Rajoy, d¡¯entrada no

Fins al passat 1 d¡¯octubre hav¨ªem assistit, any rere any, a l¡¯obra amb m¨¦s funcions i reposicions de la hist¨°ria d¡¯Espanya, una obra en un sol acte per a dos actors, el PP i el PSOE. El primer actor, Felipe Gonz¨¢lez, va arribar a la mitja part. I no vam tenir temps d¡¯adonar-nos-en que el segon va arribar reclamant el seu lloc en la hist¨°ria, cridant: ¡°Marxi, senyor Gonz¨¢lez¡±. Era una ¨¨poca pendular, de majories absolutes que canviaven de costat milions de vots, ara a l¡¯esquerra, ara a la dreta. Encara eren vius els records de la Guerra Civil, prou presents per poder dir que, d¡¯alguna manera, es va governar sobre la gesti¨® d¡¯aquests records. Despr¨¦s de la capitulaci¨® del PSOE, vam entendre que la Transici¨® es deia aix¨ª per algun motiu. Era una transici¨®, no necess¨¤riament una transformaci¨®.

A poc a poc, el p¨¨ndol va perdre for?a. Semblava que les pol¨ªtiques d¡¯igualtat i de reajustament de Zapatero deixarien alguna cosa. Per¨° va ser una il¡¤lusi¨®, el teatre t¨¦ aquestes coses. A la primera crisi seriosa l¡¯escenografia va caure feta miques. Rajoy, l¡¯actor imm¨°bil en plasma, prenia les regnes del no-espectacle. El p¨¨ndol s¡¯anava quedant en el lloc exacte del poder, l¡¯Ibex fins i tot va arribar a materialitzar la seva amena?a de crear un Podem de dretes. Per demostrar que tot estava lligat, qu¨¨ millor que utilitzar un partit ja creat, Ciutadans, que havia estat creat per eliminar una de les difer¨¨ncies que agitava el p¨¨ndol, Catalunya? Si servia per frenar el seu desenvolupament, tamb¨¦ hauria de servir per frenar el d¡¯Espanya! Era el refor? perfecte, pactava amb els uns i, pocs mesos despr¨¦s, pactava amb els altres sense que hagi acabat important ni als primers, ni als segons ni, finalment, a la ciutadania.

L¡¯1 d¡¯octubre passat es va abaixar el tel¨®. Una de les parts ha fagocitat la totalitat d¡¯una manera tan despietada que costa recordar una humiliaci¨® pol¨ªtica com la que s¡¯ha autoinfringit el PSOE. El que en queda, vaja, que tampoc ¨¦s tant. Potser l¡¯explicaci¨® rau en aix¨°, que ja era poc partit, que era gaireb¨¦ res.

Es va acabar la funci¨®. El PSOE no nom¨¦s s¡¯ha fos, sin¨® que ho ha fet per donar el poder a qui se suposava que era el seu major adversari. L¡¯1 d¡¯octubre del 2016 passar¨¤ a la hist¨°ria com el dia que l¡¯Estat es va solidificar. Institucions, ens, mitjans i, sobretot, les grans empreses van decidir desendollar un PSOE que encara simula no saber que ha deixat de ser rellevant, quaranta anys despr¨¦s de la mort del dictador i quaranta anys despr¨¦s de l¡¯inici de la Guerra Civil. El ministre de l¡¯Interior, Fern¨¢ndez D¨ªaz, per boca de qui parla l¡¯Estat, ho va dir ben clar: ¡°Els cal pretenen guanyar la guerra quaranta anys despr¨¦s¡±. Captiu i desarmat, el PSOE ha passat a ser una mera sectorial del PP.

B¨¦, tampoc ¨¦s un mal final per a un partit que planeja el seu futur d¡¯aquesta manera. Si una part del seu electorat evolucionava en forma de Podem, era gaireb¨¦ l¨°gic que l¡¯altra es llanc¨¦s als bra?os de la dreta, aix¨ª el panorama queda centrat pertot arreu. El centren els poders executiu, legislatiu i judicial; el centren els mitjans i el centra l¡¯Ibex. I el deixa d¡¯all¨° m¨¦s maco. A dalt tenim el PNB, el Partit Nacionalista del Nord i un r¨¨gim hereu del segle XIX que fins i tot a l¡¯esquerra revolucion¨¤ria li sembla b¨¦. Al mig, un Partit Nacionalista del Centre que s¡¯ho end¨² tot sense ni tan sols esfor?ar-se, que el mateix et munta una G¨¹rtel que et guanya tres eleccions en un any, l¡¯¨²ltima a Ferraz. A baix, el PSOE, transformat en Partit Nacionalista del Sud, la gestoria.

A Podem, pobres, clamen que s¡¯ha acabat el bipartidisme. Tots els joves arriben a emportar-se la vida abans de saber que va de deb¨°. A la pen¨ªnsula Ib¨¨xica ens hem quedat amb l¡¯unipartidisme, i estan a punt de trencar-se. Cop a cop, l¡¯obra continuar¨¤ sense versos ni floritures. Han passat dos cicles hist¨°rics de quaranta anys cadascun i, d¡¯acord amb les declaracions dels gestors del PSOE, no sembla que l¡¯argument de l¡¯obra hagi canviat tant. I ¨¦s que hi ha derrotes tan profundes que duren tant que no poden deixar de repetir-se. Ho escric i no m¡¯ho crec, per¨° faran president Rajoy. Non plus ultra.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.