Mostrari catal¨¤

El desafiament torna a cavalcar. Aquest ¨¦s el titular. Agrada molt en certs mitjans de comunicaci¨® de totes dues bandes. Justifica la piconadora que condueixen els serveis jur¨ªdics de La Moncloa per triturar, d¡¯una banda, totes les resolucions parlament¨¤ries i actes del Govern catal¨¤ que contradiuen o desobeeixen la Constituci¨® i els seus int¨¨rprets i, de l¡¯altra, per castigar amb penes d¡¯inhabilitaci¨® els responsables pol¨ªtics que els han impulsat. Per¨° aquests titulars estridents donen tamb¨¦ seguretat als conductors del proc¨¦s, respecte de la bona marxa i el futur. Pensen que si les coses anessin tan malament, ning¨² no faria saltar l¡¯alarma ni hi posaria tants obstacles.

Aquestes s¨®n lectures leg¨ªtimes, tot i que s¨®n part indissociable de la realitat de qu¨¨ es tracta. N¡¯hi ha una altra de possible, m¨¦s distanciada, que percep en el desafiament una oferta o, fins i tot, l¡¯exhibici¨® d¡¯un mostrari. Els catalans, gr¨¤cies a la figura del viatjant del t¨¨xtil, en sabem molt, d¡¯Espanya, i de com cal presentar els mostraris. En aquesta ocasi¨® ¨¦s una exhibici¨® impl¨ªcita i sense despla?ar-se fins a la botiga on s¡¯escollir¨¤ i es far¨¤ la comanda. Sorgeix del Parlament en direcci¨® a tots els espanyols, que com tots sabem estan representats al Congr¨¦s. De parlament a parlament, per tant.

Quan obrim la maleta hi trobem quatre mostres. La primera ¨¦s la m¨¦s conflictiva i la que suscita directament aquest r¨¨tol antip¨¤tic: el desafiament catal¨¤. Es tracta de posar data l¨ªmit a la celebraci¨® d¡¯un refer¨¨ndum, que els promotors volen celebrar en qualsevol dels casos abans del setembre del 2017, amb una pregunta clara i una resposta bin¨¤ria. No preveu cap negociaci¨® pr¨¨via i menys encara un acord amb el Govern. ?s unilateral, vinculant i ¨°bviament inconstitucional. T¨¦ una majoria de 72 vots sobre 135 escons de la cambra catalana, els de Junts pel S¨ª i la CUP, tot i que hi va haver 11 abstencions de Catalunya S¨ª que es Pot i ning¨² no hi va votar en contra, ja que PSC, PP i C¡¯s es van negar a participar en una votaci¨® que consideraven il¡¤legal i en desobedi¨¨ncia al Tribunal Constitucional.

La segona mostra ¨¦s una altra resoluci¨® en favor d¡¯una consulta, aquesta sense data l¨ªmit ni concreci¨® en els termes de la pregunta, en qu¨¨ els catalans ¡°es puguin pronunciar de manera democr¨¤tica sobre el futur de la seva naci¨® i la forma d¡¯organitzaci¨® pol¨ªtica m¨¦s adequada per a Catalunya¡±. Els promotors volen ¡°el reconeixement previ de la Uni¨® Europea i de la comunitat internacional¡± perqu¨¨ dels resultats es desprenguin ¡°efectes pol¨ªtics i jur¨ªdics reals¡±. No d¨®na protagonisme al Govern espanyol, tot i que concedeix que per facilitar-la caldr¨¤ ¡°impulsar les iniciatives necess¨¤ries davant de l¡¯Estat¡±. Aquesta resoluci¨® va obtenir la majoria absoluta dels 73 vots de JxS¨ª i dels promotors CSQP, 52 en contra de PSC, C¡¯s i PP i 10 abstencions de la CUP, que van legitimar la votaci¨®, al contrari del que ha passat amb la resoluci¨® anterior.

La tercera ¨¦s una resoluci¨® fracassada. Va obtenir nom¨¦s els 16 vots dels socialistes, que la promovien. Consisteix en una reforma constitucional federal, que reconegui el car¨¤cter plurinacional de l¡¯Estat, per sotmetre tamb¨¦ a refer¨¨ndum de tots els espanyols. Va obtenir una majoria adversa de 108 vots en contra, en qu¨¨ es van ajuntar PP i C¡¯s amb CUP i JxS¨ª, i nom¨¦s CSQP va tenir la defer¨¨ncia d¡¯abstenir-se. La proposta no desborda la Constituci¨®, per¨° s¨ª que desborda la Declaraci¨® de Granada ¡ªel pacte socialista de reforma constitucional federal¡ª, segons es van encarregar d¡¯assenyalar portaveus de Ferraz. Alguns fins i tot han volgut llegir aquesta resoluci¨® com el pacte secret de Pedro S¨¢nchez amb Miquel Iceta per atreure els nacionalistes.

La quarta mostra no ¨¦s una resoluci¨®, sin¨® una actitud, la dels grups del PP i de C¡¯s, que s¡¯han abstingut de votar o s¡¯han oposat a les altres resolucions i no han presentat cap proposta respecte de l¡¯estatus actual de Catalunya en relaci¨® amb Espanya. La idea ¨¦s que ens quedem exactament igual com estem.

Tot aix¨° ¨¦s, en part, un desafiament, sens dubte, per¨° tamb¨¦ un exercici de clarificaci¨®. El mostrari permet al conjunt dels espanyols situar una de les quatre opcions a l¡¯horitz¨®, just en el moment en qu¨¨ es discuteix sobre l¡¯eventualitat de permetre un govern de Mariano Rajoy en minoria o anar a unes terceres eleccions, en qu¨¨ molt probablement el PP podria ampliar la majoria i el PSOE, en canvi, aniria dividit, dirigit per una gestora i sense ni tan sols candidat a la presid¨¨ncia del Govern.