Barcelona rep 4,8 milions de la UE per provar la renda m¨ªnima

Barcelona ha estat triada entre 400 ciutats pel programa Urban Innovative Action de la Uni¨® Europea com una de les 15 ciutats que rebran fons extraordinaris per a projectes d¡¯innovaci¨® social. En el cas de la capital catalana, l¡¯Ajuntament ha presentat un projecte que ha titulat B Mincome ¨Cun nom que remet a un projecte que es va fer al Canad¨¤ fa quaranta anys¨C i que consisteix a provar el funcionament i l¡¯efic¨¤cia de cinc tipus diferents de combinaci¨® entre una renda m¨ªnima d¡¯emerg¨¨ncia (RME) i pol¨ªtiques complement¨¤ries (formaci¨®, ocupaci¨®, habitatge, treball comunitari) en mil fam¨ªlies. El projecte, que durar¨¤ tres anys, t¨¦ un cost de sis milions d¡¯euros, dels quals la UE n¡¯aportar¨¤ 4,8.

Dels tres anys, sis mesos seran de definici¨® dels cinc programes (ajudes i pol¨ªtiques complement¨¤ries) i elecci¨® de fam¨ªlies; dos de funcionament de les ajudes; i altres sis mesos d¡¯avaluaci¨®. La idea ¨¦s que les cinc modalitats tinguin el mateix cost, per poder mesurar-ne l¡¯efic¨¤cia a partir de la mateixa despesa. ¡°El sup¨°sit de partida ¨¦s que la renda m¨ªnima d¡¯emerg¨¨ncia dotar¨¤ les fam¨ªlies de seguretat, llibertat i m¨¦s responsabilitat, palanques per superar la pobresa¡±, explica la mem¨°ria del projecte. Comprovar si, com defensa l¡¯executiu de l¡¯alcaldessa, Ada Colau, assegurar un ingr¨¦s m¨ªnim ¡°millora la capacitat de prendre decisions i esperona els individus a desenvolupar les seves pr¨°pies estrat¨¨gies¡±.

La tercera tinent d¡¯alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, defensa que el projecte permetr¨¤ anar en la l¨ªnia que defensa l¡¯Executiu d¡¯¡°aconseguir tendir a una agrupaci¨® de les ajudes actuals fragmentades i evitar que els usuaris hagin de fer un viacrucis i s¡¯aconsegueixi apoderar la gent combinant una renda amb altres pol¨ªtiques¡±.

De l¡¯avaluaci¨® qualitativa del programa se n¡¯ocuparan la Young Foundation (del Regne Unit) i l¡¯institut de pol¨ªtiques p¨²bliques (IGOP) de la UAB. L¡¯avaluaci¨® quantitativa, quin retorn t¨¦ la inversi¨® p¨²blica ¨Csi es redueix la pobresa dels receptors¨C, la far¨¤ un centre d¡¯investigaci¨® de l¡¯escola de negocis IESE vinculat a la Universitat de Harvard. Al programa tamb¨¦ hi participar¨¤ la UPC amb una aplicaci¨® de m¨°bil que compartiran els serveis p¨²blics implicats i els usuaris per monitorar tot el proc¨¦s.

La renda m¨ªnima ¨¦s una de les q¨¹estions que el govern d¡¯Ada Colau portava al seu programa electoral, encara que els ajuntaments no tenen compet¨¨ncies per implementar rendes, m¨¦s enll¨¤ d¡¯ajudes d¡¯emerg¨¨ncia. Per¨° el Consistori s¨ª que podr¨¤ fer el test durant dos anys, asseguren fonts municipals.

La selecci¨® de les mil fam¨ªlies ser¨¤ ¡°aleat¨°ria per¨° estratificada¡±. Aix¨° ¨¦s, entre casos que s¨®n potencialment beneficiaris d¡¯ajudes perqu¨¨ estan per sota del llindar de la pobresa, per¨° amb perfils diferents. Per exemple: persones grans soles, fam¨ªlies nombroses, d¡¯origen immigrant, etc. Sense definir exactament els cinc programes, el Consistori avan?a que la quantia de les rendes dependr¨¤ en primera inst¨¤ncia del nombre de membres de cada fam¨ªlia i de quina ¨¦s la seva situaci¨® respecte a l¡¯habitatge (si viuen de lloguer o tenen hipoteca pendent, o si no tenen aquesta despesa).

La tinent d¡¯alcalde subratlla a m¨¦s que aquest projecte se suma a dues convocat¨°ries europees m¨¦s guanyades per l¡¯Ajuntament que ¡°permetran donar impuls als recursos propis¡±. Els altres dos s¨®n els 15 milions rebuts per l¡¯Eix Bes¨°s i l¡¯ajuda per crear una xarxa de ciutats contra la pobresa urbana.