Barcelona, capital del m¨®n el 1986

Molt poques decisions han provocat una explosi¨® d¡¯entusiasme popular tan rotund com la concessi¨® el 17 d¡¯octubre del 1986 dels Jocs Ol¨ªmpics del 1992 a Barcelona. A l¡¯euf¨°ria ciutadana hi va contribuir el suspens creat per Samaranch quan va anunciar al Palais de Beaulieu de Lausana: ¡°? la ville de...¡± I, despr¨¦s del silenci, va afegir de forma enigm¨¤tica: ¡°Un de moment¡± (sic). ¡°? la ville de¡­¡±, per rematar amb un inconfusible accent catal¨¤: ¡°Barcelona¡±. I Barcelona es va posar a saltar d¡¯alegria amb el seu alcalde Pasqual Maragall.

Encara que el protocol ol¨ªmpic va provocar un cert dubte en l¡¯expedici¨®, Barcelona nom¨¦s estava preparada per guanyar, fins i tot despr¨¦s de l¡¯accelerada final de la candidatura de Par¨ªs. Volien els Jocs els esportistes, els clubs i les federacions, l¡¯esport catal¨¤ i el seu teixit associatiu, garant de l¡¯esperit ol¨ªmpic i implicat sempre amb la ciutadania: no hi ha hagut millor lema hist¨°ric que el d¡¯¡°Esport i Ciutadania¡± ni es recorda un moviment m¨¦s pioner que el del voluntariat a Barcelona-92.

No va ser casual que Barcelona organitz¨¦s l¡¯Olimp¨ªada Popular del 1936.

L¡¯Administraci¨® estava igualment entusiasmada. Hi havia molts professionals liberals que tenien una nova ciutat al cap, des dels t¨¨cnics municipals fins als arquitectes i enginyers, i naturalment els pol¨ªtics eren ambiciosos, sobretot l¡¯alcalde Narc¨ªs Serra, antecessor de Maragall. Volien que la ciutat s¡¯obr¨ªs al mar i recuperar la muntanya de Montju?c. No n¡¯hi havia prou amb una s¨¨rie d¡¯actuacions selectives sin¨® que s¡¯imposava una obra d¡¯impacte per eliminar sense contemplacions llocs comuns i antag¨°nics, bons i dolents, perqu¨¨ el fi justificava els mitjans i calia obrir pas per a les rondes d¡¯acc¨¦s i sortida de Barcelona. Les barraques i els quiosquets havien de cedir perqu¨¨ l¡¯Eixample arrib¨¦s fins al Mediterrani.

No n¡¯hi havia prou amb una s¨¨rie d¡¯actuacions selectives sin¨® que s¡¯imposava una obra d¡¯impacte? per eliminar sense contemplacions llocs comuns i antag¨°nics

Res millor que un esdeveniment mundial per transformar la ciutat i projectar una imatge de modernitat despr¨¦s dels canvis pol¨ªtics i del cop de Tejero el 1981. El PSOE havia guanyat les eleccions el 1982 i el 1985 es va signar el Tractat d¡¯Adhesi¨® a la Comunitat Europea. ¡°El que ¨¦s bo per a Barcelona ¨¦s bo per a Catalunya i el que ¨¦s bo per a Catalunya ¨¦s bo per a Espanya. Visca Catalunya¡±, va afirmar Maragall, com recordava ahir Santiago Tar¨ªn a La Vanguardia.

La complicitat pol¨ªtica tamb¨¦ va ser empresarial amb la creaci¨® del h¨°lding ol¨ªmpic. I el sector p¨²blic i el privat es van barrejar molt b¨¦ amb la benedicci¨® de Samaranch, decisiu en la sort de Barcelona des que el 1979 va compartir amb Narc¨ªs Serra la idea d¡¯una Barcelona ol¨ªmpica a la Gala Mundo Deportivo.

El pla nom¨¦s seria possible si Samaranch era escollit president del COI, com va explicar el mateix exalcalde a Jordi Bast¨¦ a El m¨®n a Rac1, i aix¨ª va succeir el 1980. Les coses van sortir de meravella, perqu¨¨ mai hi va haver por al frac¨¤s, fins i tot quan va sonar l¡¯alarma, el 1989, al inundar-se l¡¯estadi de Montju?c, i sempre es va actuar amb grandesa, no com una ciutat de prov¨ªncies, malgrat no ser capital d¡¯Estat. No hi va haver dubtes malgrat que per al mateix 1992 s¡¯anunciava l¡¯Expo de Sevilla i Madrid seria capital cultural d¡¯Europa.

A partir de la il¡¤lusi¨® col¡¤lectiva, Barcelona va combatre tant els esc¨¨ptics com els cr¨ªtics, i no nom¨¦s va aconseguir ser el centre del m¨®n sin¨® que la fascinaci¨® que va provocar l¡¯esdeveniment va canviar a partir de llavors la concepci¨® dels Jocs. Els millors desitjos acostumen a complir-se quan es defensen amb l¡¯orgull i la for?a d¡¯aquella Barcelona d¡¯octubre del 1986.