Informaci¨® i turisme

Puigdemont ha obert aquest dimecres el debat de pol¨ªtica general com qui obre una nevera buida. Ha fet fer servir una hora i tres quarts per exposar fins a adormir-se un dec¨¤leg m¨¦s moral que pol¨ªtic, m¨¦s a prop que res dels deu manaments, quan no semblava el sumari d'una revista de tend¨¨ncies. Deu coses boniques en qu¨¨ pensar mentre arriba el Sagal¨¦s. "Un pa¨ªs on tots puguin desenvolupar el seu propi projecte personal", "Un pa¨ªs segur i just, vinguis d'on vinguis, siguis com siguis...". Els ep¨ªgrafs ressuscitaven aix¨ª el que queda de la campanya de l'ANC per al 9N, que deia: "Vull un pa¨ªs que..., vull un pa¨ªs on...". I potser ¨¦s el senyal que s'ha deixat de fer pol¨ªtica per dedicar-se a fer campanya.

Al president Puigdemont no se l'ha vist mentre ha durat la seva compareixen?a perqu¨¨, en realitat, ¨¦s un president invisible. Era tan sols una veu llunyana i mon¨°tona, que sortia d'un grapat de folis. Perfectament mimetitzat amb el fons de la mesa del Parlament al darrere, no se'l distingia com a president, com a figura. Era una veu de megafonia arribada d'una eternitat caduca que sempre ha estat all¨¤, i a la que s¡¯anomena vella pol¨ªtica. Per¨° aix¨° tamb¨¦ ¨¦s fals, la pol¨ªtica ni ¨¦s vella ni ¨¦s nova, tan sols es transforma. El que ¨¦s veritablement vell d'aquest mat¨ª eren els folis que llegia. El que portaven escrit. Carles Puigdemont deia el mateix que s'ha dit sempre, el mateix que deia Pujol vint anys enrere al mateix faristol (per¨° a Pujol se'l distingia de la fusta perqu¨¨ feia pol¨ªtica d'autor, art i assaig del delicte).

Una hora i tres quarts de turisme i autobombo a mode d¡¯informaci¨®, durant la qual s'ha assolit el surrealisme literalment quan s'ha destacat com a gran esdeveniment una futura exposici¨® a l'Hermitage de Sant Petersburg sobre el surrealisme a Catalunya. En efecte, el surrealisme ¨¦s estar per sobre de la realitat, per¨° no de la manera en qu¨¨ Nietzsche estava m¨¦s enll¨¤ del b¨¦ i del mal, sin¨® flotant, sent com s'¨¦s ¨²nicament en els somnis, en la manera en qu¨¨ van explicar Andr¨¦ Breton i els seus amics (i, per tant, v¨ªctimes). Esclar que la pregunta que sorgeix ¨¦s: si no hi ha imaginaci¨® per expressar, per plantejar, com hi ha d¡¯haver imaginaci¨® per solucionar? Ho deien els francesos de finals de la III Rep¨²blica, de l'Europa s¨¤via i trencada d'entreguerres, els contemporanis dels surrealistes: en pol¨ªtica no hi ha estrat¨¨gies, tot es redueix a l'art d'esperar un cop d'atzar, una lleugera brisa que de sobte agafi una for?a inesperada. Pot m¨¦s aix¨° que una vaga general. La pol¨ªtica ¨¦s una q¨¹esti¨® d'ironia.

En Puigdemont no hi ha ni una gota de sarcasme. Per¨° ¨¦s que Puigdemont no existeix, nom¨¦s existeixen uns papers groguencs. Aix¨° ¨¦s el que s'ha vist aquest mat¨ª. Ni tan sols el mateix, sin¨® sempre el mateix. "Todav¨ªa siempre igual", que cantaven Los Suaves en els temps en qu¨¨ sent¨ªem parlar de Gal¨ªcia i pens¨¤vem en el pulpo a feira, les planeadoras i el rock-and-roll (ara el cap se'n va cap a Feij¨®o, per¨° ja ¨¦s un altre teatre cr¨ªtic universal).

?