Piqu¨¦ i la marca Espanya

Quan no ¨¦s l¡¯himne s¨®n les mitges, i si no, les m¨¤nigues de la samarreta. La q¨¹esti¨® ¨¦s que qualsevol futbolista que jugui un partit oficial organitzat per la Federaci¨® Espanyola de Futbol ha de poder ser identificat r¨¤pidament com un ciutad¨¤ espanyol, cosa que a vegades es posa en dubte si ¨¦s catal¨¤ o basc, sobretot si t¨¦ fitxa del Bar?a. No n¡¯hi ha mai cap dubte, en canvi, si pertany al Real Madrid o posem per cas al Sevilla i si voleu al Val¨¨ncia. El darrer assenyalat ha estat Gerard Piqu¨¦. Abans ho van ser tamb¨¦ Carles Puyol i Xavi Hern¨¢ndez.

A Piqu¨¦ se¡¯l xiula per moltes coses, segurament perqu¨¨ deu fer r¨¤bia per guapo, per ric, per fam¨®s, per guanyador, i alg¨² dir¨¤ que tamb¨¦ per poca-solta o per aquest punt de gamberro que t¨¦, i recordar¨¤ les seves partides de p¨°quer o el seu incident amb la Gu¨¤rdia Urbana. Molts el xiulen, de totes maneres, per la seva condici¨® d¡¯antimadridista i per haver anat a una manifestaci¨® de la Diada i dir que estava a favor del dret a decidir, suficient perqu¨¨ molts espanyols el tinguin per un independentista que no mereix portar la samarreta d¡¯Espanya.

Ja se sap com est¨¤ el pati, dividit entre bons i dolents, els nostres i els seus, i m¨¦s en el futbol per la rivalitat Bar?a-Madrid. No hi ha hagut dia que no busquessin les pessigolles a Piqu¨¦, de manera que ha dit que plegar¨¤ el 2018. No tinc gaire clar com s¡¯ho far¨¤ per aguantar fins al Mundial de R¨²ssia, si tenim en compte que molts nacionalistes catalans, i tamb¨¦ culers, entenien que ja havia d¡¯haver plegat fa temps, i molts nacionalistes espanyols, i madridistes, no volen que torni a anar amb la Roja. Jugar a la carta ¨¦s fa dif¨ªcil fins i tot per a celebritats com Piqu¨¦.

El futbolista del Bar?a encara es diverteix amb la selecci¨®, se sent important i ¨¦s ambici¨®s per aspirar a guanyar m¨¦s t¨ªtols amb Espanya. No est¨¤ disposat, en canvi, a aguantar m¨¦s acusacions falses ni difamacions, talment com si fos un sospit¨®s o un delinq¨¹ent que se¡¯n fot dels s¨ªmbols nacionals espanyols, res a veure amb l¡¯actitud que tenen la resta d¡¯internacionals que ara s¡¯entrenen amb Lopetegui. Al cap i a la fi, Piqu¨¦ no ¨¦s un futbolista normal i corrent ni quan vesteix de blaugrana, sin¨® que respon a la figura d¡¯un esportista modern, icona dels nous temps.

Juga a futbol i, al mateix temps, t¨¦ els seus propis negocis, se sap divertir, assumeix que la seva companya Shakira ¨¦s m¨¦s coneguda al m¨®n que ell mateix i ¨¦s un habitual de les xarxes socials, on sap el pa que s¡¯hi d¨®na i per tant procura fer-ne un bon ¨²s, especialment a l¡¯hora de comunicar-se amb els seus seguidors. Piqu¨¦ no ha renegat de Twitter, Facebook, Instagram o Periscope, sin¨® que es queixa de qui els utilitza per fer mal, o se¡¯n serveix per als seus interessos, especialment els mitjans convencionals o tradicionals, ja siguin diaris, r¨¤dios o televisions.

Al periodisme hi ha un principi sagrat que exigeix el respecte als fets, i despr¨¦s que cadasc¨² els interpreti a la seva manera, cosa que no ha passat amb Piqu¨¦. El central internacional no es va tallar les m¨¤nigues de la samarreta per tal de no exhibir s¨ªmbols nacionals, sin¨® que simplement a la roba escap?ada no hi havia cap distintiu, com va demostrar el mateix jugador quan va ensenyar l¡¯equipaci¨® de Ramos. Tant li feia: van ser molts els que van muntar una tesi sobre una mentida. Aqu¨ª est¨¤ el pecat que d¨®na la ra¨® a Piqu¨¦; tant ¨¦s si cau m¨¦s b¨¦ o m¨¦s malament, si ¨¦s o no un catal¨¤ independentista del Bar?a.

A Piqu¨¦ se¡¯l mira amb lupa, cosa que no es fa amb alguns esportistes nacionalitzats espanyols, repatriats per guanyar medalles sense necessitat ni de llegir-se la famosa Constituci¨® que obliga els federats a anar a la selecci¨® quan s¨®n convocats, com abans la mili. Hi ha coses que no es discuteixen i d¡¯altres que no es toquen, com ara la Federaci¨® Espanyola de Futbol, m¨¦s desvalguda que mai despr¨¦s de la sortida del seleccionador Vicente del Bosque, un home de seny que posava pau a conflictes com ara el de Piqu¨¦.

Els darrers seleccionadors sempre han tingut bones relacions amb els internacionals del Bar?a. Javier Clemente va donar molt de joc als futbolistes del Dream Team, i la carrera triomfal de Xavi va comen?ar a partir del protagonisme que li va donar Luis Aragon¨¦s. I Del Bosque no nom¨¦s va exhibir Piqu¨¦, sin¨® que va defensar que es podia ser espanyol sense necessitat de portar la bandera a la cadena del rellotge, tatuar-se l¡¯escut al bra? o cantar l¡¯himne a la pla?a. S¡¯haur¨¤ de veure quin ¨¦s el paper de Lopetegui; de la Federaci¨® no se n¡¯espera res de bo.

La Federaci¨® no ha fet res per evitar el contenci¨®s amb Piqu¨¦, ben al contrari, ha deixat que es podr¨ªs fins que ha esclatat. Avui ¨¦s un organisme desfasat, encotillat, vinculat a la figura d¡¯un personatge, ?ngel Mar¨ªa Villar, que es perpetua com si el seu c¨¤rrec fos vitalici o de designaci¨® divina, avalat aix¨° s¨ª pel contrapoder que significa davant les ¨¤nsies de manar de Florentino P¨¦rez. Mentre l¡¯equip ha evolucionat la Federaci¨® ha involucionat, incapa? d¡¯aprofitar un ¨¨xit ¨²nic com ha estat la conquesta de dues Eurocopes i la Copa del M¨®n.

L¡¯Espanya campiona continua essent igual que l¡¯Espanya que no guanyava mai res si es mira el comportament de la Federaci¨®, de l¡¯administraci¨® i tamb¨¦ d¡¯aquells que no troben cap manera millor de festejar les vict¨°ries que vestir-se de toreros o bailaoras, cantar ¡°yo soy espa?ol, espa?ol¡± i desafiar els rivals dient: ¡°?A qu¨¦ quieres que te gane?¡±. Aquesta estampa aglutina molts aficionats de la mateixa manera que resulta dissuasiva per a molts altres, i tots ells se senten igualment espanyols, senyal que esportivament no s¡¯ha sabut desenvolupar la marca Espanya.

Considerat com un dels millors centrals del m¨®n, es pot ser m¨¦s o menys condescendent amb Piqu¨¦, estar-hi o no d¡¯acord, per¨° resulta evident que expressa com pot ser avui un esportista i personifica els canvis que vivim, tot un valor que cal considerar. Segurament per tot plegat, en lloc de presumir-ne o de tenir-lo en compte, es renega de la seva figura perqu¨¨ va en contra precisament de l¡¯immobilisme i la carrincloneria que envolta la FEF. Els jugadors creixen i, en canvi, els directius es queden antiquats, sense imaginaci¨®, contraris a la diversitat com a motor de la vida, com si Piqu¨¦ fos una anomalia i no un exemple a considerar per trobar solucions als problemes esportius, i si es volen pol¨ªtics, avui especialment notoris en la relaci¨® Espanya-Catalunya.