La Fira del Llibre de Frankfurt, de Bob Dylan a la realitat virtual

Van comen?ar amb el cinema, el va seguir la televisi¨®, fa poc s¡¯hi van afegir els videojocs i aquest any ¨¦s el torn de les arts i la realitat virtual. En temps en qu¨¨ la immediatesa de les noves tecnologies no deixa marge per guardar secrets ni ajornar contractes, des de fa uns anys que la Fira del Llibre de Frankfurt, la m¨¦s gran i vital del m¨®n, s¡¯enroca en l¡¯¨¤mbit professional i va sumant ¨¤mbits que reforcin la centralitat del llibre en la ind¨²stria del contingut. En aquesta l¨ªnia arrenca aquest dimecres la 68a edici¨®, amb la sensaci¨® futbol¨ªstica que el sector est¨¤ empatant el partit, despr¨¦s de la confabulaci¨® de la recessi¨® mundial i la revoluci¨® digital, la caiguda de vendes s¡¯ha frenat i ja hi ha (lleus) senyals de recuperaci¨® mundial.

Amb gorra blanca anys vint a joc amb la camisa i una corbata d¡¯un vermell digne de les seves pintures, el brit¨¤nic David Hockney va inaugurar la nova ¨¤rea de la Fira, The Arts+, m¨¦s de 1.500 metres quadrats per buscar sinergies entre art, noves tecnologies i llibres. L¡¯artista, de 79 anys, va ser la s¨ªntesi perfecta dels temps editorials: anava presentant els dibuixos que fa amb el seu iPad nou (¡°Tot ¨¦s aqu¨ª a les meves mans, incloent-hi els colors; qui podia pensar que el tel¨¨fon podria retornar-me al dibuix?¡±), mentre en el mateix acte l¡¯editorial Taschen mostrava el volumin¨®s The David Hockney Sumo, un luxe de 500 p¨¤gines, amb 450 obres seves, en format gegantesc¡­ en paper.

L¡¯altra fotografia la proporcionava la senzill¨ªssima exposici¨® dels convidats d¡¯honor a la Fira, Holanda i Flandes, que, aix¨° s¨ª, mostra des d¡¯un llibre r¨²stic que emet notes musicals al pas de les seves p¨¤gines, a relats que poden seguir-se amb ulleres de realitat virtual, menys lleugeres que les que permeten un passeig en 3D per una modesta reproducci¨® del pavell¨® alemany que Mies van der Rohe va crear per l¡¯Exposici¨® Internacional del 1929 a Barcelona.

Inversament proporcional a la seva reducci¨® f¨ªsica (la crisi i les fusions editorials han encongit visiblement la trobada), la Fira no para de cr¨¦ixer en esdeveniments: fins al diumenge hi ha previstos m¨¦s de 4.000 actes que podran veure els 275.000 visitants que s¡¯espera que acudeixin a unes instal¡¤lacions que acullen a 7.100 expositors de 100 pa?sos. L¡¯¨²nic espai que creix ¨¦s, any rere any, el dels agents literaris: seran uns 700, de m¨¦s de 300 ag¨¨ncies de 33 pa?sos, que han esgotat les 460 taules, les mines del rei Salom¨® de la Fira.

Per primera vegada, ahir aquest espai ja estava obert als professionals. I amb activitat notable. Ho va aprofitar l¡¯editorial Malpaso, que es va quedar amb tots els llibres de Bob Dylan per a Espanya i Am¨¨rica Llatina: la seva prosa po¨¨tica (Tar¨¢ntula), el seu primer i ¨²nic volum de mem¨°ries fins avui (Cr¨®nicas) i Letras, totes les seves can?ons entre el 1962 i el 2012, les ¨²ltimes que ha corregit per en¨¨sima vegada. ¡°Aquestes les traurem per Nadal: per elles ha rebut el Nobel; aix¨ª es podr¨¤ jutjar si mereixia el guard¨®¡±, apunta Malcom Otero, editor de Malpaso.

En el fons, i malgrat l¡¯expansi¨® professional del programa de la Fira, Frankfurt ¨¦s negoci. Per aix¨° Espanya va ser ahir un dels mercats analitzats amb lupa en un dels f¨°rums m¨¦s selectes: l¡¯espanyol ¨¦s la tercera llengua m¨¦s parlada del m¨®n i la segona m¨¦s utilitzada a Internet; i el 8% de la poblaci¨® mundial parlar¨¤ espanyol el 2030. El president de la Federaci¨® de Gremis d¡¯Editors d¡¯Espanya, Daniel Fern¨¢ndez, va exposar l¡¯estat d¡¯esperan?a a la sortida del t¨²nel i l¡¯analista del sector, i fundador de Dosdoce, Javier Celaya, com estar¨¤ el pati el 2020. Celaya va ser tan documentat com contundent: la crisi ha deixat tocades moltes editorials, per la qual cosa no pot trigar que aparegui, via occidental o via un potent grup xin¨¨s, un tercer gran jugador juntament amb Planeta i Penguin Random House; el 40% dels ebooks seran autopublicats; l¡¯audiollibre es quedar¨¤ (pels m¨°bils i tauletes) i aconseguir¨¤ el 10% de les vendes i les biblioteques p¨²bliques acabaran sent un canal de venda de llibres digitals. ¡°Seran les grans plataformes d¡¯acc¨¦s de la gent a la cultura digital, ja que per als usuaris aquest acc¨¦s ser¨¤ gratu?t; als Estats Units ja s¡¯emporten un percentatge de la venda¡±. Els assistents prenien nota en tauletes. Pur Frankfurt 2016.