Tot el que va guanyar Barcelona a partir d¡¯aquell 17 d¡¯octubre

Que aixequi la m¨¤ qui tingui m¨¦s de 40 anys i no recordi on era i qu¨¨ feia. Qui escriu estava a l¡¯institut i va entrar un profe a la classe cridant com un boig. ¡°Ens han donat els Jocs!¡±. A la tarda, la gent va envair la pla?a de Catalunya en una celebraci¨® espont¨¤nia entre cl¨¤xons de cotxes sonant. Barcelona seria la seu dels Jocs Ol¨ªmpics el 1992. Fa trenta anys d¡¯aquell dia. I 24 de l¡¯estiu ol¨ªmpic que va canviar la ciutat per sempre. Aquests s¨®n alguns dels principals llegats que van posar Barcelona al m¨®n i han marcat un abans i un despr¨¦s. Nom¨¦s cal veure xifres dels hotels que hi havia i dels que hi ha, els turistes que reb¨ªem i els que rebem o els visitants de la Sagrada Fam¨ªlia aleshores i ara.

L¡¯obertura al mar. La ciutat havia viscut d¡¯esquena al mar. Barcelona tenia platja... per¨° no en tenia. Obrir-la va suposar l¡¯enderroc dels tinglados de la Barceloneta, dels xiringuitos, dels antics banys i de milers de metres quadrats de f¨¤briques del Poblenou que van generar quantioses plusv¨¤lues als propietaris. Vist amb perspectiva, no s¨®n pocs els que critiquen que es respect¨¦s poc el patrimoni industrial de la ciutat que s'havia conegut com el Manchester catal¨¤. Amb llums i ombres, la ciutat t¨¦ avui gaireb¨¦ quatre quil¨°metres de platges.

Les Rondes, la circumval¡¤laci¨® que la ciutat no tenia. No en tenia, no. Per creuar Barcelona calia creuar-la de deb¨° i no donar-li la volta, com ara. Les Rondes, per¨°, tamb¨¦ van tenir aspectes controvertits. Per una banda, la trinxada que van suposar per a molts barris, on la seva construcci¨® va comportar enderrocaments i ha creat fronteres. En alguns trams les rondes s¡¯han cobert, total o parcialment, per¨° encara hi ha barris que esperen. L¡¯altre debat resultant de la circumval¡¤laci¨® ¨¦s sobre el seu impacte en l¡¯increment de l¡¯¨²s del cotxe privat. Les grans art¨¨ries s¨®n com les bosses de m¨¤: quant m¨¦s grosses, m¨¦s coses s¡¯hi porten. I tres d¨¨cades despr¨¦s ja donen senyals de saturaci¨®.

Un barri nou de trinca. La necessitat de qualsevol ciutat ol¨ªmpica de construir habitatge temporal per als mitjans i els atletes va donar lloc, en el cas de Barcelona, a la creaci¨® de la vila dels periodistes, a Montbau; per¨° sobretot, a la Vila Ol¨ªmpica. Van ser les delegacions les va estrenar no nom¨¦s els dos mil pisos sin¨® la platja que acabava de guanyar la ciutat. Abans dels Jocs, el 60% ja estava venut! Des del punt de vista ciutad¨¤ i de mercat immobiliari, els primers que van creure en les possibilitats residencials de la zona van ser, sobretot, professionals lliberals: arquitectes, aparelladors, economistes, professors universitaris... Hi creien, i ho podien pagar. Van ser i s¨®n el gruix dels ve?ns d¡¯un barri residencial amb pisos molt ben pensats sobre el que encara es discuteix si t¨¦ o no prou vida com a tal. Un superdesenvolupament urban¨ªstic en el que, malgrat les veus que ho van demanar, no t¨¦ ni un sol pis p¨²blic i que va ser el preludi de la prolongaci¨® de la Diagonal fins al Mar (1999) i la creaci¨® del districte tecnol¨°gic 22@.

Recuperar l'Estadi i fer una anella ol¨ªmpica. L'estadi ol¨ªmpic heretat de l'exposici¨® universal de 1929, s'havia fet servir durant la Copa d'Espanya de futbol el 1957 per¨° havia caigut en des¨²s i des dels 60 estava molt malm¨¨s. Els jocs van servir per rehabilitar-lo, mantenint-ne la fa?ana i fent noves graderies i instal¡¤lacions. L'estadi va ser la pe?a central d'una anella ol¨ªmpica on tamb¨¦ es van fer obres de tanta transcend¨¨ncia com les piscines Bernat Picornell o l'emblem¨¤tic Palau Sant Jordi del japon¨¨s Arata Isozaki. En tots els casos, equipaments que, amb m¨¦s o menys dies d'¨²s a l'any, es fan servir tant per esdeveniments esportius com culturals o ciutadans.

Orgull ciutad¨¤ i (poques) cr¨ªtiques. Diuen els atletes i els especialistes que els de Barcelona van ser els millors Jocs de la hist¨°ria. Sigui o no aix¨ª, cosa que ning¨² pot confirmar ni desmentir objectivament, la injecci¨® d'orgull ciutad¨¤ va ser espectacular. Mai vista. Com els milers de joves (i no tant) que es van oferir per fer de voluntaris en una ciutat que ja tenia tradici¨® en associacionisme. Val a dir que tamb¨¦ va haver-hi contestaci¨® i oposici¨®, sobretot per com es van fer les coses. Per¨° com recordaven fa uns anys els activistes Andr¨¦s Naya i Albert Recio a la revista Carrer, de la FAVB, "el context en el qual es va plantejar la candidatura ol¨ªmpica no era el m¨¦s adequat per fomentar una participaci¨® cr¨ªtica". Hi havia crisi econ¨°mica, atur, la participaci¨® ve?nal havia davallat, i "la proposta connectava amb un ampli sector de la societat aficionada a l'esport", amb els mitjans a favor, a banda d'"un cert aire de vict¨°ria enfront de Madrid".