Entre la llibertat de l¡¯esc¨® i la disciplina de partit

Ning¨² pot obligar un diputat a votar en un determinat sentit; si vota diferent de la decisi¨® del seu grup pot ser sancionat, per¨° el partit nom¨¦s li pot imposar una multa o expulsar-lo al grup mixt, per¨° en cap cas privar-lo de l'acta de parlamentari.

Aix¨ª ¨¦s com funciona l'anomenada disciplina de vot, que al Congr¨¦s tenen establerta tots els grups parlamentaris, tret de Podem, i regulat en un reglament intern que gradua les sancions segons la import¨¤ncia de la votaci¨® i la reincid¨¨ncia. La disciplina de vot es considera garantia d'estabilitat i resulta de creuar diverses l¨ªnies normatives, de vegades contradict¨°ries, i reguladores de drets, que han estat matisades per la jurisprud¨¨ncia del Tribunal Constitucional, per¨° sense sortir de les vies de la capacitat de decisi¨® plena del parlamentari i la possibilitat que els partits estableixin mecanismes de control. La primera l¨ªnia ¨¦s la Constituci¨®, que protegeix la lliure decisi¨® dels diputats; la segona, la Llei de Partits, que a l'article 8 parla de l'obligaci¨® "dels afiliats d'acceptar i complir els acords adoptats?v¨¤lidament?pels ¨°rgans directius del partit", i la tercera, la jurisprud¨¨ncia del Tribunal Constitucional, que impedeix revocar un parlamentari en aquests sup¨°sits.

"Els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat imperatiu", assegura l'article 67 de la Constituci¨®. I segons Manuel Alba, lletrat de les Corts i exsecretari general del Congr¨¦s, "si en un primer moment del constitucionalisme la prohibici¨® del mandat imperatiu lliurava o desvinculava el representant dels seus votants o electors, ¨¦s evident que el problema avui no es produeix respecte d'aquests, sin¨® respecte dels partits pol¨ªtics als quals no nom¨¦s pertanyen normalment els electes, sin¨® a trav¨¦s dels quals han de canalitzar les seves pretensions si volen resultar efectivament electes".

Des del 1983, el Constitucional va protegir els diputats en assenyalar que "el cessament en el c¨¤rrec p¨²blic representatiu al qual s'accedeix en virtut de sufragi no pot dependre d'una voluntat aliena a la dels electors, i eventualment a la de la persona escollida". En altres sent¨¨ncies va facilitar que els grups puguin prendre mesures per sancionar quan no es compleixi una resoluci¨® del partit, ja que el 1990 va fallar que "els diputats s¨®n representants del poble espanyol considerat com a unitat, per¨° el mandat que cadascun d'ells ha obtingut ¨¦s producte de la voluntat dels qui els van triar determinada per l'exposici¨® d'un programa pol¨ªtic jur¨ªdicament l¨ªcit". I el 1985, que "en un sistema de llistes com el vigent en el nostre ordenament electoral, no cal parlar de vots rebuts per candidats considerats singularment".

Al PSOE l'¨²ltima ruptura de la disciplina de vot es va produir a l'abril, quan els quatre diputats aragonesos del PSOE al Congr¨¦s van votar en contra de la proposici¨® no de llei d'ERC que pretenia assegurar un cabal ecol¨°gic per al delta al Pla Hidrol¨°gic de la Conca de l'Ebre. Un d'ells era Susana Sumelzo, que ara sembla que t¨¦ la intenci¨® de repetir-ho si el grup socialista decideix abstenir-se en la investidura de Rajoy. En aquell moment van ser sancionats amb 600 euros.

Abans van trencar aquesta disciplina el 2011 cinc diputats del PSOE que es van negar a avalar la reforma de l'article 135 de la Constituci¨®. Per exemple, Antonio Guti¨¦rrez hi va votar en contra i Jos¨¦ Antonio P¨¦rez Tapias es va absentar. El febrer del 2013, 13 diputats del PSC van votar a favor d'una proposta de resoluci¨® de CiU i Esquerra Plural (IU-ICV-ERC) que defensava una consulta legal a Catalunya i Carme Chac¨®n, llavors cap de llista per Barcelona, es va absentar.

Si el comit¨¨ federal del PSOE aprova abstenir-se, als qui trenquin la disciplina de vot se'ls pot imposar l'article dels estatuts que els obliga a "aplicar les resolucions i els acords adoptats expressament pels ¨°rgans de direcci¨® del partit". Als diputats del PSOE els poden expulsar del grup i expedientar si trenquen la disciplina de vot si se segueix la via que assenyala que "el grup parlamentari i la comissi¨® executiva federal podrien denunciar la seva conducta al comit¨¨ federal" i si aquest ¨°rgan del partit estim¨¦s "greu" la conducta o l'actuaci¨® d'algun membre, "tindria facultats per procedir a donar-lo de baixa al grup parlamentari i a incoar el corresponent expedient, que ser¨¤ tramitat per la comissi¨® federal d'¨¨tica i garanties perqu¨¨ dicti les resolucions que cal adoptar".

Fonts de la direcci¨® del grup socialista asseguren que, en principi, no hi ha intenci¨® d'aplicar aquesta sanci¨® tan greu.

Al PP ha estat multada en diverses ocasions Celia Villalobos per trencar la disciplina en assumptes com l'avortament o el matrimoni homosexual. I molt abans Jes¨²s L¨®pez Medel va trencar la disciplina popular en una votaci¨® sobre la guerra de l'Iraq.

En legislatures anteriors, CiU permetia llibertat de vot o vot en consci¨¨ncia en assumptes que poguessin afectar conviccions religioses o morals.

I a Podem aquests dies es pot trencar la unitat de vot en la concessi¨® del suplicatori de Francesc Homs i la votaci¨® de la llei d'estabilitat.