Centrisme per si de cas

Postular una reconstrucci¨® del centre catalanista amb l¡¯actual polaritzaci¨® i els populismes ¨¤lgids t¨¦ alguna cosa d¡¯extravag¨¤ncia, per¨° no pocs pr¨°legs extravagants han acabat sent pol¨ªtiques operatives. Aquests van ser els or¨ªgens del catalanisme pol¨ªtic. No ser aliens a la governabilitat d¡¯Espanya ha estat generalment positiu per a la societat catalana, encara que nom¨¦s fora per influir i donar pes espec¨ªfic a Catalunya. Amb els governs del felipisme, el PSC va aportar algunes de les seves personalitats m¨¦s qualificades i el balan? no ¨¦s insignificant. Jordi Pujol va optar per la pol¨ªtica de la palanca ¨Cel peix al cove¨C i no per contribuir a la governabilitat. ?s inexacte dir que el catalanisme ha estat sempre relegat per Madrid quan successivament els governs d¡¯Adolfo Su¨¢rez, Felipe Gonz¨¢lez i Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar van fer ofertes expl¨ªcites d¡¯incorporaci¨® al Govern. Pujol s¡¯hi va negar. Aquesta va ser la seva opci¨®, per¨° existia l¡¯alternativa de sumar-se a la governabilitat d¡¯Espanya que ¨¦s la de Catalunya. No va ser el mateix amb les pol¨ªtiques de creixement i de pol¨ªtica exterior. Ara, l¡¯exConverg¨¨ncia en els escons m¨¦s remots de la Carrera de San Jer¨®nimo contrasta amb el que Josep L¨®pez de Lerma explica en el seu llibre recent, titulat Cuando pint¨¢bamos algo en Madrid.

El sobiranisme ha posat fi a uns engranatges que havien estat profitosos des dels temps de Camb¨® i que Miquel Roca i Duran Lleida van aplicar degudament, al mateix temps que Pujol es negava que fossin ministres. Aix¨ª ha estat com Converg¨¨ncia s¡¯ha convertit en una versi¨® m¨¦s o menys descafe?nada d¡¯ERC, innominada, atrapada pel parany de la CUP i sense cap paper ni prestigi en el conjunt d¡¯Espanya. Entre altres coses de gust agredol?, L¨®pez de Lerma explica com Jordi Pujol es va negar a tenir ministres al govern d¡¯Espanya.

Per exemple: al llarg de la legislatura que va acollir els Pactes de la Moncloa, Su¨¢rez va oferir dos ministeris a les persones de Ramon Trias Farga i Miquel Roca. Pujol no ho va acceptar. Fins a sis ocasions, com a m¨ªnim, ¡°Jordi Pujol va tancar la porta als nassos a l¡¯inquil¨ª de la Moncloa, qui fos, quan aquest li va oferir l¡¯oportunitat d¡¯entrar al Govern d¡¯Espanya¡±. Era la ¡°Catalunya endins¡± enfront de la ¡°Catalunya enfora¡±. Per L¨®pez de Lerma, de llarga traject¨°ria parlament¨¤ria, aquesta va ser la posici¨® permanent de Pujol: ¡°Influir s¨ª, tenir el Govern picotejant escaiola a la seva m¨¤, tamb¨¦. Per¨° assumir responsabilitats institucionals o de govern, ¡®no, gr¨¤cies¡¯. Per a aix¨° ja hi era ell¡±.

Bon coneixedor de la pol¨ªtica francesa, Pla sovint subratlla la import¨¤ncia de Guizot, creador del partit del juste milieu, ¨¦s a dir, que ¡°la veritat humana ¨¦s una mitjana, una l¨ªnia central situada entre dos extrems, a igual dist¨¤ncia de les opinions aventurades i incertes de la dreta i l¡¯esquerra, una esp¨¨cie d¡¯entred¨®s en el qual l¡¯home tendeix a situar-se pel fet de respirar i d¡¯existir¡±. ?s a dir, Guizot ¡°creia que l¡¯¨¦sser hum¨¤ t¨¦ una gran capacitat per veure tots els punts de la circumfer¨¨ncia que a cada moment t¨¦ al davant i que ¨¦s aquesta capacitat el que el porta a trobar el punt central de la circumfer¨¨ncia per a arribar i situar-se¡±. I, com Guizot, Pla constata que el juste milieu es manifesta en les classes mitjanes, quan existeixen ¡°perqu¨¨ s¨®n l¡¯estabilitat, l¡¯equilibri permanent¡±. Sense aquest equilibri, el mateix que sense respecte per l¡¯imperi de la llei, es produeixen ¡°el despotisme o l¡¯anarquia¡±. En coincid¨¨ncia, Camb¨® escrivia: ¡°Jo crec que la pol¨ªtica de centre ¨¦s l¡¯¨²nica pol¨ªtica fecunda. No ¨¦s popular, no ho ha estat, ni ho ser¨¤ mai¡­ per¨°, en definitiva, ¨¦s la que acaba per imposar-se a tot arreu¡±. Artur Mas ha trencat amb tot aix¨°. I per Pujol, el juste milieu era nom¨¦s ell.

En aquests moments, en els laboratoris pol¨ªtics de Barcelona s¡¯estan explorant ja de forma m¨¦s concreta les possibilitats d¡¯un nou centre que aconsegueixi situar-se en un espai que existeix i al qual ara com ara els altres partits no accedeixen. Anomenem-lo centredreta catalanista. En aquests casos, moderaci¨® i modernitat conjuguen b¨¦: en lloc d¡¯absentar-se, contribuir des de Catalunya a una raonable governabilitat d¡¯Espanya. A qui l¡¯encerti amb la formulaci¨® i el perfil de lideratge, li podrien donar el Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes si ¨¦s que ?mnium Cultural encara existeix.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.