Colau, Carmena i Hidalgo demanen m¨¦s finan?ament per a les ciutats

En un ins¨°lit front com¨², els ajuntaments de Barcelona, Madrid i Par¨ªs han signat un manifest en el qual reclamen als Estats que tinguin m¨¦s en compte les ciutats, que s¨®n les que afronten la gesti¨® de grans reptes globals, com la bretxa social, la falta d'habitatge digne, els moviments migratoris o el canvi clim¨¤tic. Per aix¨°, i just abans de la confer¨¨ncia mundial H¨¤bitat III que se celebrar¨¤ a Quito del 17 al 20 d'octubre, exigeixen que augmenti el finan?ament dels municipis fins a rebre un 25% dels fons estatals.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, defensa situar el paper de les ciutats "en l'agenda urbana que es debatr¨¤ a Quito". "M¨¦s de la meitat de la poblaci¨® mundial es concentra a les ciutats i els principals reptes globals es resolen a les grans ciutats, per la qual cosa els Estats les han de tenir en compte", afirma.

Colau ent¨¦n que "l'esquema de finan?ament municipal ¨¦s del segle passat". A Espanya les ciutats reben un 13% del finan?ament total, assegura, i exigeix "que un 25% del que es reparteix en diferents escales sigui per a les ciutats". "Som els que tenim capacitat i agilitat per respondre a grans reptes amb pocs recursos", ha afirmat abans de viatjar a Bogot¨¤ per participar en la Cimera Mundial de L¨ªders Locals (CGLU) i posteriorment a Quito. L'alcaldessa ha apuntat tamb¨¦ la necessitat de "revisar el finan?ament transnacional".

El manifest que signen Colau i les seves hom¨°logues de Madrid, Manuela Carmena, i Par¨ªs, Anne Hidalgo, adverteix tamb¨¦ que la col¡¤laboraci¨® amb els governs locals ¨¦s indispensable per desenvolupar la nova agenda urbana, i sost¨¦ que "el que ¨¦s global ja no ¨¦s concebible sense el que ¨¦s local, ni el que ¨¦s local sense el que ¨¦s global, per la qual cosa resulta incongruent relegar les ciutats al paper d'observadores en els grans debats globals".

A m¨¦s, aposta perqu¨¨ la nova agenda urbana incorpori problem¨¤tiques globals ¨Ccom les desigualtats, el canvi clim¨¤tic i la crisi de refugiats¨C i tamb¨¦ q¨¹estions com l'impacte del turisme, la gesti¨® de l'aigua, la transici¨® energ¨¨tica i el foment d'una economia productiva, diversificada i responsable.

El manifest conjunt considera que els governs locals s¨®n els que tenen m¨¦s facilitat per arribar a acords ¨Cdiu que, on els Estats competeixen, les ciutats cooperen¨C, i que desaprofitar aquesta capacitat suposa un d¨¨ficit democr¨¤tic que "nom¨¦s s'explica per la in¨¨rcia del passat i per la voluntat dels governs nacionals de mantenir delimitat un monopoli de decisi¨® a escala internacional".

Les tres ciutats asseguren que els Estats tenen cada vegada m¨¦s dificultats per donar resposta a grans desafiaments ¨Ctorna a citar les desigualtats, el canvi clim¨¤tic i els despla?aments de poblaci¨® per guerra, mis¨¨ria o desastres naturals¨C, mentre que les ciutats han demostrat que, "malgrat l'infrafinan?ament, poden fer m¨¦s amb menys".