨® i el lloc dels carrers verdaders. La visi¨® d¡¯aquest mapa a una certa dist¨¤ncia (que important que ¨¦s trobar la dist¨¤ncia adequada per mirar les coses!) ¨¦s la forma de Barcelona dibuixada. En canvi, en apropar-nos-hi, ens adonem que ¨¦s un text, una mena de poema visual on els noms, en lloc de prendre la forma de la pluja quan cau, per recordar un exemple prou conegut de Guillaume Apollinaire (Il pleut), prenen la direcci¨® del carrer Balmes, de la Diagonal o del passeig de Sant Joan, dibuixant la ciutat amb la complicitat de la nostra imaginaci¨®.

El preg¨® de la Merc¨¨ 2016 va tenir alguna cosa aix¨ª, tamb¨¦ amb noms reals o de ficci¨®, de persones o de t¨ªtols, de carrers o de barris sencers, de quioscs o de terrats; retrata una Barcelona que, a cop d¡¯estelada, ens han fet perdre de vista. Barcelona, la ciutat, la dels ciutadans vinguts de tot arreu. ?s la ciutat que alguns anomenen despectivament Can Fanga. Una ciutat amb noms locals ¡ªGuineuta, Clot, Hostafrancs¡ª, per¨° tamb¨¦ una ciutat feta d¡¯aportacions d¡¯arreu d¡¯Espanya. Ens preguntem molts cops qu¨¨ ¨¦s una ciutat, i ¨°bviament podem respondre de moltes maneres. Entre els meus col¡¤legues existeix la creen?a que la ciutat ¨¦s un conjunt d¡¯elements que es poden tra?ar, molts la veuen com un conjunt que podr¨ªem dir tangible, s¨°lid. La descriuen f¨ªsicament: ¡°Aqu¨ª tenim el mar, diuen, i l¡¯Eixample¡±, i anomenen tamb¨¦ algunes vies principals convocades a la descripci¨® en tant que vectors. S¨®n elements constru?ts o reguladors, i podr¨ªem afegir que es veuen.

Per¨° hi ha una altra manera: una ciutat ¨¦s tamb¨¦ un conjunt de col¡¤leccions formades per altres elements, escrits o dits, dibuixats o filmats i inventats, tamb¨¦ els f¨ªsics ¡ª¨¦s clar¡ª, per¨° considerats independentment del lloc que ocupen. Aquesta manera ¨¦s una manera m¨¦s aviat atmosf¨¨rica, que necessita constantment de nosaltres mateixos per fer-la present. Una manera m¨¦s propera a la imaginada per Guy Debord a la seva Guide psychog¨¦ographique de Paris.

La ciutat ¨¦s aix¨ª formada per elements bons i menys bons, de m¨¦s o de menys qualitat. Enumerar-los ¨¦s, d¡¯alguna manera, crear una imatge de la ciutat, de convocar-la de la manera m¨¦s ¨¤mplia possible. Enumerar els mots sense necess¨¤riament endre?ar-los, o deixant m¨¦s aviat que cadasc¨² els endreci com li sigui m¨¦s proper. Aquesta col¡¤lecci¨® de noms i d¡¯esdeveniments, reals o de ficci¨®, no est¨¤ endre?ada perqu¨¨ no ¨¦s un museu, ¨¦s una ciutat.

Darrere de cada novel¡¤la, revista o can?¨® citades al preg¨® hi ha persones, llocs, moments d¡¯aquesta ciutat que per a cadascun de nosaltres tenen significats probablement diferents, per¨° en tenen. Aquesta tamb¨¦ ¨¦s una bona manera d¡¯entendre una ciutat, alguna cosa complicada que escapa a les simplificacions. ?s la ciutat que veiem amb el cap, feta de paper; no ¨¦s la de TV-3. No ¨¦s estrany que el preg¨® alternatiu sigui m¨¦s aviat un producte televisiu que construeix col¡¤lectius alienats. Resulta, a m¨¦s, refrescant trobar-nos davant d¡¯un retrat de la ciutat que incorpora la pol¨ªtica en l¡¯espl¨¨ndida col¡¤lecci¨® de cites fetes per P¨¦rez And¨²jar. Al preg¨®, la pol¨ªtica est¨¤ digerida, hi ¨¦s present sense trobar-la en estat pur, com una llengua morta administrativa a la qual ens hem acostumat darrerament com el que s¡¯acostuma al soroll del tr¨¤nsit.

Al preg¨®, Barcelona ¨¦s ciutadana i lletraferida, obrera, antifeixista i divertida, amb pensadors i tamb¨¦ ninotaires. La Barcelona dels terrats des dels quals veiem els barris i tamb¨¦ Badalona, Sant Adri¨¤ o l¡¯Hospitalet, que no ¨¦s la Barcelona cap i casal, una expressi¨® banal, desconnectada de la vida ciutadana, una expressi¨® que no t¨¦ sentit m¨¦s que per a aquells que la imaginen des dels seus despatxos. Cal recordar a la part de l¡¯Ajuntament de Girona instal¡¤lada a la pla?a de Sant Jaume que ens agrada Can Fanga.