Compartir el gos quan s¡¯acaba l¡¯amor

Els animals dom¨¨stics s¨®n, per llei, ¡°coses¡± de les quals un pot ¡°apropiar-se¡±. Per als seus amos, no obstant aix¨°, s¨®n molt m¨¦s: ¨¦ssers estimats, part de la fam¨ªlia. Per aix¨°, quan un matrimoni es trenca, perdre el contacte amb el gos o el gat pot ser gaireb¨¦ tan traum¨¤tic com perdre la cust¨°dia d¡¯un fill. Fins ara, els tribunals havien atorgat la cura dels animals al seu propietari administratiu. Per¨° aquesta tend¨¨ncia est¨¤ fent un gir: hi ha sent¨¨ncies que subratllen el vincle afectiu amb els animals i aposten per la ¡°tin¨¨ncia compartida¡±. A m¨¦s, els convenis matrimonials contemplen cada vegada m¨¦s aquesta opci¨® en cas de separaci¨®.

¡°Les sent¨¨ncies van en aquesta l¨ªnia, encara que en alguns casos s¡¯aplica a les mascotes el mateix pla de visites dels nens¡±, assenyala Leire L¨®pez, advocada experta en dret de fam¨ªlia de Vosseler Abogados. L¨®pez afegeix que l¡¯assumpte espin¨®s (qui es queda la mascota quan s¡¯acaba l¡¯amor?) ¡°es planteja obertament cada vegada m¨¦s en els processos de separaci¨®¡±. Encara que admet que la definici¨® del Codi Civil (el gos com un mer ¡°b¨¦ moble¡±) imposa alguns l¨ªmits, Marita Candela, catedr¨¤tica de Dret i directora de l¡¯International Center for Animal Law and Policy (ICALP) de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, creu que Espanya corregir¨¤ aviat aquesta anomalia i se situar¨¤ al nivell de pa?sos com Fran?a, ¡°que consideren als animals dom¨¨stics ¨¦ssers vius dotats de sensibilitat¡±.

Candela recull en el seu web les sent¨¨ncies sobre ¡°tin¨¨ncia compartida¡± d¡¯animals i tamb¨¦ constata que l¡¯assumpte apareix amb freq¨¹¨¨ncia creixent en el ¡°conveni regulador¡± del matrimoni. ¡°Abans potser no es plasmava per escrit, per¨° s¨ª que es verbalitzava¡±. La novetat ara, insisteix, ¨¦s que l¡¯amo tamb¨¦ vol que la seva mascota sigui ¡°part interessada¡± en el proc¨¦s perqu¨¨ ¡°exerceix dins del nucli familiar una cosa m¨¦s que el valor econ¨°mic: ¨¦s el centre d¡¯una s¨¨rie de relacions d¡¯afecte¡±.

¡°De vegades s'aplica a mascotes el pla de visites dels nens¡±, assenyala una lletrada

Els casos de Lauda, Dark i Estel, tres cans, il¡¤lustren aquestes tend¨¨ncies

Lauda: un cas pioner de tin¨¨ncia compartida

En gaireb¨¦ una de cada dos llars a Espanya hi ha una mascota

Paqui Barrios es va fer famosa, sense voler-ho, el 2010. La dona va presentar una demanda per reclamar la ¡°tin¨¨ncia compartida¡± amb ¡°per¨ªodes de temps iguals¡± de Lauda, el gos sense ra?a que ella i la seva parella havien recollit del carrer nou anys abans i van gaudir mentre van viure junts. L¡¯home se¡¯l va quedar quan va acabar la relaci¨®. ¡°Me¡¯l va prendre i no me¡¯l deixava veure; em va fer molt mal¡±, va dir llavors la Paqui. Per primera vegada, un jutge va accedir a atorgar la ¡°tin¨¨ncia compartida¡± en una sent¨¨ncia pionera i repleta d¡¯al¡¤lusions al vincle hist¨°ric entre l¡¯home i el gos.

Les fotografies que va aportar la dona amb Lauda ¡°posen de manifest la possessi¨® compartida¡± de l¡¯animal, recull la sent¨¨ncia. A m¨¦s, no es va poder constatar que fos ell qui va trobar el gos, de manera que la ¡°tin¨¨ncia compartida¡±, va concloure el jutge, ¨¦s la millor opci¨®. Sobretot si es t¨¦ en compte que el gos, malgrat ser un b¨¦ moble, ¨¦s ¡°indivisible¡±. Despr¨¦s de recordar que el gos ha estat ¡°al costat dels humans des de la prehist¨°ria¡± i que de la seva companyia ¡°neixen grans i sentits afectes¡±, va dictar que Lauda havia de passar mig any amb cadascun.

Sis anys despr¨¦s, l¡¯advocat de la Paqui, Carlos Franco, encara recorda aquesta hist¨°ria. ¡°Em segueixen trucan advocats de totes bandes per saber com vaig enfocar el tema. La societat espanyola est¨¤ m¨¦s sensibilitzada, ¨¦s rara la fam¨ªlia en la qual no hi ha un animal¡±, diu Franco (en gaireb¨¦ una de cada dues llars espanyoles hi ha una mascota). ¡°Hi ha gent que vol deixar clar, en els convenis matrimonials, que en cas de divorci es queda el gos. I tinc altres coneguts que, expressament, pacten el termini de temps que passa amb cadascun¡±, afegeix.

Dark: el gos que va mantenir unida una parella

Judit ?lvarez i el seu exmarit van adoptar el Dark, una barreja de pag¨¨s negre, el 2001. Van conviure junts set anys i es van separar de forma amistosa, com amist¨®s va ser tamb¨¦ el repartiment de papers per cuidar el Dark. El seu conveni de divorci era ¡°est¨¤ndard¡± i no inclo?a cap esment expr¨¦s a l¡¯animal. No va fer falta. ¡°Els dos sab¨ªem com n¡¯era d¡¯important el Dark per a l¡¯un i l¡¯altra¡±, explica Judit des de Santa Cristina (Girona).

Van decidir que el Dark estaria una setmana amb cadascun, la qual cosa va obligar a mantenir un contacte intens entre la parella; especialment, els primers mesos. Al principi, el Dark no ho va passar b¨¦. ¡°A casa meva estava nervi¨®s, buscant el meu ex. I a l¡¯inrev¨¦s tamb¨¦. I quan no el tenia, jo el trobava a faltar. Ens truc¨¤vem cont¨ªnuament. Els primers anys fins i tot vam estar portant el Dark junts al veterinari¡±. El 2014, la situaci¨® va canviar: l¡¯ex de la Judit va tenir fills i se¡¯n va anar a viure a un pis m¨¦s petit, de manera que el Dark es va quedar amb la Judit fins a la seva mort, el 16 de juliol del 2016. La dona veu ¡°absurd¡± que el Codi Civil contempli l¡¯animal com un ¡°b¨¦ moble¡±.

Estel: l¡¯animal usat com a arma contra l¡¯ex

El proc¨¦s de separaci¨® d¡¯Eva Mu?oz, advocada de 54 anys, va ser molt m¨¦s traum¨¤tic. El jutge li va atorgar la cust¨°dia del fill en com¨² i una pensi¨® d¡¯aliments. Per¨° no va esmentar qui havia de quedar-se amb l¡¯Estel, la gossa de la fam¨ªlia, d¡¯onze anys. ¡°La vam recollir del carrer quan tenia dos anys¡±. El pare va rec¨®rrer la resoluci¨® per poder gaudir d¡¯un ¡°r¨¨gim de visites, per mesos alterns¡± i veure no el nen, sin¨® l¡¯animal. L¡¯Audi¨¨ncia de Barcelona va rebutjar la seva petici¨® i va concloure que el debat sobre el gos, considerat com un ¡°b¨¦ moble¡±, ha de ventilar-se en un altre tipus de proc¨¦s.

Per¨° aquesta segona sent¨¨ncia, dictada el 2014, va m¨¦s enll¨¤ en admetre que ¡°entre la mascota i tots els membres de la fam¨ªlia es creen lla?os afectius¡± i que privar de l¡¯animal un d¡¯ells ¡°produeix sentiments de tristesa, desassossec, ansietat i enyoran?a¡±. Els jutges recorden que, com a ¡°b¨¦ moble¡±, un gos pot ser de titularitat ¡°exclusiva o compartida¡±, per¨° matisen que no t¨¦ cabuda en processos de divorci perqu¨¨ assimilar-lo al r¨¨gim de visites dels fills ¨¦s ¡°improcedent¡±.