Moltes n¨²vies per a tan poca dot

En les eleccions generals del 2008, el PSC i CiU van acumular el 66,3% dels vots emesos a Catalunya i van aconseguir 35 dels 47 escons en joc. En les del 2011, les dues forces encara van acumular el 56% dels sufragis catalans i 30 escons. El 26-J passat, la suma dels vots del PSC i CDC no superava el 30%, i els seus escons eren nom¨¦s 15, bastant menys de la meitat que vuit anys enrere.

Que aquestes dues formacions, que abans eren les parets mestres del sistema catal¨¤ de partits, han perdut suport electoral a borbollons ¨¦s evident. No obstant aix¨°, no sembla que els seus antics votants queixosos o decebuts s'hagin refugiat massivament en l'abstenci¨®, a l¡¯espera pacient que una nova oferta pol¨ªtica els satisfaci: els ¨ªndexs de participaci¨® no s¡¯han desplomat els ¨²ltims cinc anys, ni els vots en blanc han tingut cap increment notable. Les dades indiquen m¨¦s aviat que el gruix dels desertors de Converg¨¨ncia s'ha despla?at cap a Esquerra Republicana i la CUP, i una grand¨ªssima part dels que han fugit del PSC ho han fet en benefici dels comuns. En els dos casos, sigui sobre l'eix nacional o el social, s'han mogut des del centre cap a l'esquerra, des de la moderaci¨® cap a la radicalitat.

Aix¨ª doncs, la idea que en la Catalunya d'avui hi ha una gran bossa d'electors orfes, ¨¤vids de seny, centrisme i aquell proverbial ¡°catalanisme ben ent¨¨s¡± de ¡°quan pint¨¤vem alguna cosa a Madrid¡±, aquesta idea ¨¦s una construcci¨® te¨°rica amb esc¨¤s suport de la realitat. O, potser, un sentiment genu¨ª de certes elits que troba molt poc ress¨° entre les majories socioelectorals.

El primer intent de fer aflorar a les urnes aquest presumpte fil¨® de moderantisme, catalanisme antiindependentista i pol¨ªtica del juste milieu va tenir lloc ¡ªalguns sembla que ja l¡¯han oblidat¡ª la tardor passada. Uni¨® Democr¨¤tica va ser qui va protagonitzar l¡¯experi¨¨ncia ni m¨¦s ni menys, una marca amb vuit d¨¨cades de pedigr¨ª, tres i mitja d'experi¨¨ncia institucional i poderosos suports medi¨¤tics. No obstant aix¨°, i com ¨¦s sabut, la crida als ¡°convergents de tota la vida¡±, al ¡°catalanisme mesurat i centrat¡±, es va liquidar amb un fiasco sonor: 2,51% dels vots el 27-S, 1,74% el 20-D. Un frac¨¤s que ha posat l'hist¨°ric partit al caire de la liquidaci¨®, i als seus dirigents, a parlar ja del probable sacrifici de les sigles.

Justament de la desbandada d¡¯Uni¨® procedeix un dels promotors coneguts (l'exdiputat Roger Monta?ola) del projecte llan?at aquestes ¨²ltimes setmanes sota el nom de Lliures. Es tracta, pel que sembla, d'un esb¨®s de nou partit ¡°liberal i humanista¡±, de centredreta, que pret¨¦n frenar la ¡°cr¨ªtica i insostenible¡± situaci¨® pol¨ªtica catalana i ¡°reconstruir¡± ¡ªcom si fos poc¡ª el catalanisme pol¨ªtic. Amb Monta?ola, apareixen al capdavant de la iniciativa el veter¨¤ routier de la pol¨ªtica Antoni Fern¨¢ndez Teixid¨® i el tamb¨¦ exdiputat convergent Xavier Cima, avui marit d¡¯In¨¦s Arrimadas. Queda clar ¡ªsigui dit de pas¡ª que aquell titular d'un temps enrere (la l¨ªder de C¡¯s t¨¦ un n¨°vio indepe) era una mica precipitat...

An¨¨cdotes al marge, i descomptada la legitimitat de l'experiment, no resulta gens evident que pugui triomfar on Uni¨® va naufragar. Lliures no tindr¨¤, esclar, els deutes bancaris d¡¯UDC, per¨° tampoc el seu bagatge hist¨°ric i moral, i no em sembla que declarar-se liberals en comptes de democristians provoqui una difer¨¨ncia substancial a l'opini¨®. S¨ª que ho seria oferir una alternativa real a la independ¨¨ncia que no fos l'insostenible statu quo, per¨° aquest tema els de Teixid¨® de moment no l¡¯han tocat.

Last, but not least, tenim el conseller Santi Vila, que maniobra des de dins amb els mateixos prop¨°sits que d¡¯altres intenten des de fora, i aplaudeix els ¡°perfils centristes¡± presumptament vencedors el 25-S a Gal¨ªcia (el PP de Feij¨®o i Baltar fill ¨¦s centrista?; llavors, no hi ha dreta gallega?) i Euskadi. A ell o al democristi¨¤ Ramon Espadaler, tots dos, grans admiradors de l'actual PNB, una modesta reflexi¨®: si Madrid sugger¨ªs suprimir el concert econ¨°mic, o si m¨¦s no revisar sensiblement a l'al?a el contingent, ja veurien quant duraven la moderaci¨® i el centrisme del PNB...

Mentrestant, des dels aparells de l¡¯Estat espanyol, no parin de sembrar amenaces, querelles, suspensions i inhabilitacions, ser¨¤ una tasca dif¨ªcil collir aqu¨ª moderats i centristes.

Joan B. Culla ¨¦s professor de Historia Contempor¨¢nea? en la UAB.