Quatre temples per a la ma?oneria m¨¦s progressista

Que ning¨² s¡¯esperi descobrir salons recarregats amb objectes misteriosos, escenaris de novel¡¤la g¨°tica i passadissos secrets: la nova seu de la Gran L¨°gia Simb¨°lica Espanyola (GLSE) podria ser una oficina de patents, o l¡¯espai social d¡¯un club de golf. L¡¯interior ¨¦s di¨¤fan, les parets s¨®n blanques, a l¡¯entrada fins i tot estan muntant la futura botiga de marxandatge ma?¨®; tothom podr¨¤ entrar-hi i demanar informaci¨®, concertar visites. ¡°Al juliol vam convidar els ve?ns ¨Cal carrer Vall¨¨s de Barcelona¨C, se¡¯n van presentar 120. Els vam ensenyar les instal¡¤lacions, els vam fer seure al temple principal per explicar qu¨¨ ¨¦s la ma?oneria, els vam convidar a una copa¡±, explica Joan-Francesc Pont, Gran Comanador del Suprem Consell Ma?¨°nic d¡¯Espanya ¨Cuna mena de senat ma?¨°nic de la GLSE¨C. M¨¦s d¡¯un va perdre els prejudicis que d¨¨cades de repressi¨® han estigmatitzat el que Pont descriu com ¡°una escola de formaci¨® de ciutadans¡±. En realitat, la ma?oneria s¨®n fraternitats, abans secretes, que a partir de ritus i reunions propugnen entre els seus membres defensar els ideals de la il¡¤lustraci¨®.

El temple principal, el m¨¦s gran dels quatre que t¨¦ la nova seu de la GLSE, sembla una sala de confer¨¨ncies d¡¯una escola de negocis. Les butaques s¨®n les mateixes que s¡¯utilitzarien per a un palau de congressos. Hi ha micr¨°fons i reproductors de v¨ªdeo. ¡°?s el temple del segle XXI¡±, explica Pont. Des de la inauguraci¨® de la seu, a principis d¡¯octubre, aquesta ¨¦s la sisena visita guiada que Pont ha fet per a un mitj¨¤ de comunicaci¨®. El responsable del disseny de l¡¯edifici, el professor de Dret Joan Ramon Rodoreda, n¡¯ha fet mitja dotzena m¨¦s.

¡°El temple del segle XXI¡±

Pont prefereix que el fotografiem al temple Roger Leveder ¨Cen honor al Gran Mestre de la GLSE entre el 1987 i el 1993¨C, per mostrar la imatge moderna de la ma?oneria. L¡¯opci¨® principal del fot¨°graf ¨¦s el temple que s¡¯ha reconstru?t pe?a a pe?a provinent de l¡¯anterior seu, al carrer Aviny¨®. Aquest espai coincideix m¨¦s amb la imatge estereotipada que tenim de la ma?oneria, la de la Biblioteca Ar¨²s, la de la literatura. El ¡°temple del segle XXI¡± t¨¦ menys s¨ªmbols: tres fotografies il¡¤luminades de la Lluna, del Sol i del cosmos amb el triangle que representa el Gran Arquitecte de l¡¯Univers ¨Cel creador de tot plegat, un d¨¦u, un concepte metaf¨ªsic, el que cada membre de la l¨°gia consideri oport¨². Hi ha d¡¯altres objectes tradicionals de la ma?oneria per¨° en destaca un sostre il¡¤luminat amb petites bombetes que reprodueixen constel¡¤lacions importants per a la l¨°gia.

A l¡¯entrada principal, a m¨¦s de la botiga de souvenirs, hi ha un gran mural amb els noms de ma?ons universals, personatges determinants de la hist¨°ria. Tamb¨¦ hi ha un hall of fame amb fotografies d¡¯una vintena de catalans que van ser ma?ons del Gran Orient de Fran?a ¨Cla matriu de la GLSE¨C: V¨ªctor Balaguer, Bonaventura Carles Aribau, Andreu Nin, Llu¨ªs Companys, Josep Irla o Francesc Ferrer i Gu¨¤rdia. Pont ¨¦s president de la Fundaci¨® Ferrer i Gu¨¤rdia. Els tributs a aquest pedagog ¨Cl¡¯ensenyament universal ¨¦s una idea cabdal de la ma?oneria¨C s¨®n diversos a la seu de la GLSE: hi ha dues c¨°pies dels diplomes que va rebre a Fran?a, el d¡¯iniciat en la ma?oneria i el de ma?¨® de grau 31 ¨Chi ha 33 graus, que ¨¦s la distinci¨® d¡¯un Gran Mestre¨C. Els originals d¡¯aquests documents s¨®n a l¡¯arxiu de la Universitat de Berkeley, donats per la fam¨ªlia de Ferrer i Gu¨¤rdia.

El pensament hist¨°ricament m¨¦s progressista ¨¦s present a tot l¡¯edifici: no nom¨¦s hi ha records de Ferrer i Gu¨¤rdia o el trotskista Andreu Nin, tamb¨¦ hi ha una sala de reunions batejada amb el nom de Gen¨ªs Alonso, sindicalista de la CNT que quan es reunia amb els seus companys de l¨°gia, sempre vestia esm¨°quing, assegura Pont.

Malgrat que la ma?oneria ja no ¨¦s una activitat secreta, la major part dels seus components prefereixen mantenir-se en l'anonimat. S¨®n excepcionals els casos de personatges p¨²blics que admetin la seva pertinen?a en alguna l¨°gia. A Espanya, un exemple conegut ¨¦s el de l'exministre socialista i diputat canari Jer¨®nimo Saavedra; a Catalunya, el de l'empresari i exdiputat per ERC Ramon Vi?als.

Entre els objectes que criden l¡¯atenci¨® a l¡¯edifici de la GLSE hi ha una pedra traslladada de la seu d¡¯Aviny¨® on s¡¯han esculpit s¨ªmbols cl¨¤ssics de la ma?oneria: el Sol i el triangle del Gran Arquitecte, les dues columnes de Salom¨®, el llorer de l¡¯excel¡¤l¨¨ncia, els tres punts el triangle ¨Cla perfecci¨® de la geometria¨C, el comp¨¤s i l¡¯escaire. Hi ha moltes pintures que engalanen les habitacions, algunes de gust un punt xar¨®, per¨° tamb¨¦ objectes de record fascinant, com una bandera d¡¯un congr¨¦s internacional a M¨¨xic el 1982. Al menjador, Rodoreda ha penjat un escut d¡¯una escola republicana comprat als Encants. ?s un homenatge, segons Pont, a la figura de Marcel¡¤l¨ª Domingo, ma?¨® i ministre d¡¯Instrucci¨® P¨²blica de la Segona Rep¨²blica.

El llibre de Xavi Casinos Barcelona ma?¨°nica (Viena Edicions) ¨¦s una guia ¨²nica per rec¨®rrer la ciutat seguint la petjada ma?¨°nica des dels manobres del G¨°tic. Casinos explica, per exemple, que l¡¯est¨¤tua de Sant Roc a la catedral de Barcelona mostra la ferida a la cama dreta, i no a l¡¯esquerra, com ¨¦s tradici¨®, perqu¨¨ probablement l¡¯autor de l¡¯obra era ma?¨®. Pont confirma que, efectivament, en el ritu d¡¯iniciaci¨® en la ma?oneria cal mostrar nua la cama dreta, per¨° tamb¨¦ mig pit i un bra?, com a senyal de transici¨®, de pas endavant per con¨¨ixer-se un mateix.

Difer¨¨ncies per a la dona

La seu del carrer Vall¨¨s acull 16 l¨°gies que componen la GLSE: en total s¨®n uns 500 membres. No ¨¦s la Gran L¨°gia m¨¦s gran d¡¯Espanya, ho ¨¦s la Gran L¨°gia d¡¯Espanya (GLE), amb seu a Barcelona i que t¨¦ prop de 3.000 membres, segons informa en la seva p¨¤gina d¡¯Internet. La GLE tamb¨¦ admet visites organitzades i t¨¦ una botiga online. Per¨° si la GLSE t¨¦ la casa mare a Fran?a, la GLE dep¨¨n de la Gran L¨°gia Unida d¡¯Anglaterra, la de m¨¦s dimensi¨® al m¨®n. Les difer¨¨ncies van m¨¦s enll¨¤: si els Principis Generals de la GLSE estableixen que ¡°cada francma?¨® interpretar¨¤ la invocaci¨® del Gran Arquitecte de l¡¯Univers segons li dicti la seva consci¨¨ncia amb el respecte m¨¦s gran cap a les diferents interpretacions i cap als Germans que les sustenten¡±, la GLE indica que el francma?¨® ha de creure ¡°en un principi superior o causa primera de tot all¨° creat, a qui denominen comunament com a D¨¦u¡±. Una difer¨¨ncia not¨°ria ¨¦s que la GLE no accepta les dones com a membres.

Les similituds s¨®n m¨¦s grans que les difer¨¨ncies. Aquestes dues grans l¨°gies es basen en la Il¡¤lustraci¨® i els principis de la Revoluci¨® francesa de ¡°llibertat, igualtat i fraternitat¡±. Moment fonamental de projecci¨® de la ma?oneria moderna a Espanya ¨¦s la invasi¨® napole¨°nica de la Pen¨ªnsula. Les l¨°gies han estat reprimides per igual pel feixisme i l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica. Casinos, al llibre Barcelona ma?¨°nica, relata que el capell¨¤ Joan Tusquets va ser ¡°el gran ide¨°leg antima?¨°nic de Franco¡±. Tusquets va publicar el 1939 un fam¨®s pamflet contra la ma?oneria prologat per Ramon Serrano Su?er. Tusquets va establir durant la Rep¨²blica una cadena de delators entre les l¨°gies que afectava directament l¡¯antiga seu dels ma?ons del Gran Orient de Fran?a a Barcelona: ¡°Juntament amb un altre sacerdot, Joaquim Guiu Bonastre, Tusquets va organitzar una xarxa de confidents que va reclutar entre membres de la societat secreta que li facilitaven informaci¨® sobre el que es deia a les l¨°gies. Per a la seva empresa, Tusquets utilitzava m¨¨todes poc propis d¡¯un religi¨®s, com el robatori o incendis provocats. Al carrer Aviny¨® hi havia un dels temples ma?¨°nics m¨¦s importants de la ciutat. Al costat hi havia una farm¨¤cia, on a la part del darrere vivia una tieta de Tusquets. Aprofitant aquesta circumst¨¤ncia, els dos sacerdots van poder espiar directament els ma?ons¡±.

Vuitanta anys despr¨¦s, Pont, que ¨¦s advocat i catedr¨¤tic de Dret Tributari, explica que la pres¨¨ncia de la ma?oneria a la societat s¡¯ha anat normalitzant per¨° que encara hi ha molt per fer: ¡°Hi ha coneguts meus que quan em veuen als mitjans em donen l¡¯enhorabona i d¡¯altres em comenten que per qu¨¨ faig aquestes coses rares. Aspirem a normalitzar el nostre paper, per¨° queda molt per assolir la normalitat de pa?sos com els Estats Units, Su?ssa o fins i tot Fran?a¡±.